Vés al contingut principal

somia, somia... creus que no puc?

Holliwood
 *benvinguda a la ciutat dels somnis*

això diuen al finalitzar la peli... una de les més taquilleres del cine...

mola, per que la gent guai, segueix sent guai, des del primer dia, i no falla...
m'encata aquest tipus de gent, i és difícil de coneixer gent d'aquesta mena...
que sap el que costa tot...

somia...
qualsevol nit amb la seva cara...
al teu llit...
digues el que sents...
saps el que vols?
no te cap lògica....
(penso... l'amor te lògica?, no se suposa que l'amor no en te de lògica?

ordre, rutina, alegria quotidiana... equilibri emocional en la majoria de coses i amb les persones que m'acompanyen en aquests dies...
avui he pensat que serà el dia menys pensat....

temps de silenci...
ara neda una estona cada dia...
ara respira...
sota l'aigua...es capbussa... i surt... darrera de les bombolles... li agrada tant quan la llum s'ofega entre el blau... com quan es fa de nit a través dels vidres... a l'infinit... de la ciutat...
neda amb la ciutat...
ella i la ciutat...
treballa, de gust, intenta sempre fer-ho lo millor possible, de la millor manera, sublimar... 
sense demanar mai discupes, però amb to de pau...
fumem?... dona... dóna'm de fumar!

somia....
és la festa perfecte...
bona música, bon ambient, gent de bon rollo, somriures... cocktails...  tot rutlla...
ara sóc pelroja!, millor... offcourse...
amb pigues? si... millor encar...

no tens ni idea de lo alt que es pot volar...

fa un mes... si... ara... no.. veure-la baixar al infern...ballar amb qualsevol... li treu tota la màgia...
perd tot l'encant...

prepararé 9 pintures estil blanc formentera, el bar s'assembla... rollo Ibiza*... blanc de blancs...
(aquesta setmana m'he trobat postals dels anys 70 de ses illes...
en tenen de xupitos de Jaggermaster... hi ha una abans i un després ....
sempre... va de bar en bar... descobrint cambreres... amb gràcia... la mala vida... 

i si és allà on jugava amb la nena aquella... treia a passejar al gat... el Brillantín... de ratlles grises...
com els dies grisos... entrava sol a casa... i sortia... i no va tornar...
a aquell vell i bell lloc vaig aprendre a anar amb la bici sense rodetes...
amb el meu rellotge de Mazinguer Z, transformer...
les piruletes de cor... de maduixa... els xiclets de maduixa picants... pica pica... pica tope!...
el primer rollito de primavera al carrer Tordera... al primer xinès.... la meva mare ho va intentar fer...
però no li va sortir gaire be... feia llenties per 7... i érem 3... i menjaven llenties 5 dies... per que no hi havia congelador... ni es portava congelar res...
al mercat venien i canviaven còmics... allà treballaven els pares de la Bea... li vaig treure un ull amb el paraigües.. un dia de pluja... I'm only happy when it rains...
i la nena del pare que era dissenyador de moda... no recordo el nom... tenia a casa seva una habitació plena de maniquins.... i un súper piano... que tocàvem salvatges!...
i el nen de la cantonada que venia llençols, el Miquel...
i el nen de la botiga de sabons... ara una gran franquícia...
allà vaig descobrir el cinema: La Historia interminable, Cónan, Els Gremlins, etc...
hi vaig tornar... a veure la darrera peli del Woody Allen l'any passat...

ara pinta casa meva... tota de blanc... s'esborra el passat... però es queda sota la pintura blanca... estil formentera... espero...
porta temps... les coses porten temps... i hi ha coses que no cal esborrar-les, només mirar endavant i caminar... evolucionar... com diu en Darwin...

i allà al final del passeig... tant sant... com mai...
sorgeix la boira de matinada... sorgeix... la zombie... del Moonwalk, de la lluna plena...
(quan dic res, és res...
i udola... a la seva ombra... plena...
em feia por i desig el videoclip...
sobretot quan es torna i ensenya les dents de vampir...
i els de V... era l'època dels monstres... la familia Monster, la Bola de Cristal, los Electroduendes...
Frankenstein... tenia un estoig de forma del cargol del cap d'en Frankenstein... eren els 80...

... creus que no pots ser tu?

dons ho vaig creure dijous a la nit.... i divendres... i ahir...
rodola...
close your eyes...
salta la xispa...
l'asterisc...
i remena...

necessito algú que sàpiga francés... per anar al Sàhara...
com la caòtica... (ella només hi anava en somnis...
com el de l'avioneta del petit príncep...
(aquest si...

amb la moto... d'excursió (hauré d'aprendre a canviar la bugia, rodes...
i potser es queda tirada la vespa al mig del desert...
(i per què no et treus el carnet?...

és el model a seguir... allà tothom te el mateix... un arquitecte com un verdulaire...
ningú és més que ningú...
fer la Ong... com es fa una Ong?
per fer festes, fer festes... guai...
dilemes que tens quan portes temps fora lluny de casa teva....
(odio els anuncis del Youtube...

i va tornar d'allà?
camí enamorada...

crec que no li vaig agradar tant com semblava...
per que sinó hagués sigut més generosa amb mi...

no, no va tornar...
(si torna tornarà buda... total...

dons si  va succeir... tal com raja... van rodolar.. carrer a ball... al ball vull dir...
i els cants de sirena... sabent que escriure és necessitat, és camí de fil per viure i sentir..
per esquitxar be... i de ple... com roda.. que roda... i vola... rau d'orella... quan s'eleva...
fins al llit... s'enfila... per la favera... i arriba als núvols i diu... alguna cosa a la porta....

(creus creu que creus que no pot?... crec...

de la princesa... que la faci sortir... i mirar... i brindar... i beure.. i besar...
i anava i tornava per la muntanya cada dia... per veure-la un instant diví... i brillant els ulls de pluja...
volava pel camí del pi... i del vi que assaboria... plena de goig i joia... i alesiada...
podria riure tota la vida... diumenge si, diumenge també... mirant els raigs de llum de sol de tardor...
il·luminant els vespres... de tornassol...

és important, tant important, ser ben plantada... i filar ben prim...
per gaudir... i valer... alguna més que una conversa interessant d'una nit assaborida amb cava...
ben fresc... ben jove... ben d'ara...
de nou...

*esperant el dia i l'hora, l'elèctric... sona...i  ressona... 
si si si... va succeir...

***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…