Vés al contingut principal

víctimes de la societat capitalista i consumista

som víctimes, d'aquesta societat, basada en uns ideals autodestructius, com individus i com a grup social...
ara parla una de les meves personalitats....
quina serà?

quan penso en ella em fa mal, em sento malament...
l'he d'espantar de la meva ment... fugir d'ella..
del rebuig que em fa patir...

saps que estàs en el camí correcte en cada passa que fas ja que sents l'alegria de viure...
i no la sento...
ella diu que tornarà...
i jo crec i penso que no...

les més dolentes enfermetats s'han endut 3 persones del meu entorn... aquests darrers 6 mesos...

vol sexe, però...
te por als sentiments...
a la merda de sentir per algú...
o de que aquest algú, senti alguna cosa per ella...
(quina sort, no? que algú senti amor per una...

i que et deixi a l'estacada...
normal...

n'estem fartes totes d'aquest sistema...

la culpa no és ben be de la persona sinó de la seva falta de personalitat,
que és culpa tanmateix de la societat de merda en la que vivim...
és una víctima del sistema...

surt de l'estòmag, la ràbia?
si... dons continua....

si és per sexe, estic sempre disponible ...
puc arrencar-me el cor mitja horeta... deixar-ho a la tauleta...
total no dura gaire més ningú...
(recordo aquella tarda de 6 orgasmes... un miracle... suposo...

aviat estaré alliberada...
per que el temps tot lo cura...
i un clau treu un altre clau....

no es culpa seva, ni meva...
és la meva condició no adient en els valors d'aquesta societat...
som víctimes de la societat capitalista i consumista...

la cultura obsessionada amb la 
delgadessa 
femenina...
res a veure amb la seva bellesa...
de les dones...
una societat obsessionada amb el control de les dones...
les seves vagines i els seus pensaments...
la dieta alimentaria d'una dona és el sedant polític més potent...
a la història de les dones...
una població tranquil·lament boja....
és una població dòcil...
(Naomi Wolf)...

El teu coratge i la teva perseverança et premiaran amb important èxit. Mantén sempre el teu esperit en harmonia amb la natura....
(això intento, no evitar la meva naturalessa...

una persona savia pot aprendre més d'una pregunta tonta que un ximplet pot aprendre d'una resposta sàvia...

remoure aquestes idees que em fan mala sang...
també em van malament...
m'alteren...
però allò que escric ha de ser emotiu, emocionant...
com la vida en parella...
si és normal, fàcil... perd l'encant...
el teatre és necessari...
per crear tensió sexual no resolta...

la meva ma ja no dóna més de si...
amb tanta lluna plena...
ja en fa un més i quatre dies de sequera...
i jo un any...
i jo un segle...

com un dinosaure...

podria treure pel meu nas, nicotina, cianur d'hidrogen, el monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO2), amoníacòxid de nitrogen, etc...
(m'agrada autodestruïr-me, triar de què i com moriré...
però porto 24h sense fer-ho...
és dur...
diuen... quant menys en fumes, menys ganes tens...

fumo... per la meva repressió forçada sexual...
faria sexe cada día unes quantes vegades al dia...
(amb la mateixa persona clar, si vol...
dons déus pensar molt en sexe, per que fumes molt...
dons si...
(crec que hauria d'haver nascut a Brasil...

imaginat un home gras, gran, pelut i gran que i que l'has de vomitar...
fes-ho... al mig de la vila de Gràcia...
i després imagina't

no li agrada anar amb aquesta gent perquè són el reflex del q no li agrada d'ella mateixa

no more dramas... please...
si no vol, no vol, i punt...
i ja està...
lo més normal es que dues persones no s'entenguin... i no quallin...
lo dificil és trobar algú que t'estimi de veritat...
i que lluiti per una...
relació...

només em vol per omplir els seus temps vuits...
quan la resta del món no està per ella....

SENSE RENCOR...

lluny, diu que pot ser la millor amiga del món...
que em pot fins-hi tot contractar...

pots fer-ho, ara, i aquí...
el món als teus peus...

primer la justícia, després el hierofante, i finalment la sacerdotisa....
i més encar, la força...
busques justícia, has de seguir les normes de la casa de la sidra per aconseguir el do de la sacerdotisa...
i conquerir la teva força...
mata el teu orgull...
totes les vegades que calgui...
paciència, silenci,  meditació.... reserva... espera....a discrecció....
*fes servir la teva inteligencia...

me and my monkey*


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…