Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

Consciència

Ella va decidir marxar a un poblet, a una caseta vella al mig del no res. Fa un hort per si algún dia esclata una guerra per a la seva filla i les seves amigues...
Amb consciència, la que potser en algún moment de la seva vida va deixar de banda...i ara recupera.


No volia esperar asseguda el cataclisme de fer-se gran, pobre i solitària.

Ella creu en la reencarnació i altres vides després de la mort. Jo no hi crec. No crec que siguem gaire més important per a la natura que una mosca. Hi som i prou i gràcies.

Demà serà un altre dia...
On és?

Tampoc ha de ser res espectacular, espectacular...
Ja ho farem nosaltres l'espectacle...
Segur...
Sense lleis, sense normes...
Només les del cor...
Encara que cremi...

Confia en tu mateixa...

Mentres un germà es debora a l'altre...
les papallones bateguen anunciant l'arribada de la primavera...

una derrota aquí significaria ser devorat...

diu que la capacitat de ser estimada mai es perd...

plou...es perd tot, la mobilitat, la parla, els …

lletra per lletra

Desperta d'una altre ressaca..
Del mar...

Rep una trucada...de la potipoti...

Anem a ballar de dia..
I vinc...

Sola camina pels carrers sempre humits de la part verinosa de la ciutat..
Aparca...

I passa a la mateixa hora de fa quinze dies...
Per la mateixa font...
La que diuen que és màgica....

Recorda les flors i el seu ball de diumenge...
El principi i la fi...a la fi.
L'encenedor de I love BCN...

Mira asseguda...
Fa veure q no la veu....
Fa vergonya...

No separa la brossa per que la gent tingui feina per separala...
Neteja la barana de l'escala del tren amb passió...

Després som moltes les que fem fàstics de vegades per llevarnos i anar a la feina...
Això em ratlla...i em fa aixecar-me...

Una barreja de sentiments...lerelele...

Netejen fins hi tot les parets...

De camí, després de recordar-la...
Escoltant música a les oides...només...busca paper...

I es troba la vella amiga que fa el ball diürn...
Aquella que era baix..del grup imaginari..
Però tenia baix...les panopl…

naturalesa morta

mai ha esperat un heroi, ni cap cavaller, ni tan sols un ànima de la muntanya...
no ha pujat ni ha baixat cap munt...
segueix sempre el camí pla...
pels camps infinits...
mirant a les vores a veure si veu alguna papallona...
alguna rosella....ben vermella...

potser no segueix cap rastre de llobes...
potser, és ella la que en deixa un.... de rastre...

somia en tornar a l'estació abandonada...
per la que ja no hi passen trens...
i sentir la música amb la pell vibrada...
al mig de la plaça...
i ballar... com mai...
com sempre...
tan aprop...
tan lluny...

la biologia i l'essència, seguint la senda...vital...
fan que tot sembli causal, i és més be... casual...
tot un caos màgic...
que trenca amb allò que en diuen naturalesa...

fa la seva pròpia via de vida... amb llum, molta llum...
somriures... seguint només els presentiments del seu cor...
la intuïció...

les mirades secretes, les més sinuoses i les més clares i directes...
a la violeta...
al barri...
als camps infinits...
a l'…

Jugar amb les paraules

Va arribar vint minuts després de que marxessis...
És l'home de la meva vida...


Em pregunta com estic emocionalment, ... a la seva manera...seguint les idees de la seva filosofia de l'amor...
la de saber que les dones volem sentir-nos estimades, com a primera norma...

ara porta sabates... te fred als peus... cosa ben extranya en ell... es fa gran..

És l'ésser emocional de la parella, és empàtic amb les emocions, sap que van primer.
És el que s'enfada si no dic alguna cosa d'ell...a la ràdio...sabent que segur m'escoltava...

Jugàvem a dibuixar militars de la segona guerra mundial, amb moltes medalles a la solapa de la jaqueta, amb gorros amb visera de coronels.

És el que em portava al port els dissabtes al matí a agafar una "golondrina" i fer un volt pel port, i jo amb el meu catalejos (o ulleres de llarga vista) de joguina... feia de Colón divisant les Amèriques i Mallorca...

És el que em portava al castell de Montjuïc i m'explicava que allà fusi…

Torna

Ha tornat, torna...
En Romeu, el gat, la primavera, el bon rotllo, les amistats...
Torna i em remira amb ulls clucs...
Era ben adormida, de matinada...

