Passa al contingut principal

abstèmia salvatge

Salvatge...
bestial...


amb la sang entre les dents...
entre les cuixes...
ara reclama paraules...
d'estiu? o de tardor? quines vols...
vols saber-ho tot? tot tot?
ara?....
es que pot ser no m'en recordo..

un indret dit cyan... per galicia?
aquesta nit m'he despertat molts cops...

passo del seu ball de màscares....

neda la nadadora...
es capbussa i així s'allunya del patiment...
a cop d'aigua...
mira la fondària de la piscina...
necessària...
com regalima la llum entre les bombolles...
d'oxigen...
neda la nadadora..
per entrenar-se....
per quan arribi el dia...
en que s'ofegui...
saber-se ensortir...

visc en llibertat...
segueix el teu instint de llum em mana el cor...
no et deixis portar pels sentiments remoguts a interès puntual dels demés...
sempre hi ha coses molt millor a fer que agenollar-te dabant de gent que t'ha humiliat...
no els hi donis cap més oportunitat ni un sospir...
quan ells no han tingut miraments en cap moment...

(no me pasa nada...

va ser així...
al matí prenent el cafè amb llet de soja light del Dia...
miro el mur...
i surten coses...un festival de poesia...
què guai!
i m'apunto...
li dic a l'organitzador...
i em diu que a les 20h estarà a la sue...
hi vaig...
arribo i està tancat...
el truco des de la missatgeria del facebook (es pot fer... *descobriment...
i em diu que són a la cantonada... a la terrasseta...
(ho havia pensat abans...

i baixem...
i un noi ja home i una dona... que tremola...
sua... entre el maquillatge... i els llavis de vermell...
parla pel mòbil...
run run...
dues canyes...
quant val el tinto de verano? 2.50...
i la canya? 1, 90...
dons una canya....

(voldria manar... però no pot, no s'ho val...
una vista privilegiada de la ciutat...

un vi, dos canyes i un nestea...

efecte boomerang....
fer un llibre de poesia...
amb títol i tot...
Abstèmia (de vida) Salvatge...
què tal?
mola...

som éssers de llum...
d'energia plena... i amb tanta força...
la gent es pensa que està coixa...
i no vol seguir el pas... el ritme...
no pot amb tanta vitalitat, amb tanta llum...
es destronen, cauen... i s'esmicolen barrancs avall..
l'invidia...
les cega...

em surten ungles... em creixen...
esgarrapen l'ànima...
els ullals... salibats....
al veure-les... fugir... mentir... en silenci...
tant lentes... tant a poc a poc...
que fa ràbia... molta ràbia...
els nervis s'encenen... al ritme de les flames... de la foguera...

deixa tot aquest dol... tot aquest patir... i allibera't...
obre't... neteja els teus txàcres... medita... queda't en blanc...
de llum plena... pura... sincera...

connecta't amb els altres éssers de llum com tu...
sense pretensions materials...
em dèia ahir el poeta...
a la trobada sobtada i brutal....
els intraterrenos s'alimenten del teu patiment... els portes darrere de les orelles...
són la teva ombra maleïda....

segueix el teu instint, la teva llum... espectacular...
i allunya les bèsties de la mentida, de la obscuritat, el no res... de tu...
només volen cruspir-se la teva energia...
(això sempre m'ho ha dit la meva mare....

es veu que no es que em vulgui salvar quan m'ofegui, quan em torni a caure al mar...
sinó que vinc d'un planeta d'aigua... on sempre estic a l'aigua...
on m'esperen els meus germans de llum...
a la quarta dimensió...
a la que no val la bellesa, ni el temps, ni els prejudicis capitalistes, masclistes...
allà només val la veritat, la llum i la llibertat individual...
a Lemuria... diu...
et sóna? (diga-li al teu pare... allibera'l també...

estem a una matrix, tu tens la força, tu pots triar...
ho saps, o tens a dins, però ho vas oblidar quan vas arribar a la terra...
al 3D.... tens por... t'has enganxat a l'angoixa...

After tunti... pau universal... allibera't...
deixa marxar a tota aquesta gent... que no se ven be què volen!
energia...
dolor...

estic tant afamada...
de tanta espera...d'angoixa... per res.. per no res...
de tanta tensió...
no resolta...
a punt d'esclatar... volaria per sobre dels edificis...
i cridaria fins morir... per alliberar-me de tota aquesta negra abstèmia...

de tu... de la teva pell...
de les entranyes, dels budells....
enfarinar-te... i cruspir-te....

cerca la teva....
dedica't a allò que t'omple de veritat... busca el teu camí...
lluita per lo teu...
i il·lumina't... il.lumina... no tinguis por...

(la poeta i fotògrafa ho ha deixat tot, i ara només es dedica a vendre el seu llibre...
i a fer de voluntària.... tot un exemple.....

vols poesia visual?
ja tardes....

avui i ara m'allibero de tot el que em lliga al passat...
de totes les persones... de les ànimes enverinades...
de mentida i negre dol...

i surto a la cerca de la veritat... il·luminada... plena... i feliç!***
gràcies!

bso

beso

font:
 "Hijos de Matrix", del David Icke.
http://api.ning.com/files/W-cvbOicaVV0m25p3bD8Wi5Di6PEIL8Evs3eAE2-5M2BYzYnAfCcdNK3IsdoAgEGLFR-Sde4gq1zvlxdRr87MUn2gSGKCSVL/HijosdeMatrix_DavidIcke.pdf

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...