Passa al contingut principal

somia, somia... creus que no puc?

Holliwood
 *benvinguda a la ciutat dels somnis*

això diuen al finalitzar la peli... una de les més taquilleres del cine...

mola, per que la gent guai, segueix sent guai, des del primer dia, i no falla...
m'encata aquest tipus de gent, i és difícil de coneixer gent d'aquesta mena...
que sap el que costa tot...

somia...
qualsevol nit amb la seva cara...
al teu llit...
digues el que sents...
saps el que vols?
no te cap lògica....
(penso... l'amor te lògica?, no se suposa que l'amor no en te de lògica?

ordre, rutina, alegria quotidiana... equilibri emocional en la majoria de coses i amb les persones que m'acompanyen en aquests dies...
avui he pensat que serà el dia menys pensat....

temps de silenci...
ara neda una estona cada dia...
ara respira...
sota l'aigua...es capbussa... i surt... darrera de les bombolles... li agrada tant quan la llum s'ofega entre el blau... com quan es fa de nit a través dels vidres... a l'infinit... de la ciutat...
neda amb la ciutat...
ella i la ciutat...
treballa, de gust, intenta sempre fer-ho lo millor possible, de la millor manera, sublimar... 
sense demanar mai discupes, però amb to de pau...
fumem?... dona... dóna'm de fumar!

somia....
és la festa perfecte...
bona música, bon ambient, gent de bon rollo, somriures... cocktails...  tot rutlla...
ara sóc pelroja!, millor... offcourse...
amb pigues? si... millor encar...

no tens ni idea de lo alt que es pot volar...

fa un mes... si... ara... no.. veure-la baixar al infern...ballar amb qualsevol... li treu tota la màgia...
perd tot l'encant...

prepararé 9 pintures estil blanc formentera, el bar s'assembla... rollo Ibiza*... blanc de blancs...
(aquesta setmana m'he trobat postals dels anys 70 de ses illes...
en tenen de xupitos de Jaggermaster... hi ha una abans i un després ....
sempre... va de bar en bar... descobrint cambreres... amb gràcia... la mala vida... 

i si és allà on jugava amb la nena aquella... treia a passejar al gat... el Brillantín... de ratlles grises...
com els dies grisos... entrava sol a casa... i sortia... i no va tornar...
a aquell vell i bell lloc vaig aprendre a anar amb la bici sense rodetes...
amb el meu rellotge de Mazinguer Z, transformer...
les piruletes de cor... de maduixa... els xiclets de maduixa picants... pica pica... pica tope!...
el primer rollito de primavera al carrer Tordera... al primer xinès.... la meva mare ho va intentar fer...
però no li va sortir gaire be... feia llenties per 7... i érem 3... i menjaven llenties 5 dies... per que no hi havia congelador... ni es portava congelar res...
al mercat venien i canviaven còmics... allà treballaven els pares de la Bea... li vaig treure un ull amb el paraigües.. un dia de pluja... I'm only happy when it rains...
i la nena del pare que era dissenyador de moda... no recordo el nom... tenia a casa seva una habitació plena de maniquins.... i un súper piano... que tocàvem salvatges!...
i el nen de la cantonada que venia llençols, el Miquel...
i el nen de la botiga de sabons... ara una gran franquícia...
allà vaig descobrir el cinema: La Historia interminable, Cónan, Els Gremlins, etc...
hi vaig tornar... a veure la darrera peli del Woody Allen l'any passat...

ara pinta casa meva... tota de blanc... s'esborra el passat... però es queda sota la pintura blanca... estil formentera... espero...
porta temps... les coses porten temps... i hi ha coses que no cal esborrar-les, només mirar endavant i caminar... evolucionar... com diu en Darwin...

i allà al final del passeig... tant sant... com mai...
sorgeix la boira de matinada... sorgeix... la zombie... del Moonwalk, de la lluna plena...
(quan dic res, és res...
i udola... a la seva ombra... plena...
em feia por i desig el videoclip...
sobretot quan es torna i ensenya les dents de vampir...
i els de V... era l'època dels monstres... la familia Monster, la Bola de Cristal, los Electroduendes...
Frankenstein... tenia un estoig de forma del cargol del cap d'en Frankenstein... eren els 80...

... creus que no pots ser tu?

dons ho vaig creure dijous a la nit.... i divendres... i ahir...
rodola...
close your eyes...
salta la xispa...
l'asterisc...
i remena...

necessito algú que sàpiga francés... per anar al Sàhara...
com la caòtica... (ella només hi anava en somnis...
com el de l'avioneta del petit príncep...
(aquest si...

amb la moto... d'excursió (hauré d'aprendre a canviar la bugia, rodes...
i potser es queda tirada la vespa al mig del desert...
(i per què no et treus el carnet?...

és el model a seguir... allà tothom te el mateix... un arquitecte com un verdulaire...
ningú és més que ningú...
fer la Ong... com es fa una Ong?
per fer festes, fer festes... guai...
dilemes que tens quan portes temps fora lluny de casa teva....
(odio els anuncis del Youtube...

i va tornar d'allà?
camí enamorada...

crec que no li vaig agradar tant com semblava...
per que sinó hagués sigut més generosa amb mi...

no, no va tornar...
(si torna tornarà buda... total...

dons si  va succeir... tal com raja... van rodolar.. carrer a ball... al ball vull dir...
i els cants de sirena... sabent que escriure és necessitat, és camí de fil per viure i sentir..
per esquitxar be... i de ple... com roda.. que roda... i vola... rau d'orella... quan s'eleva...
fins al llit... s'enfila... per la favera... i arriba als núvols i diu... alguna cosa a la porta....

(creus creu que creus que no pot?... crec...

de la princesa... que la faci sortir... i mirar... i brindar... i beure.. i besar...
i anava i tornava per la muntanya cada dia... per veure-la un instant diví... i brillant els ulls de pluja...
volava pel camí del pi... i del vi que assaboria... plena de goig i joia... i alesiada...
podria riure tota la vida... diumenge si, diumenge també... mirant els raigs de llum de sol de tardor...
il·luminant els vespres... de tornassol...

és important, tant important, ser ben plantada... i filar ben prim...
per gaudir... i valer... alguna més que una conversa interessant d'una nit assaborida amb cava...
ben fresc... ben jove... ben d'ara...
de nou...

*esperant el dia i l'hora, l'elèctric... sona...i  ressona... 
si si si... va succeir...

***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...