21.6.13

L'acordió

L'home que fa sons amb l'acordió pel centre de la ciutat...de nou em troba...ara a una terrasseta de la plaça de Sant Galderic...
Creuant la Virreina per dins...una canya...paraules...

Think pensar sentir FEEL veure ver see viure live vivir the image LA IMATGE...

Un documental de les nostres dones...
Em fa l'efecte...
La cambrera que ara és una guru de la música electrònica...

Es traspassa....

La marea de guiris...presoneres...persones...que no tornaré a veure mai més...

És molt extrany veure't...així...envoltada...de gent que només són parts del teu decorat vital...

Sembla que he trobat el lloc ideal...
Molta gent enveja la meva posició a aquesta tauleta de metall...

De negre...
Ulleres de colors...

Una colometa vol sexe, te amor, però no te sexe; l'altre també en vol, de sexe, però amb amor...
Les dues volen el mateix...mirat des de diferents angles...
D'altres...
Alguna cosa especial...emocionant sembla que succeïrà...

Podria ser una bona dj i guanyar-se la vida amb això, però el seu neguit és crear un ideal capitalista...que la deixarà sempre amb un sentiment de fracàs....

Vol sentir..

Vull fer les coses de la feina el millor possible, però no se perquè sempre em deixo alguna cosa...i em fa ràbia...potser són les presses...

Els japonessos es xuclen els ulls per dins per exitar-se...

Molta gent compra excitants i productes eròtics per jugar, compartir o gaudir en solitud...

La gent gran sembla que ja no hi pensi en el sexe....però de ben segur que si en pensen....déu ser complicat...la societat és terrible.

Si ja hi ha problemes per la gent que passa dels 30....per trobar escalfor corporal i de cor aliena...m'imagino com serà aquesta situació per a una persona de 70 anys...

Moltes vegades la societat et sotmet a la sensació d'incompetència vital...

S'ha acabat la sèrie que mirava cada setmana, era el seu moment estelar...

Ull de peix...

Plora per que no sap què farà ara...

Enriquir, és la millor opció, fer que les coses que fas cada dia facin que la vida sigui interessant...

De vegades sembla que has evolucionat molt, inclus que ja et queda poc per arribar a la meta....

La vida és com una acordió que he d'aprendre a tocar...amb moltes coses per fer sons...i fins hi tot música...

La tocaba aquell senyor a casa després de morir la seva dona....

L'assaboreixo, intento ballar amb l'instant de la pell, sentir-la, comunicar-me amb els seus sentits i fluir sense pensar gaire...vibrar...sorgeix..com el somriure més esplèndid...
Sense presa...dedicada a conèixer...els seus instants...
A conectar....
De natural...
A cada mil·límetre de pell...
Em capbusso....
Èxtasi...
Emoció....
Caricies..
Diàleg de pell...
Entessa...

Deixa'm veure qui ets...
Com et construiexes a cada segon...
Com el riu...

Despertar energètic....
A cada terminacio nerviosa...
A la punta dels dits....
Descobrir...
La recarrega d'energia...

Generosa...

7 claus: producte bo, innovació, bon ambient, integritat, lideratge, comunicació fluida i amb feedback entre les persones, transparència....

Mor.

Mort.

Com vols que t'enterrin?
Suor freda....

Totes i tots...
De genolls davant de la mort...
La gran dama negra....
Que s'ho enduu tot...

Ningú no podrà probar que no és innocent....

Pensem dons el perquè de tot plegat...si el que fas i desfas val la pena...

Què faràs la resta de la teva vida?

13.6.13

Poesia, música i vi

La fi del món*

Tria la cançó perfecte per començar a escriure...
Cerca una bona posició, la ideal*

Poesia, música i vi....

Rajolen fluix els rajos de lleugera claror de l'eixample entre els plataners i acaricien delicats la meva pell...la del braç esquerra...plaer...delicia sublim...fa joc amb el cafè amb gel i la cigarreta...

Aconsegueixo en-sortir-me de tota mena de sorolls...abstraure'm...de la gent que parla de manera neguitosa..que enverina més que la grua...o el passar dels cotxes...

Alienada a la fi...
Li dono l'esquena...
Algunes turistes joves...
(Sóc molt a prop de la sagrada familia...)

Vénen sembla a Barcelona després d'haver visionat el film d'en Woody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona".
En plan sexy...amb els llavis ben vermells...i cabells despentinats per la suau brisa del #mitgdia....

