Ves al contingut principal

teràpia de shock

fes-ho...
(si dubtes...


la vida íntima de les persones...
surt l'or...
com a principal preocupació...

qui te or no te amor...

prefereixo l'amor...

ja ho dèia la cançó...
busquen l'home més ric per treure-li profit...

el viatge...
el sacrifici... (la meditació i l'amor...
i el destí... (deixar enrrere els lastres de l'ahir, fer un judici de valors i voluntat, i la unió sacral de la reina exterior i la interior...

som belles dorments que no volem despertar?

anava per una altre línia de treball personal...
potser menys màgica, i més natural... deixar fer... i evitar preguntes i respostes, que condueixen gairebé sempre a idees distorsionades... dels altres i de tu mateixa...
sense esperar res...
millorant per dins i per fora...
al meu ritme...

al final totes som nines russes fetes amb un motlle molt similar...
i de sentits, emocions i valors similars...

si no fem o diem, segons quines coses, no es que es tingui por a dir-les o fer-les, es que no sorgeixen...

tant voler evitar trepitjar l'ombra aliena...
tanta cautela...
fa caure el pont de tela...
per què dos persones precavides valen sempre per dues...
i al final esdevenen quatre...
dos conegudes, i dos desconegudes...

què vols ser?
mare, pare, amiga, o parella? o res...
vols desfer allò fet, vols canviar?
vols no voler...

vull...

les conductes externes...
són superficials...
l'ada madrina... asseguda i mirant endevant... tancada en el seu univers mental...

plena de por? (penso...

induïda per idees interiors... anteriors ... pròpies...
desconegudes per a mi...
o tan innovadores que s'han d'apendre a païr...
sorprenent....

els fotoreceptors del ullls enceten millor si (és un secret d'investigador/a) quan s'observa alguna cosa, és millor observar-la amb la cua de l'ull... no afecten tant els raigs de llum externs innecessaris...

trobar-se...
la víctima?
sola...

la superwoman: la triunfadora, bella, neta, estable, activa, emocional, divertida ... amb una vida plena...
una taronja sencera...
¿perquè en vol una altre?

algú que parli a la teva ànima i vol conèixer-te de veritat...
construïr pas a pas....
descobrir...
viure, sentir...

per què et juntes?
en base a què?
per sexe, per gana emocional...

sorgeix...

hi ha gent que porta molt malament fracàs...
busques una pime emocional?
no, millor alguna cosa sense deixar recaure necessitats en l'altre persona...

tots els fragments de temps anterior, present i futur, existeixen ara, aquí i ara...

t'agrades i et juntes i et coneixes, et compenetres... poc a poc...
t'agrades més... o no...
compromís... amb pros i contras...
amb diferents fases i nivells...
50%, 70-30% i a l'inversa... a dies...
amb més o menys papallones...
i es construeix una situació emocional...
amb portes i finestres, per entrar i sortir...
quan vulguis...

el temps ens volta...
i devegades sembla que siguis a un vucle...
la mateixa situació en un lloc i amb una persona diferent...

l'univers ens rota...
i sense la rotació no es pot viatjar en el temps...

fer feliç a algú és impossible, només pot fer-se feliç ella mateixa...

sóc feliç amb mi mateixa?

autoanclatges emocionals...
no sóc una superdona qualsevol...
què és allò més important?
a destacar...
tot és relatiu...
depén dels ulls que miren...
si et miren...
si es dignen a mirar més enllà del seu propi cos que rota en el seu propi univers...

em sento un planeta que rota en ell mateix amb estrelles i llunes rotant al meu voltant... i no consegueixo arribar a la lluna... m'inspira... però no la inspiro...

Houston, tenim un problema...

què guardaries en una capsa de seguretat?
tickets del newpark guanyats jugant a videojocs?
un forat negre... interminable, com la història...
una cançó especial...
un record..
un petó...
una font màgica...
algún secret de l'univers...
llibretes dibuixades...
per viatjar en el teu propi temps...

ets la teva pròpia història...
i la història sol ser una matèria bastant poc interessant per a la majoria d'alumnes... i molt interessant per al mestre...

conectar dos llocs, planetes, remots...

una poma amb cuc... és més saborosa segur...

"Es ven"

estic empatxada de quinoa....

molta gent creu que no existeix la energia negativa...
en petites quantitats...

la pregunta principal?
pots generar suficient quantitat d'energia negativa i mantenir-la sempre en tu mateixa en un llarg període de temps?

moure's a base de sensacions, pensaments... variats, sense base ni guió...
en base a la meva pròpia experiència...
sento una distància...
amb base de falta d'informació...
sobre l'altre...

el dia de l'accident del tren...
el dia de la mort...
vaig ensumar la mort del meu tiet, també...
va ser dur, molt dur...
però hi ha coses que encara que algú volgué intentés entendre potser no li podries explicar... però fer costat sempre s'agraeix...

marxa, amb la velocitat de la llum...
(si troves un camí alternatiu podries sortir més ràpidament...

i si després d'un temps descobreixes que trobes a faltar aquella pell...
aquell sentit... que no t'enrecordes com va ser  la darrera vegada que vas gaudir d'un moment d'exitació conjunta... i voldries tornar... a viure-la, experimentar...

