Ves al contingut principal

Secretàries i informàtics

El divendres vaig estar a les festes de Sants...i esperava als meus amics a una terrassa i vaig escoltar la conversa de dues parelles de nois i noies...eren dos informàtics i dues secretàries...
Les festes de Sants són molt heteros...vaig pensar...hi ha noies lesbianes però no gaires...les de Gràcia són més gais...

La conversa de les parelletes era sobre aparells electrònics, videojocs i situacions pròpies de la feina de secretàries....

Vaig pensar, ... i jo de què parlo a les meves converses?

De l'egoisme humà, de l'amor i el desamor, de plans de futur, de viatges, de sentiments, de la vida, de la mort...de la meva familia, de les altres amistats, de vegades de la feina...si dels dissenys aliens...o de marketing, pot ser que sorgeixi alguna cosa de tant en tant...

Amagues la teva identitat?
Tens por a que facin servir malament o utilitzin les teves dades per conèixer més de tu?
Controles el que fumes, beus i dius tot el temps?
Perquè t'amagues?

Perquè no et deixes portar?

En realitat tant em fa...
Però no crec que sigui molt bona manera de conèixer a la gent...

Qui i com ets en realitat?
No insisteixis...insistint ets molt plasta...
Dons res...

Un cafè, una aigua carbonatada, mitgdia...

Va al lavabo corrents després de dinar...
Vols veure la caca?

He comegut gent que vomita...
Se sent el xiuxiueix de la seva veu a la conversa aliena a la finestra de la casa propera des de la terrassa...
Minim una hora diària de test...

Un setmana, un mes...per ser un més...una mes...

Allò important a la vida és trobar el punt d'equilibri que et permeti combinar els pilars fonamentals de la vida: familia, amistats, amor, feina...
Com sempre el temps se m'escapa solc barrejar massa les persones i potser no és el més adient...
Si fas sempre les coses de la mateixa manera no esperis diferents resultats...

Què faig dons?

Conèixer...
Parlar massa...
Explicar-ho tot i clar...
Donar-me sense esperar res a canvi...
Intento ser transparent, natural...donar a conèixer el meu món...

Em fa por que a la gent no li faci gràcia que el meu pare sigui raro...però és bon home...
Molt graciós i generós, un sentimental....
Amb grans i fortes mans...
Perfectes per fer massatges...

Qui sóc jo?
Tu sempre t'adaptes als demes...
No tinc la meva personalitat?
Sóc flexible i m'agrada fer de tot...
Caminar, ballar, xerrar, escoltar, escalar, anar amb bici, amb cavalls...
Això si no sóc experta en res...
No sublimo potser...
Potser en dibuix...i escriure...foto...video, web...això m'apassiona però tampoc sóc cap experta...
si especialista...

Potser si que sóc experta en bons consells i en idees creatives...
El meu punt feble és convèncer...
Hi ha gent a la que no em cal convèncer...perquè creuen en mi a la primera....però són poques persones..

Perquè vull convèncer a ningú de res?
Sóc una taronja ben rodona...
Amb les dues parts...

Plena per dins i dolça, tendre...amb bastant bona planta...
I sóc feble en creure que tot sortirà be...porto molts pals...massa pedretes carregades...com a cargol...i em costa treure les banyes..
Potser hauria de ser més dolenta...més cabrona...
Canvia avans que et canviïn...
Sorgeixen dos plans...
I tinc por de fer nous camins...
Arreu...
Per tornar a caure...

La fi del fi...
Encara no surt...
Massa poc temps...
Potser...

Necessito més temps....

Fer vermuts sola...
Estar més sola...
Però sento que perdo el temps...i sento que no en tinc gaire...
Carpe diem....
Vull tot ja i com m'imagino....
Però la realitat és un altre...
Caòtica...
Ara se els meus sentiments i he sigut sincera i he parlat amb la gran espassa de la veritat...però no talla...
Sóc al meu tro...daurat...tota sola...
Amb o sense pors...
Dil.lucidades...

És el meu model de vida...
Sentir i patir...recordar els bons moments i cercar-ne de nous....
No es pot esperar que tot sigui com vull...
Ballar..

M'agradaria que si m'ha de deixar una amant m'avisés...i pogués despedirme com cal...amb temps de la seva pell, dels seus llavis, dels seus ulls, i sentir-la ben aprop conscient...del tot...entenc que no m'estimin...però trobo molt a faltar l'afecte físic...i em costa despendrem de la idea de saber que no ho tornaré a sentir...
És l'hora dels adéus....

Adéus freds, distants, sense escoltes de sentiments...hi ha qui opta per evadir-se amb la desaparició física i de paraula...
Compromesa amb el canvi...

i si mors? o caus?
potser és quan la gent pot valorar què i com....
o tampoc...
ara rai...

Amb sentiment i actitut...

Vols oblidar tots els moments màgics?

Ets responsable de la teva pròpia felicitat...però no de la dels demés...

S'ha de comprendre que és necessari dir adéu per poder seguir aprenent a estimar amb majúscules...
I deixar que en la unió de dos cors creixin els espais, no facis de l'amor una pressó...ompliu-vos les copes mútuament però no begueu de la mateixa i compartiu la vida juntes, però no massa, dons dos arbres no poden créixer l'un a l'ombra de l'altre...
***

bso?
http://www.youtube.com/watch?v=qdySinddDHw
Angels
http://www.youtube.com/watch?v=hhD_BOq6DsM&list=PLZlwVPE3v-c9qBvH6k9r04qrd9PxrAnVa&shuffle=452

Comentaris

Uau, m'ha encantat...Tot el que dius... The trobat per casualitat per twitter.
Sentiments que atravessen pantalles!

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…