29.4.13

Escrits

La llibertat en l'art és l'essència de la creativitat...

Deixar fer, sense normes, sense parabens, deliberada inconsciència, jugant amb els teus desitjos, somnis, anhels, pors i neguits...

Al veure'm entrar a una Ett no se què deuen pensar de mi...

Intento ser puntual, anar arregladeta, fer bona olor, parlar clar, amb calma, somriure i prestar atenció.
Intentar fer entendre que puc fer la feina amb passió i que m'interessa...

Un noi gai és el recepcionista, en Jordi...déu tenir uns 23 anys com a molt..
Treballar a prop de la plaça F.Macià, déu ser cosa que de ben segur fa pujar els fums a segons qui...

Els seleccionadors de personal moltes vegades fan pinta de trepes...
Es riuen falsament...
Segur que ballen salsa per les tardes...

Han fugit a buscar la cervessa gratis...
Un concert des del carrer..

Aquests darrers dies són dies extranys...no estic ni be ni malament...tinc una mica d'ansietat...però poca cosa més...

Avui és dia de reivindicació...
El primer dia d'un nou mes..

Potser hauré d'esperar al més que ve...

Em fa por una mica...

Començo a ensumar la llefiscossa pudor del ciment de qualsevol carrer pudent, de qualsevol carrer de qualsevol barri underground de la ciutat...

És un dia estrany...d'aquells que tot és insipid...amb solet..i ara una mica de nit..definit... ideal per portar barret vermell*...

Cadascú a la seva i jo a la meva...

 Hauré d'esperar a la nova lluna...
 Deixar esquivar... fins al dia 10...

*En un instant et diuen no se què i despertes i mires i veus que hi ha tot un món per gaudir...


Tot depèn segons com ho miris...
(de cop marxem del bar de les birres a 1 dólar, i baixem el carrer Joaquim Costa, parem un moment debant de La Granja de Gavà...
passa un noi, home... de cabells grissos crepats enlairats...
em mira als ulls... directament... poca gent ho fa...
jo tampoc...
entrem...
i després ve amb tot de sets escrits a la mà...
*77777777....
(diu que a partir d'avui comencen els numeros de mòbil amb 7*
al final...
no se si fa mal...
a la taula...
li diem que hem estar brenant al carrer debant de la casa de l'Urdangarin...
i flipa...
i diu que ara començarà la cita de poesia, que hi fan allà fa 15 anys...
cada primer dimecres de mes...
és dimecres, penso...
u de maig...
un nou mes...
de quin color serà aquest mes?
l'abril ha estat bastant vermell....
m'ha agradat...
m'agrada el vermell..

i reciten versos...
una noieta els del seu avi...
un avi els seus...
un gai els seus...
poc a poc i suau...
i fan un dol...
dos versos d'amor...
sense que sigui llefiscós...

i busco i trobo....

Va ser un bon trio...
la música, tu i jo....
*
un petó després de l'explosió, per dir-me que tot anirà millor....


23.4.13

Ràpid

Són les 18:52. És Sant Jordi. Estic a la panxa del bou. Taula 13. 20 minuts i apareixerà. Lluna gairebé plena, en balança. Equilibri. El llibre perfecte. La rosa ben vermella. Tot net. L'última cigarreta?

Font de canaletes. Una canya.

Ens trobarem. Allà. Com d'altre vegada? Amb molta màgia.
M'espera el meu racó al metro Urgell, el del terre psicodelic. Allà hi visc. Al sortir al carrer em transformo en noia maca, d'ulls intensos i sincers. De nit visc al cantó dret a mà dreta, del túnel de l'andana, baixant les escales.

He sortit de caça de la rural salvatge. Vol fer-me petons i queixalar-me. La deixaré fer i després a ballar..amb l'aurora..

Amb tants de caràcters.

Li hauré de dir qui sóc. La vampiressa d'urgell. La nòvia zombie que ningú vol posseir. Comprarem sushi i beurem vi negre del penedès.
L'aigua surt i es bessa a la font màgica...se la beuen...
La gentada remena roses i llibres i s'incertesa...i altres s'encervessen...
5 minuts més...i pam ja hi serem.
Alguns corren altres es miren, i jo escric..

T'atreveixes amb el fetge cru?

Sóc una vampira, castrada amb pastilles del segle 21, sinó fos així beuria la teva sang, jugaria amb els teus intestins, i em menjaria el teu cervell.

El món a l'inrevés.