Passa un home embogit que sembla que va dirigint una orquestra simfònica...

Una noia amb la seva filla petita que déu sortir de l'escola bressol...
això d'estar a l'atur dóna l'oportunitat a la gent d'estar-se més amb la seva gent...sembla...

Un senyor escombra el seu balcó...

Sorolls...interferències...al meu missatge...satisfactori o no...qui sap...
Rellotges ecològics...
Turistes perdudes...
Pakistanèssos esperant clients, àvis fent un cigaló a la tauleta de metall platejada a la terrasseta del bar del carrer Marina...

Cap bona feina no es pot dur a terme bé sense fer una bona estratègia planificada d'accions inicial...diu...

Ja és l'hora he de tornar...a la meva darrera classe de creativitat...

Els nens i nenes esperen un darrer petó, d'algún dels seus pares o àvis o tiets,  abans d'entrar a la seva classe...

Iberian jam...diu a la pissarra de la cansaladeria adaptada als guiris...

*1,2,3...sona la cançó de la temporada al meu mòbil..
I dic=
Si?...
I respon un home amb tos...
Som d'una gestoria, es per si volia info dels nostres serveis...
Parla i s'entrebanca...
Jo tinc un mos sense mastegar a la galta dreta, i responc com puc...
No, gràcies...

Conversa amb soroll...
Absurda...
M'encanta l'absurd...
*quedem el 15 de juliol a les mateixes escales al 2025? a l'hora del tea...

patum de berga diumenge 2 de juny* 23.15h

Després del bon dia amb música relaxant i exercicis fluixets...
llegeixo el meu conte a una vintena de nens i nenes de 4 anys...
M'han dit els seus noms alguns...
Micos de tots els colors, negres, grocs, morenets, rossos, pelrojos, castanys, indis, àrabs, ...que semblen innocents...però es veu als seus ulls que molts ja l'han perdut...la innocència...
No perden el somriure...
Badallen amb el meu conte...alguns...és d'hora...
I d'altres volen veure d'aprop els dibuixos...

*The summer is here!
(diu la samarreta...

Que tanquin una televisió no vol dir res...
les periodistes que hi treballaven poden seguir fent la mateixa feina com a individues i ara sense les pressions i lligams de l'empresa ni de la política...
poden seguir piulant al twitter tot allò que vulguin dir...
però potser treballar per amor a l'art.... no recompensa prou...
la seva llibertat de premsa... i el seu ofici...
oh quina llàstima! no podran anar de vacances a Tailàndia!
quina depressió...
sense dormir...
s'escapa el divendres a la tarda...
però hi ha dos accidents a les rondes...
buf!

Les portes de la percepció...
Dues...
The doors.

La primera la trenquen els ions de sodi i la segona els de potasi...
i no pots estar segura de romandra-hi tot el temps que voldries...
potser només et deixa quedar-te uns segons...
a la seva memòria...

Per enviar un missatge correctament als receptors primer t'han d'escoltar...

Diu el meu nebot:
Avui he vist un llibre d'un noi que dibuixava somnis...
I com es diu? Li pregunto..
I diu Salvador Dalí...
M'ha agradat molt el dibuix dels elefants....
(Al Fermin li agraden els elefants...
Una nit abans de dormir els vaig fer, a ell i a la l'Ainhoa, una meditació per trobar el seu animal totèmic i all li va sortir un elefant...

Ets amiga de la Ester Cuevas campiona del món de pes oliva?
No.
Dons la meva dona te una amiga que s'asembla molt a tu, de cara...
(no pasaria res si no fos perquè m'ho ha demanat un tio raro desconegut al carrer carders...

Ara farem surf...
Ve la Judith amb un amic surfero...

Faig 400 abdominals...
Seguides?
L'altre dia estaba al gimnàs per que hi vaig anar...
Vaig estar 4 hores...

els motivats... en diuen...

L'aspecte fisic majoritàriament el volem millorar pels demés...diu el professor de creativitat...

decoras la seva habitació per quan vingui algú....
es va adonar i la va buidar...

tens un color de pell molt macu... diu...
t'ho havien dit alguna vegada?
dons no... d'aquesta manera no...