La bimba s'ha desvelat i s'ha bufat...el gat tornat és molt gran...blanc i negre...te els ulls verds...és mimós i babós...tot un senyor gat, si fos persona portaria llacet vermell...
No volia que el toqués gaire...pero està grasset..
És increïble...després de 8 mesos...

la moneda surt cara...
i dic alguna cosa...
sense resposta...


fins que no arribes a la meta no pots cantar victòria....realment...
diu....
jo no vull metes, ni victòries, ni antàrtides...
que em descobreixen a mi mateixa qui sóc...

no sento que els dilluns siguin blaus, el dimarts se'm trenca el cor...
con entona com mai en Robert Smith...
les nenes beuen per amoinar-se una mica menys...
fem petar els temps...
per que els dies passin més ràpid... potser...
miro les estrelles al balcó...
es beuen força be...
barrejades amb licors d'amor...
els dimecres t…

La societat del silenci

La porten per fer consciència i reflexió...
Algú que ens representa...
Encara que ningú ens representa...
Vostè és un criminal...reacció al que va passar..
Repercussió...mediàtica...per les xarxes...
Maquiavel...

(la societat del silenci o tots aquells que viuen a costa d'altre gent...
la que volen fer creure que la culpa de tot és de la gent,  i no d'ells,
aquest, que cada cop són més rics...

A fi de bé...

El patiment...i la mort de la gent única...
Star system...
Sona molt perillós...
La ploma Montblanc...el toc de glamour...
La meva revolució és el somriure...
Versos transparents...
Estudiant de pallasso...


El solet i i les fruites...iluminades a la fi...
Perfils del fil dels teus ulls...
Seguint de les pestanyes...fluint...
Sense guió...
No hi ha lley justa...
Capritx...
abolim-les....
Plovia i la porta resta mitg oberta..
Sospirs als somnis...despertes...
Surant a la intensitat...
Llum...
Il.lustrada...
Sona be...
Al jardí de l'alegría...

Creix la flor...

Potser s'…

Gent valent

Hi ha tants tipus de persones...
Al metro... Cada individu que et creues és increïblement diferent al del seu costat...
Unes fan cubs de rubik, molts miren el mòbil...
Alguns escrivim i altres dibuixem...
D'altres miren al no res... Potser pensen... Recorden... Obliden... Somien....
Tu hi toques?
Tot potser tant interessant com vulguis treure'n suc... O ensopit...
Aquesta darrera paraula balla... Entre d'altres d'ahir... Què has fet aquest dies? No gaire...
Veus allò que vols veure...
El dibuix etern és un símbol totemic..
Allà hi tornes quan vols escapar...
Tampoc sembla que es trigui tant en creuar tota la ciutat...
La literatura del futur s'escriu als mòbils.
No entenc la pudor que fan els nois... Moltes vegades... Déu ni do...
Una parada...
I tornaré de nou a l'infinit...
El meu... I de ningú més...

inspirada

De l'encant caòtic que aflora de l'absurd... ara que sembla que ven aviat serà primavera... som caòtiques, les...
ens faràn fora... desobeïm...
inspirada... és increible... sentir-se inspirada... sents un punt d'energia diferent i t'omple i m'impulsa a fer coses a veure més enllà... molt endins... i enfora... una màgica... que provoca un somriure efimer i sensacional...
potser amb carbó... sobre fulles... potser amb línies que es corben soles....

si els teus ulls ja no volen veure la lluna on s'han de perdre... nits curtes... de poc son... i fred...
vaig endevinar el seu nom...
un camí on es recorden els millors moments, moments estelars.... d'idees i ocurrències extranyes... simpàtiques... delirants...
què veies tu des de l'altre banda? Què recordes? Com ho veus? Seria genial.... fer una recapitulació... diga'm què veus.... saber-me pensada.... com una rosa... a la tempesta...

ens han envait la font  (única... i màgica.. encertada... si ho dius  …

4 primaveres

per on començar...
queda una setmana d'hivern... el dia 20 arriba a la fi la primavera... la lluna s'omple... cada nit una mica més... a l'altre banda comença el camí... i descobrir... a l'hora de l'angelus... com ahir... que la sang altera... avui l'ainhoa fa 4 anys* el dotze del tres del dosmiltretze (és la nena més maca del món... delicadesa, carinyosa, dolça, amb una veu de fil... al sol esclaten els seus rinxols daurats... i s'iluminen els seus ulls clars d'algun color entre el blau i el verd, com el mar... no se què li faria il.lusió... que li regali... potser uns petonets... potser uns melos, o una guitarra... o un estel... amb el seu somriure... innocent... em regala ella a cada instant la llum... a la meva vida...
*escolta...
13 3 13 capicua.. potser.. avui no, demà tampoc...
deixa fluir... deixa't portar... entre cels que serenen.. de blaus llisos... i alguns nuvolets blanquets pinten i composen un ilustrat cel...
a la teva vora...
mentre…

foc

al cervell li costa començar alguna cosa nova...
per la mandra...
si et lleves es per que no hi ha més remei...

como encens el foc?
*amb un encenedor?
amb una mica de sol* recompenses...
cinc minuts...
l'ansietat per assolir els reptes...
cinc minuts són fàcils d'assimilar...

a gairebé ningú li agradarà la teva nova idea...
així que és imprescindible que estimis la teva idea...

