Ves al contingut principal

Pretèrit perfecte

*Aquest estiu he...

ha passat volant...
els dies...

la meitat de les coses que han succeït aquest estiu no les entenc...
però no obstant hi ha hagut moments màgics...
al delte, surant entre el final d'un riu.... i l'abisme del mar... m'he fet un asterisc en verdana bold a la cuixa... a prop del genoll... ben negre... unes fotos genials... de moments buits... omplerts amb passió...
la felicitat l'he trobat en mi mateixa...
així de fàcil, així de clar...

la complicació i el desordre brut me l'han aportat els demés...
fora!

la màgia del saber...
de la GRAN Veritat...
els per ques... tots...

tot te un per que
si no ho diuen serà per que no convé pels seus interessos, o per que tu no ets tant important com per tenir l'honor de saber el què...

el silenci te alguna rao?
objectius?

has demanat el mateix?
si apareix pot ser terrible....
i si sent per qualsevol cosa que tingui potes, ulls i somrigui...
amb facilitat...
tremolar...

dos anys després es compleix un somni... dos anys després de demanar-lo, potser és una mica massa tard no? destí? han canviat molt les coses... els sentiments, les persones....

sense motius... de sobte et trobes amb sorpreses, amb gent... que no esperaves...
i carregad amb la càmera només et queda fer-les... arran de terra... ensumant el foc, l'infern, cremant el passat,... imaginant el futur a les mitgdiades...
somiant amb el caminar del teu dit a la meva esquena dibuixant un cor...
i amb el mal que m'entra saber que no et tornaré a veure...
sempre desafiant...
sempre perduda  en silencis aliens...
lluna que enlluerna...
millor no estimar...
és més barat...

Què vaig fer malament?
Per ventura hauria pogut fer les coses diferent?
Quin va ser el meu error?

les persones som propietaries dels nostres silencis i esclaves de les nostres paraules....

però jo no vaig dir res...
potser es nota a la meva cara...
què hauria de dir?
ets o no hi ets....

la recepta de la dona perfecte...

ella fa mal, i ho sap...
em diu a mi que jo faig les coses per fer mal...
i en realitat només em busco,
les raons que no trobo a les paraules...
escrites o no...

***necessito un altre cafè....

sense dependre... emocionalment lliure...
tornem-hi... em canso de les mateixes paraules... sempre...

passar per sobre del porc senglar mort a la carretera de la serralada de Marina...

l'altre dia em deia que està molt be un mirador a dalt de tot de la ciutat...
i avui em diuen d'anar-hi....
vols venir? penso... i no ho diré mai...
no ho diries mai...

però aquest tipus de situacions plenes de foscors alienes m'ofeguen...
no entenc com les persones poden ser tan monstres...
amb les altres...
l'interés propi  és indignant, delirant...

millorar la comunicació.... trencar aquest absurd silenci...
la voluntat és una... de dues... 50 i 50...
amb recompensa...

l'estil imbècil...
egoista...

dansa, balla....
sense cap sentit...
no evoluciona res...
a l'estany...

*l'error...
però tampoc tenim tant per triar...
(i remenar...

és el que hi ha...
potser la millor opció és fugir...
a un altre lloc on hi hagi gent diferent, salvatge potser...
més autèntica...
més sincera...
transparent...
i amb els valors bàsics....
al menys que respectin els drets humans...
i no intentin torturar-te....

compromesa... és això...

l'atracció personal i l'altruisme...
és el tema 2 de l'assignatura de tècniques de negociació...
que vaig començar la setmana passada...
el professor és molt gai, i molt simpàtic...
és molt interessant... la classe...

analitzem coses com:
Què ens fa ser atractius?


Tinc certa feminització dels meus trets facials? Si.
Ets jove? No tant. Ets  prima? No gaire.. Ets honesta? Si.
Ets vital? Si. Ets saludable? més o menys...
Tens solvència econòmica? més o menys....

Què afavoreix l'atracció?

  • La proximitat, la familiaritat, la exposició repetida.... 
  • Disponibilitat: poc esforç amb recompenses...
  • Interacció continuada... reciprocitat, elogi aliè, semblança percebuda d'acituds....

Per què ens agrada algú?

  • Ens agrada algú segons l’associem amb sentiments positius associats a recompenses.
  • Avaluem bé a algú si ens desperta sentiments positius.
  • Cerquem el plaer i evitem el dolor i  els càstigs.
  • Intentem minimitzar els costos i augmentar els beneficis.

Equilibri de recompensa en 3 aspectes:

  • Benefici emocional.
  • Benefici físic.
  • Benefici social: estatus (economia).

Cadascú té un estàndard (variable) a partir del qual jutgem les nostres relacions i les comparem.

Quin és el meu? 
Crec que no en tinc, potser és aquest el meu problema...

Alimentar-te adequadament...fer exercici cada dia, o cada dos...
netejar be casa teva... el teu cos... salut... higiene...control...respirar profund cada hora...
pensar en positiu...meditar... somnis lúcids de nit....buscar els problemes i el remei concret...
aplicar-ho...

quins problemes tens ara?

dedica't a tu....una rutina...de setmana...
lluna, feina, classe, piscina.... compra...mart, tallers de marketing online i pintura...mercuri...feina classe, piscina... neteja...jupiter... feina classe i feina...venus feina i piscina/platja... neteja... festa...
fer dissabte...festa... sol.... lliure... excursió?

si vols saber alguna cosa d'algú pregunta-ho directament.... si creus que val la pena...
perdre el teu temps, i el teu esforç...

però intenta no caure de nou en la mateixa dinàmica... és enraonar be...
sentir...amb algú  proper a les necessitats i expectatives...

perquè volem i mantenim una relació?

  • Degut a un compromís (desig de continuar una relació) que hi inclou:
  • Dedicació personal: atracció envers l’altre i la nostra relació amb aquesta persona
  • Compromís moral: sentit d’obligació i responsabilitat, vinculat als nostres valors
  • Compromís per restricció: deixar la relació implica pèrdues

causes del trencament de les relacions entre persones....

Factors que anuncien un trencament:

  • Possibilitats d'una nova vida que pot sembla ser la solució
  • Hi ha persones alternatives
  • Es tenen expectatives de fracàs
  • No hi ha compromís ( no es veu preparada per una relació seriosa)


Ballem un vals? Mostra el que vals, no t'amaguis rere una cortina de fum....

Quan comences així...malament! segueix al teu instint...
és por... és manca d'interés... és la mateixa volta...

Tindràs un procés de renovació, no importa el que hagi passat ahir o avui.

Has d'enfrontar-te a la realitat amb força, tu ets capaç de molt més ...
estic en fase de cerca d'activitats compensatòries.... -.-

i si potser no entens a algú.... posa't en el seu lloc...
segurament la resposta que tu donaries serà le seva...
ja que tothom som gairebé iguals i pensem de manera molt similar...
en el fons i no tant en el fons...fem servir dreceres, biaixos, esquemes mentals preconcebuts...

*scoop....

font:
HOGG, M. A. i VAUGHAN, G. M. (2008).
Psicología Social (5ª ed.).
Madrid: Editorial Médica

Panamericana.

+ bso
http://www.youtube.com/watch?v=SFMHnhz2-r8&list=PLZlwVPE3v-c-EltO2gFbzg8XvIwWF_QLc





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…