(...)
tinc la sensació de que he de revolucionar el món....
el món ja està canviant, s'està revolucionant...
la revolució no serà televisada...
(diu la cançó....

encara no t'ha convidat?

tens feina? de què és? on?quant cobres? què faràs?
tindràs ticket restaurant?

com estàs?
estàs be?

la malaltia més greu i general del segle XXI és la solitud, l'avorriment i la repressió generalitzada...

et reprimeixes? tens por?
la por no et deixa revolucionar-te... llençar-te?
dons pensa... que ni ha demà...
què faries dons?

sigues responsable amb la teva natura... i no et reprimeixis més vols?

s'ha de saber esperar...
el moment idoni....
si t'estima de veritat ha de saber esperar...

vol ficar una guillotina al vell mig de la plaça catalunya...
i què es necessita li pregunto?
algú que ens alliberi...
el poble ja està conscienciat...
només necessiten algú que els tregui la por, la vena dels ulls...
algú que els convidi a dinar a casa seva...
sense esperar res a canvi....
ni sexe, ni omplir els seus vuits d'espai avorrit..
algú que no els manipuli, algú que no els traeixi...
algú que et pregunti....
com estàs?

qui jo?

no, tu ets massa radical...
(conversa amb el meu pare... per veure solucions per revolucionar el món...
des del seu taxi...



11.6.13

L'artista desconeguda

Hi ha cançons que tinc a la memòria del mòbil que ben bé no se per què les tinc...


Feia temps que no anava en bus per la ciutat...d'una banda a l'altre...
A la tribu de l'amazones només parlen en present...

La base de la nostra societat és la comunicació...
I les persones moltes vegades volem enviar un missatge a alguna altre persona o persones, els receptors...jo ja m'he he acostumat a dirli target o hot target...
A la feina, amb la família,  amics, coneguts...

Has de conèixer una mica el teu interlocutor per comunicar-li be allò que li vols dir...

Una de les coses més importants en la bona comunicació és que et vulguin escoltar...

mirar, llegir...

Per això hauràs de conèixer be els hàbits de les persones amb qui et vols comunicar...a quina hora es lleven...per exemple...més o menys...i així evitar enviar un missatge que no sigui rebut adequadament...

S'ha de conèixer també el canal o via que faràs servir per comunicar-te...segons el to del missatge...caldrà fer servir una fórmula o una altre...per exemple si és una cosa molt seria és millor una carta escrita...i si és menys seriós algún mitjà més senzill..
Però potser primer has de saber molt be allò que vols dir i perque..
Hi ha gent que s'enten deseguida i intensament, profundament...i hi ha gent que li costa més...

Això ve donat pel codi de vida intern i extern potser, o com la sang vibra a les seves venes...
La capacitat de generositat de cada persona depèn de l'après...i de la senzillessa dels seus objectius a la vida...si en te...

(...)
va entrar a un bar que li havia donat bon rollo un altre dia... 
va demanar un cafè, va seure i va escriure tot allò que se li havia anat ocorrent mentre caminava... aquell matí... 
i va llegir...
la llum afluixava a la finestra, però es deixava caure lleugera als dits...
de sobte li va apareixer  al davant una dóna alemanya...
com cal...
i li va oferir un massatge...
una prova d'una teràpia desconeguda per a ella...
vols fer una cata a zero euros? li va dir la dóna rossa....
i tant!...
van entrar en un reservat i la va tombar...
i la mestressa es va tombar sobre d'ella....
i li va fer el massatge...
el mètode Grinberg.. li va dir...
desprès van fer un te a una taula i van parlar llarg....
*aportació de Judith Tort....

Quant més simple més generosa...

Quant més generosa és menys egoista i te menys pors...

Que no vol dir que no en tingui...

Els detalls són infinits en cada instant de tros de temps creat...i viscut en present...

Intento minvar la informació i explicar-la de la manera més condensada i entenedora que puc...

La manera com rajen els punyals de llum de sol en diagonal pels carrers de l'Eixample...a mig matí..

Mirar a l'home vell que es remira a unes noies del semàfor mentre mastega xiclet amb la boca oberta i les mans a les butxaques...

Detalls presents de cada moment...

Els grups de guiris amb xancletes que surten blancs dels hotels i tornaran cremats com gambes...

Està decidint com vol que sigui la seva persona ideal...i quan ho tingui clar ho escriurà a un paper...
i li demanarà a l'Univers...allò que vol...
i potser l'energia es remou...

Mai cap persona ha arribat a ser ella mateixa per complet...
algunes persones son meitat persona, meitat peix...
però tots som una projecció de la natura...

podem entendren's....
i profunditzar...
llença't!