Vull la targeta vip, del metro, la rosa, la vampírica.
Has de ser vampir o zombie o sinó no te la donen.
Crec que me la mereixo*

Aportacions vampíriques: Judith Tort*

Un bon trio

Va ser un bon trio...
Tu i jo i la música...


Vol fer la mitgdiada amb mi...
M'agafa de la ma i trepa pel meu cos...



Quan vàrem arribar tot just prenia maduixes del balcó amb nata...
S'està fent gran...ràpidament...
Ballem al sofà...

Vaig cap al centre..
He d'anar amb compte..de no passar-me...de parada...

Ballem pels carrers...de la mà...amb les mirades...que es capbussen en la intensitat...

Delirant...
Dóna'm veri...

Amb dubtes i pors fas una amanida de mil dimonis...que ara semblen volar amb el vent...

De vermuts...
Per les valentes...

22.4.13

Valentia contra la ceguera

De més i de menys...
Dretes i drets.
Eres tu el punt vermell....
Qui llegia...
Sona la dona i li dóna igual....

Quatre tes negres amb cardamomo...
Quatre de quatre a l'atur...




El veny s'ho emporta tot...
Podria desapareixer de cop...
Diu...fiuuuu...

Doble ració de realitat...
De l'últim tren...
Te l'asterisc...
Sense cap risc...
Viu i torna quan vol...
I repeteix...

Busca algú potent va dir...
No vaig entendre què volia dir...
Ara si...
Si et fixes en les històries....
Si les mires des del final tenen més sentit...
Sembla que he arribat al final d'algún camí...
Això sento...
Això em diu la meva intuïció...
Aquella que sembla que sembla encerta...
Dons dóna tanca els ulls i flueix...
Deixa't portar...

Per ser algú que passegi els diumenges tarda per la rambla pensant i rememorant la teva vida...i somriure...per que tot allò que has fet i sentit a la teva vida ha estat valent i autèntic...

I si la gent no ho ha valorat com tu...no és el teu problema...millor per la teva evolució...
Cada dia sóc valenta i intento caminar sense mirar..sentint...i sospirant..per cada petit detall...de viure..i gaudir al màxim sempre...
S'acaben els finals...
A la fi...

Perquè al final tot és qüestió d'acció...
De fer i desfer...i no obstant més emocionant...
Si sortís tot be sempre..deixaria d'escriure...
El dubte i la mort...són temes sempre recurrents...

Sense intriga...

Jo sóc el bon camí...i busco la sort...
Que no vol ballar amb mi...
De moment*

Encanra ...que de vegades ofega...la mala sort..
i sol ser amb la gent bona...

S'han acabat els finals perquè mai hi han hagut*
http://lutxana.blogspot.com.es/2013/04/que-va-passar-abans-del-big-bang.html

21.4.13

Escriure per viure

He descarregat varies cançons en mp3 del youtube que no havia pogut aconseguir per cap altre sistema...
Sentir en la teva pell allò que vius en la teva intimitat déu ser tot un gran què..
Sinó ho faré realitat quan arribi a casa...
A aquestes hores...recordo la gent que em recrimina que no la truco..quan me les trobo..
Te malacara..
Déu ser fent coses o sense fer res...
Encara no fa juntament sols un any..
Volien beure brevatges màtics..
Digali rebujito...
La setmana vinent en farà tant sols un any...

Hauria anat a ballar..però la conversa al suburbi s'ha tornat transcendent...

Lletra per lletra....

Queda poc temps...
Vull tornar...

Les he pedut i no se com recuperar-les..sense voler res a canvi....

Potser només son part del passat recent..

He de gaudir de la meva gent..

Totes tenim manies, idees mistiques, que ens fan relativitzar sobre la realitat...

La sort de ser lliure a un lloc idoni..

La van matar per dir clar allo que pensa..

Millor morta..
Així no dirà res.....

18.4.13

Fes-te valer el millor està per venir...