és absurd buscar sentit a l'evolució..
senderisme per Tasmània...
com a les muntanyes blaves...

ecocabanyes autosuficients...
canvis climàtics..

d'on ve la gent?
líquid reconstituent per aventureres...
vermut...

la ruta silenciosa...
la vida si no és...
en llibertat no és vida...

cada dia pots inventar-te una nova vida...
i pot ser molt millor...

aquesta nit no he dormit molt be,
emoció... intensitat....

pits a l'aire...
la beguda per veure fadas...
i unicornis...
l'aigua és turquesa... o verda...
com la aurora boreal...

vaig veure l'arcoiris...
al sortir a fumar...

les maravelles de…

la muntanya màgica i la font màgica

et donaré mil primaveres... mentres esperem una.... estar, quedar-me... ser a la meva pròpia vida... ser jo amb llibertat... i ballant... sentit, la melodia,vibrar... somriure...
mandra per escriure presa per viure... per ballar.... per seguir mantenint el somriure.... per veure't beure aigua....
la fusta encén la flama... el foc... els dos números sumen 10... tot sembla gairebé perfecte... en teoria...
un xamàn indi acceptaria en be dels seus coneixements la conjugació de cartes astrals... en el moment ideal... casualitats? O causalitats? Es podria demostrar científicament fàcilment...
bimba*
només cal un si.... amb el cap... amb la ma, amb el dit... així, balla...
333 tres 3 a les 3?
escalfor per les mans fredes... de cor calent... com sempre... com mai?
Fa molt fred aquest any.... la cadernera segur que va tornar al cau... i això que diu que el sol està més aprop... que fa 12 anys...
...por al no, crido al fantasma del bon rotllo.. el cel està ple de núvols... va ploure molt…

diada de les dones 8m

Avui torno a fer el mateix camí que el dimecres... de Barcelona a Sabadell en rodalies, l'agafo a Sagrera, i d'aquí a Castellar de Vallès en bus.. el camí inicial el faig en la moto...
avui fa vent,... i un sol inmens.... ilumina tant que els colors són bàsics....
llum que hem venia per les esquenes a sobre de la moto... i reflexava tanta potència lumínica al meu retrovisor que no podia veure si hi havia algú.... increíble... com les seves mans.... grans... de dits llargs... m'agradaria escalfar-les...
somric... allibera emocions i sentiments... be per tu... tanta intensitat és incontrolable... però quan més la intentes controlar més forta és... i te més sentit... i has d'agafar aire....
no has de evitar els sentiments... si hi pogués tornar..... ...
el mar de pell i músculs que mareja amb les seves onades la meva esquena...
els pensaments... cremen a la ment, i surten com llamps sobre el paper... el mapa dels sons de Gràcia...
la nova eva, Vanessa B. by Lutxana art*

Las amantes pasajeras, amores Darwin.

Estoy escuchando por primera vez una canción que me está fascinando. “Now is the start”, de A FineFrenzy-Pines.
Rueda el tren... en su camino, que así es el mío.. rueda el día... mojado, dubitativo, pero lleno de ilusió... ¿Cuál será la carta de hoy? La Emperatriz.
No se veía el fondo de la ciudad de tanta nube gris.... no habría podido hacer la foto del amanecer.... como hace poco hacía... está bien que llueva... y se renueve todo un poco...
la familia heteropatriarcal... no nos deja evolucionar...
Dice que a partir de las 19h ya le baja la líbido.... y claro, su pareja llega a casa a las 21h.... no tienen tiempo... Dice que si estuviese con alguien por comodidad sería insoportable porqué... cuando te tocara la otra persona no lo aguantarías, le verías todos sus defectos.... te olvidarías de las cosas buenas, de los detalles que te enamoraron de ella...
los dias de lluvia me encantan... porque me recuerdan al momento en que decidí escribir conscientemente de querer ser escritora... es…

el fantasma del bon rollo

ara és el moment de reflexió...
han detingut dues noies...
però el meu cos està cansat...
a poc a poc...
intentant no tornar enrere...

s'enfada perquè no li deixen sentir les cançons senceres..
ahir vaig sentir com s'enturbiava com el vi...
sense límits...miren...

des de la llunyania...
contemplen les mosses ballar...

el moment just que marxo...
arriben les paraules...
dormia al mig del casino...
de mollet...
entre tanta gent...
veia girar la gent...


dóna'm el teu somriure...
esperant...
somio desperta...
sempre ens queda somiar...
amb fils 
el seu cos...
la seva mirada filada....
enfilada...
regira...
de bona manera...
ballem...

a la nit... sonen les paraules...
i les guitarres...
de l'espera...
dolça...
i somiadora...

sense sostens...
sense calces...

sostenint els dies i la vida en una melodia plena d'harmonia...

canta i balla...
entra al meu pensament...

ballo amb el temps i les paraules...
i somriu...

dóna'm el teu somriure...
i la teva llibertat...
i la meva...
sense presa... sense por...
sense ind…