.... viu com si no hagués demà*

*corpresa per la intensitat, per la densitat de contingut en l'ambient del temps recreat entre les papallones i les flors, que dormen als pits, a la fi, deixats deliberar en temps i espai... i delicadament... disteses... de llegir als llavis, de somiar als núvols, de paraules a cau d'orella, inventades... de silencis i suaus i lliscants instants de pell... infinita...
una melodia preciosa....
i inquietant...
em recorda a una flor del futur que es deixa esdevenir des del passat daurat adormit i desèrtic... on es retroben les ànimes perdudes...



6.6.13

homenatge a Tom Sharpe l'escriptor del meravellós Wilt


Us parlaré ara d'un dels millors llibres que he tingut la sort de llegir. 
Henry Wilt, professor ensenya literatura als seus alumnes de Mecànica de Motor Tres o Carn Dos, somia en desfer-se de la seva dona Eva mentre passeja al seu gos. Després d'una festa snob a casa dels pijos Pringsheim, Henry acaba sent violat per una nina inflable, i Eva i Henry se separen: ella es va amb els Pringsheim a una improvisada excursió en vaixell, i ell decideix posar en pràctica els seus plans assassins, tirant a la nina inflable vestida amb les robes de la seva dona, maquillatge i una perruca-als fonaments d'un edifici en construcció, una ampliació de la seva pròpia escola. Quan dilluns els obrers descobreixen el "cos", i atès que Eva ha desaparegut, s'ha quedat atrapada al vaixell, on per cert està sent sotmesa a un "Tractament Tàctil" per la dona de Pringsheim, totes les sospites apunten a Wilt, i la maquinària policial, personificada en l'inspector Flint, es posa en marxa.

Wilt és pur humor britànic, encara que sense pulcritud i esnobisme dels estimats escriptors Woodehouse, Saki o Roald Dahl. 

L'humor de Sharpe és brutal, absurd i descarat, ple de referències sexuals i escatològiques, i els diàlegs entre Wilt i l'inspector Flint, el millor probablement de la novel · la, estan al nivell dels Monty Python o els germans Marx (o en castellà Miguel Mihura i/o Jardiel Poncela).

Es tracta d'una ideal i genial crítica social a la classe mitja del "quiero y no puedo", a  l'esnobisme, el classisme, la repressió sexual, etc.

*Vaig llegir aquest llibre als 20 anys tot just quan feia ús més sovint del tren de Barcelona a Rubí, en una edició que tenia la tapa grapada al revés.
Això volia dir que la gent del tren veia com llegia un llibre del revés i a més sovint estava plorant del riure d'allò que llegia.
Els grans classistes i responsables treballadors que anaven i tornaven amb mi devien pensar que estava ben sonada.
Quins bons records em porta sempre l'absurd a la meva vida!

documental
Els últims dies de Tom Sharpe


3.6.13

Essència

La teva essència se m'enduu més que el vi...
Tens mel sota la llengua...

El primer dimecres de mes...poetisses i poetes a l a Granja de Gavà...

Parlen d'un poeta i il.lustren l'article amb una fotografia seva, però cap poema...

Què és el que he d'apendre?

Fer tot el que vols és impossible...
Per això millor és deixar fluir...
I ja es veurà...

Buscava la paraula clau "estima'm" al google...

Qui i perquè es pot dedicar a buscar això?
I es va trobar amb un escrit del dia a dia...i el  millor de tot és que m'ho va dir...

Quina casualitat més increïble....

Com trobar a la font més màgica la noia més màgica i increïble...

Com gaudir....

M'encanta la olor a polvora...
Encara en tinc el flaire a la roba...
Porto la mateixa camisa d'ahir...
La nova de regal del meu aniversari...
La de la foto als miralls del pis de Rubí...

Les bases de les cançons melòdiques dels 60 eren genials...anaven afegint instruments poc a poc...

Les festes d'aniversari crec que són el més semblant al teu enterrament, però amb vida...pots veure, beure i compartir moments amb aquelles persones que t'estimes alhora..
Jo i la meva mania de barrejar a la gent....m'encanta veure com interaccionen...

Els millors pastissos del món...
Els millors regals del món...
Els millors desitjos del món...

Temps i presència...
Companyia...
Feina..
Emoció...
Sorpresa...
Passió...

M'encanta...

*Tinc un tema pendent, viure més intensament el present...
(encara s'emescapa i em fa ràbia...