Que et valorin costa, i la teva feina més encara...
Que valorin l'esforç i el bon fer, la bondadessa, la mirada sincera i autentica, sense por..dient sempre el que penses..encara que sembli que això no compti..
El valor dels ignorants moltes vegades ve amb el temps...
Sovint massa tard.

el millor estar per venir...

queda't amb la part positiva...
diu...

quin remei!

confia
confia-hi...

va escriure els nostres noms a la pedra... al punt més alt de la muntanya....


fins que l'aigua arribi fins a la boca...

al punt...

recanvis de gel....

esperant els somriures....
romàntics...

podria ser la millor historia....

no pot ser que després de tants anys no recordi encara com van els accents o segons com quines paraules, i això que escric i escric, i llegeixo i llegeixo...
i el que en diuen llegir-se fins hi tot tot allò que es pot llegir...
déu ser la dislexia...
ai si....
clar...

dons res...
el miracle és sobreviure...
i enrecordar-se d'un procés d'aprenentatge, fonamentat en el record, la memòria...
per poder conviure... amb ordre i normes establertes...

tots els secrets del vi...
benvinguts...
qualsevol vi...
vi di birra...

volen les papallones, n'he vist unes quantes.... fa dies...
i he vist mosques... algunes...
moltes a un carrer del barri, camí de l'estanc...
aquell on sempre riuen els que t'atenen, l'home, la dona...
inclús l'avi també...
han de pujar a una escala per baixar-me el tabac de cirera...
sí de cirera...
el vermell?
sí, el vermell...
i baixa i somriu...
com sempre...
què guai! penso...
potser seria una bona feina tenir un estanc...

també vénen loteria i fan quinieles,...
els negres que viuen al barri juguen molt a la quiniela i sempre que hi vaig van a buscar els diners que guanyen...
sempre!
quina sort ténen, penso...
i en faig una...
però no en se...
bueno ser veure que el Barça és millor que el Levant...
però al entregar-la l'home em diu que he de ficar un resultat duplicat variat...
i somriu...
sempre somriu...
i em diu... a veure si un dia faig lloc aquí baix i fico el teu tabac...
i jo penso, dons vale...com vulguis...

demà hauré de fer el camí de l'altre dia, dels darrers mesos, per última vegada...
m'acomiadaré de les muntanyes... de la mola, el montseny que es veu de lluny...
i dels arbres... del camí amb porta sense tanques... que no sabré mai on va a parar...

de les gasolineres, n'hi ha moltes...
de les naus abandonades, que sempre penso que es podrien fer servir per alguna cosa de profit...
de les floretes i els nans de ceràmica de les casetes de gent amb pasta...
de la parada del bus, que els dies de fred, pluja i vent m'ha aixoplugat...
i del cel obert, ben blau que moltes vegades he mirat i m'ha relaxat...

però no obstant deixaré de sentir la tortura del concert de bombetes de xiclet que fan les secretaries després d'esmorzar.... quin alivi!

una malaltia massa tropical per tenir-la aquí a la ciutat...
...has de ser valenta!
quin remei!...

el massatge als peus... ideal, amb carícies...
de les super mans del meu pare...
quin regal...
de tant en tant...
s'ha de trobar el moment ideal, després de dinar...
inclús amb gent per casa...
tant fa...
amb el sol virant per la porta del balcó..
i a la llunyania....
la muntanya màgica...
amb molta llum, ben definida...

la iaia menja sushi...
la soja és potser massa salada per ella...

un milió d'alumnes per professor/a...

volen estar ben junts tots dos a sobre de la taula...
a prop de mi...
els dos tenen el mateix rol, els hi agrada ficar-se sobre meu mentre faig coses a l'ordinador...
però ara s'han de repartir...

i fumem, seguim...
i deixar de pensar que tot te conseqüència i causa justificada de coses que mai diria...
és la vida d'aquells que pensen de manera obliqua...
no els hi pots dir res, fins ara han fet diners...
i de tot...
enganyat, estorsionat...
funcionar aixi sembla que funciona...
fer el pilota, babejar ...
dir el que volen escoltar...
si els dius la veritat...
només volen veure números, i quan els hi dónes...
pum, fora...
no entec gairebé res d'aquest món....
potser no em cal per sobreviure...
aquesta és la raó evolutiva...
de no saber d'on i cap on anirem a parar...

de moment escric bossa nova al Youtube i surt aquesta meravellosa cançó...

gaudeix...
el millor està per venir....


E a coisa mais divina Que há no mundo
É viver cada segundo Como nunca mais 
http://bit.ly/ZwHoVy

*m´encanta

15.4.13

moments màgics..

Et va costar molt aixecar-te,
i encara dubtes ...
de vegades ....
sobre si el camí pres és el correcte....

....tan temuda, és el millor comodí, per dir-te, que vas pel camí correcte, que els teus canvis es van efectuar de manera natural....

... utilitza la teva màgia especial....

Ara tens tot el poder a les teves mans.

Obre bé els ulls...el  tren és a punt de passar....
 ..segur que t'has creuat amb aquesta persona en alguna ocasió
altre moment a la teva vida....
sempre vaig en tren...

