Ves al contingut principal

com ensinistrar a la teva gossa perquè aprengui a esperar

cerca persones complementàries... no anàlogues... a tu...
em va dir el tatuador colombià...

paquets d'informació...
avui he tornat a passar pel meu camí d'estiu...
feia boira, fred, però no tant com altres dies, o potser ja m'he acostumat...
i he tornat a passar per Can Rovira...
el bosc llarg, la serralada... el divendres de boira també, ni es veia la serra...
des de la C-17... Km 13...

a les llaunes de Coca-cola no surt el meu nom...
normal...
però l'altre dia vaig prendre una Zero i em va sortir el missatge "un amigo"...
i just en mitja hora em va enviar un missatge una amiga que feia temps que  no veia...
i vam quedar aquella mateixa tarda...
i, com sempre, va ser genial...

deixa't fluir, penso...
encara que solen aconsellar que intentis dirigir la teva vida tot el que puguis,..
ordenarla, logicalizar-la (crec que m'he inventat un mot...

mut...
el temps passa en setmanes des de fa un temps...
la setmana del somni, la de l'estel fugaç, la del sopar...

avui tindrà vosté un dia "duo dinámico"... he llegit...
avui no he fet el redoble de cafè encar...
no se si és la lluna plena o què... però estic una mica de capa caiguda...
encara que ahir vaig rebre un bell missatge per email a primera hora que em va engegar del tot...
mil milions de gràcies...

després per la tarda vaig anar a acabar la presentació d'empresa d'un projecte de moda..
d'Ibiza... l'eslògan mola: "porta l'art i l'essència d'Ibiza al teu dia a dia...." sóna genial...

a El Bolloinformer pregunten quant de temps portem sense sexe... #terapiadefacebook
5 mesos crec...
17 días y 500 noches...
21 weeks diu l'Instagram...
però lo important no és el temps...
sinó la seva densitat emesa en el nostre ale vital emocional...

ahir vaig anar després a la piscina...
per si ve el Tsunami...
algun dia...

( una amiga es dedica a cantar als funerals algunes cançons d'opera... i espera que algú mori, i la vulguin contractar...

entres i busques una taquilla, la número 133 m'agrada...
una mica amagada, a prop de la dutxa, a un passadís poc concorregut...
em despullo i em fico el banyador... el casquet volador, les ulleres d'aigua... xancletes ( me les vaig comprar fa anys un dia en que una es va enferrar en fer-me fer esport... en realitat he fet molt esport tota la vida, futbol sobretot, i natació... patinar sota l'arc de triomf també m'agrada, sobretot per que es pot escoltar música alhora... * apunt mental: m'he de comprar uns cascs nous per escoltar música, els vaig perdre...

les altres dones i noies que hi són et repassen el cos...
a mi em fa vergonya, però ho estic superant... no es que tingui cap paranoia amb el meu cos... però be... #esloquehay...

ja vestida o desvestida... segons com es miri...
busco el jacuzzi... bombolles i escalfor... des d'allà es veu la ciutat de nit... la Torre Agbar.. la Sagrada, etc...
mola...
les dones s'esbandeixen be... es relaxen, tanquen els ulls...
a l'latre costat hi ha el jacuzzi dels homes... tots mirant cap a la nostre banda...
inquiets...supèribis... tèrbols..

i les dones surten de la classe d'aquagym... i jo marxo a la sauna i el haman... els ossos s'escalfen be... la pell crema... entro i hi ha una noia despullada... fa temps que no en veig de dones despullades de tant a prop...
miro pel vidre...
respiro.. m'estiro i relax...
una dutxa i a l'aigua... llargs de crol.. granota, papallona... esquena no que sempre estic patint per donar-me al cap amb la paret...
la papallona costa, i fa vergonya fer-la, per si no et surt be, els nois que treballen allà em miren... et repassen... és la seva feina assegurar-se que portem tot be...
però...

tornem a les taquilles, i la gent només tornar mira el mòbil.. a veure si te cap senyal del seu món exterior...

a la dutxa...
i em demana sabó una noia despullada i plena de tatoos molt moreneta i somrient...
fiu...
marxo per cames...
per vergonya o el que sigui...

i em vesteixo a poc a poc...
Jamina ja vinc...
miro al cel...
lluna plena...

i penso, i si faig una llista de reproducció de música que es digui "música de pueblo"...
i fumo...
i moto..
i baixo a marina...

(el restaurant tibetà no obre ni en dilluns ni en dimarts... potser només obre a partir dels dimecres...

penso que estaria be que la Vicky volgués actuar el dissabte...
però valdrà una pasta que toqui...

ahir vaig tenir mal humor i a mi em costa...
i estava una mica farta de tothom...
de pensar que fas les coses de la millor manera i amb la millor voluntat, i tothom va a la seva... li importa una merda literal.. com et sentis.. tu... i no dóna res...
que tampoc demano res... però compliquen les coses quan podrien fluir de manera còmode...
amb tota la calma del món...

he pensat aquest matí que hem regalaré un piano aquest nadal...

vaig arribar a ca la Mina...
nem al bar que de nom es diu bar...
allà hi eren molts famosillos de la ciutat...
unes tapetes... i beers...
i arriba un home il.luminat...
amb paquets...
i diu ser l'home més feliç del món...
i m'ho crec en part...
però amb els seus 60 i pico anys... crec que busca encara
el mateix que jo...
i em diu que miri als ulls, que passi del Facebook...
que busqui més bis a bis...
i  miri a la gent a la cara...
i deixi que em mirin a mi...

ja m'agradaria...

...diu: fes sempre el que vulguis...
i li responc...
ara mateix tinc molt clar el que vull...
però l'altre no vol...
què vols????

només se que en una cosa sempre m'he equivocat sempre...
en no saber esperar...
però em veig en cor de que estic aprenent...

no es pot convèncer a ningú de res...

"agua que no has de beber... déjala correr....







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…