si jo estigués al planeta A podria enviar un raig de llum al planeta B...
(menja't la pizza...

l'espai temps... és relatiu... segons les circunstàncies...
és molt important l'autocorrecció... adonar-se dels errors o d'allò que no rutlla o fa dubtar i mirar cap endevant i intentar millorar...

es pot crear un forat negre...

tot dura el que volguem que duri...
tot és relatiu a la nostre voluntat, limitada als nostres sentits i capacitats d'asimilar i entendre als demés... planetes...

no entens el funcionament de les coses a nivell quàntic?

però no entendre alguna cosa o no saber què fer-ne, no vol dir que no es vulgui i pugui experimentar per veure el què, el com i el perquè...  de com evolucionar-la, potser mai trobes la raó per estar, però si les que et fan no marxar...

aquestes darreres dues setmanes.... plenes de raons...
l'anterior vaig estar preparant el cap de setmana...
que algú em diu que fan allò allà...
i a veure si es pot anar, i l'altre vol i pot, i li ve de gust...
i l'altre no te res a fer i s'apunta...
total... que hi ha tot un temps invertit i un esforç mental i il.lusori...
dipositat... esperant una reacció constructiva i un intercanvi d'informació i d'energia, sobretot cercant alguna cosa positiva...
sempre amb molta il.lusió...
i molesta veure com no es valora... o no es diu ei gràcies, gràcies per convidar-me.... etc etc...

i després una setmana de silenci, en estat d'espera...

anar i tornar amb la moto... parlarem dimecres i no pot ser, anar i tornar amb la moto, és dijous,  anar i tornar amb la moto, quedem divendres?, anar i tornar amb la moto, són les 15, fins les 20, no se res... 21.30? gairebé 22... si, arriva, i marxa... cap pregunta, cap resposta...

aquest divendres i aquest dissabte, diumenge: volia ensenyar-li la parra, o no parra... un sopar... de caça... què volia? l'expo dels video, la música, el ball, escoltar, parlar, compartir.... i viure... tot allò que espera ser... en algun altre moment... o morirà en la meva ment... i mor i fa mal... perplexe...
coses que ara semble que son de massoquista, quant durant un cert temps, 5 mesos ha estat dins del nostre dessig..

no m'agrada que estiguis pendent, a mi tampoc m'agrada estar pendent...
però si he d'esperar més de 72 hores per saber com et sents... i què vols...
és inevitable estar pendent...

a quina idea t'aferres aquesta vegada?

tinc un problema: el parlo... el soluciono, en positiu o no...
i segueixo ... experimentant... sentint, coneixent, vivint... compartint...

en el principi de la comunicació, del present amb el passat...
la retrocausalitat...
de com afecten els successos del passat al present i al futur...
indicadors de que fa que l'experiment siguin imposible...
no ens permetem enviar missatges al passat...
per que no tenim la capacitat, potser no la necessitem per sobreviure...

aquesta és la qüestió...
sobreviure...
de la millor manera...

si penses que més o menys sobreviures uns quants anys més...
dons la segona qüestió és com... i gairebé sempre la gent vol millorar les condicions... o compartir-les...

som éssers socials...
i ens agrada compartir, per que compartir ens ajuda a sobreviure millor...
això ens porta a buscar alguna persona amb qui compartir les teves 4 dimensions del teu espai temps que et queda...

la unió, el sentiment s'expandeix, com l'unimers, mai mor, sempre es fa més gran en el temps espai...

sobretot després d'estar dos dies esperant al sofà...pendent... de res...
poca sensibilitat... poc interès, o cap...
alguna resposta, per que l'energia ha desaparegut, la bona i la dolenta....
del tot...

(en realitat la raó de que es va enfonsar el Titanic va ser l'excés de pes de persones que van viatjar al passat i eren al vaixell per veure com s'enfonsava...

la persona que viatgi en el seu propi temps sempre anirà al futur....
i potser es troba un altre univers paral.lel...
l'altre cara de la teva moneda...
evitant les paradoxes lògiques...

potser m'agradia viatjar al passat i fer tot allò que he deixat de fer...
per creure-hi... a cegues...
però com sempre caminem cap endevant...
intentaré fer sempre el que vulgui de veritat en el futur que vindrà...

potser la teva vida no tingui sentit?
vols suicidar-te?
no pots, ni tan sols viatjant al passat i matant al teu avi...
naixeries en un univers paral.lel....

ha sigut tot un error del passat de la nostra vida en aquesta terra?
en aquest univers paral.lel?
o ha estat una simulació?

encara que no ho volguéssis sempre ens tornariem a trobar, en aquest o altres universos paral.lels....

em preocupa la veritat...

s'ha d'entendre que la vida és només un viatge d'anada... mai tornes igual...
el passat sempre canvia... 
així que millor no preocupar-se....
potser la parra ja no existeix ara...

i viure pensant en ara, aprenent de l'ahir, gaudint l'avui i somiant amb el demà....
que sempre, sempre (com diu la meva mare), serà millor...

somwhere over the rainbow....

you have a heart?
you have a brain?
you have a house?
you have your yellow way?
congratulations!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…