La confiança que necessites per llançar-te? 

La felicitat dels moments màgics, lluita per tenir-ne molts sempre...

sorprèn-me....

la noia llença pa a les colometes de l'estació del tren de Cerdanyola al solet matiner de les 8 del matí...
la miro des d'el tren...
somriu...
jeu al banc...
la gent del seu voltant la mira amb mala cara...
deuen pensar que està sonada...
o en el fàstic que els hi fan els coloms...

però ella riu, il.luminada pel sol...
 fins que passi el seu tren...
i entri amb els altres morruts... a fer-lis companyia...
encara que no s'ho mereixen...

canvia....
treballar dissabtes i diumenges...
i 5 dies fent l'amor!

què no donaria jo per contemplar-te encara que fos un sol instant....màgic...

- Sonada? per què?
- Perquè de vegades parlo sola...
- De què?
- M'imagino històries, invento noms... el futur... i paraules que no existeixen...
o coses així...
- I te les expliques a tu mateixa?
- Si, clar, no l'interssa a ningú..... 

del que en pensa cada persona... de cada cosa, de cada moment...

no sabrem res...

entre poc i massa...

pentinem les ànimes... enredades...
d'ahirs i d'avuis, que són eterns i efimers als núvols...
amb canvi de nom, de cos, de mans...
i veus i beus, l'aigua...
la font segueix allà...
com si res...
i balles amb imatges...
que no pots respirar...

jo ja no intento descobrir què passarà...

de sobte...
arriba...
de sorpresa...
diu...
i balla...

sense més que molta imaginació
i bastant joc de memòria...
retentiva..
sort...
de la memòria fotogràfica...

m'explica tota la seva vida en 30 minuts...

ballen al mig de la pista gairebé ja buida...
tant els hi fa...
com si fos la plaça del poble...
a l'agost...
però no és encara...
allà potser s'esperen fins més tard de les 3, desprès del bingo...
per fer el boig...

bon dia, bona nit, com va?
balles?
 ****

10.4.13

Vol ras

Vol que prepari cinc litres de vi amb canyella, fruita...
Vol veure...no li convenç...em va dir per telèfon...
No et quedis....segueix buscant...
Vol anar a Montserrat potser...

On tu vulguis, com tu vulguis...

Canvi d'actitud...
Mirant endins, amb ulls de silencis...
I pestanyes humides...
Falta l'aire...

Vull pintar, netejar..recollir...

2.4.13

Oficinistes a la plaja

Sons delicats de cançó francesa...
Sembla que comença de nou la temporada de sol...ja són oberts els xiringuitos...i la gent ve a veure el mar...

[és del Kibuka?
no és menjar japonès...
però és del Kibuka?
no, és d'aqui a la cantonada...

els oficinistes passejen després de la feina per la platja....
sense deixar-se acaronar per les onades...
no es volen mullar...
potser encara no fa gaire calor...



segueix....

*L'he vist..
(la mar...

de pell...



Fa vent, massa vent...
Recullen coses perquè no se les emporti el vent...
Als nens i els esportistes tan els hi fa...

Ara surt del no res...
Fa sol..però el vent destorba...
Per gaudir del tot..

Una idea genial: Titols gratis.

Ella és allà segurament...
estic asseguda d'esquenes a la visió...

Resta sobre el blanc...
crea una nova textura de pell i colors de cos...
del negre, passant per moltes tonalitats...
respira tranquil.la...
deurà somiar...
fil de vidre...

el sol enlluerna la neu i la desfà...
cau el cel...
i lleva l'instant...
amb retocs de silenci...
de blanques...

Fil de verre*

cuino amb tot el cor... delicada...les paraules precises per diluir els records...
i deixar un reco de sentits desperts allà on sentia...
i segueixo sentint... passades hores...


és impossible detallar tant i tant respirat...
hi torno i ballo amb els sentits desperts, els ulls clucs...
i la pell arrissada... com la mar...

seguint el seu rastre....

potser si ho intento dibuixar... aconseguiré definir allò que bull al meu pit...
i serena... hi torno....
caic...
i som-ric...
caure en tou....
en pell...
és de plaer....
immens....

entre el cor i el fons del mar...
és a la vora...


ni tot el fum de cirera del món escampa el deliri...
de plaer...
intens...
com anar al cel i tornar...
en silencis....

(un matí com el que ara tinc...
tebi com un fil de roba...