Vés al contingut principal

entendre o no entendre

Parpelles carreguades de son...
empresonada...

es fa el cafè a poc a poc...
és dissabte, no he pogut dormir gaire, a pesar d'haver arribar prou tard, beure...
hauria de fer dissabte al pis...
no ho faig...
escric...
per intentar entendre'm...

t'anyoro rosa...
amb aquest misteri teu...
que m'omple el somni...

diu... sembla la oportunitat ideal...
estic massa cansada per anar-hi...
millor sortir al mar a caçar papallones...
penso...

ella no vol que jo talli els llaços....
però ella sel's va arrencar... i els va fer miques....
ballant amb mi a la nit...
les nits d'oblit...

les gatetes juguen i competeixen...
en silenci...

volen cridar la meva atenció?
de mi només volen menjar...
aigua... i alguna carícia... de tant en tant...

què faig si sóc tan impulsiva i impacient? fes-te càrrec d'una tortuga... els animals són els nostres guies espirituals, diu en Jododorowski....

bon vi... Rioja, o de la Conca de Barberà... el més barat....
un gin (amb tònica o sense?, amb...

tan lluny....
et sento...
que gairebé no et sento...

tot aquest silenci...

la ment crea monstres, si la deixes...
dèia en Goya...

i m'agrada escoltar cançons... tranquiles... de relax, i de tant en tant alguna de forta... que m'exciti la glandula pinneal...

va venir, des del 2011 que no la veia, des del 15M, i a la seva mare, el record és d'ella de blanc, de la bellessa més bella que he vist mai...

m'he quedat l'encenedor tort...
no l'encerto mai...
s'ha gastat la pedra...
diu...

sobre una papallona...

la capacitat de recuperar-se pot ser increïblement ràpida...
però la de perdonar la desidia... costa més...
flaqueja...

l'altre, la que enganya i menteix, és perdonada i li obre el seu cor de nou...
i qui la va escoltar i intentar entendre, aquella que volia ballar amb la llibertat amb ella als llavis... no és permesa de retruc...

un petó de veritat en la foscor...
cobrar per fer l'amor i somriure...
sota els llums groguencs dels fanals de la rotonda...
la cadira resta sola...
el parasol ha caigut pel vent...
l'escenari és aquest..
(l'amor seguirà donarà donant voltes quan s'esborri el pintallavis...

a la fi...
aniré al delta..
estic a punt de complir un somni...
l'altre és la muralla...
la xinesa...
(que  també és humana...

gairebé és l'hora que he ficat per que soni el despertador...

he deixat les portes obertes...
i les finestres...
i tot...
que es renovi l'aire...

ja vindrà el que hagi de venir...
i l'aturaré o no segons vegi...
i intentaré de nou...
que m'entenguin...
que no vull res de nou...
res que no vulgui... ningú....

ho donc tot... si o si...
de bon pla...
sense esperar res a canvi...
m'importes tu i el teu món...
per complet, del tot...
si no he fet be alguna cosa, si no he dit allò exacte que havia de dir...
ho sento...

la meva voluntat sempre era ser lliure de la teva ma...

hauràs de respetar els seus tempus... la seva manera de fer...
tornar... a esperar...
sense embuts...

que no et falli mai la sort...

que siguis feliç com tu triis...
(i jo també...
tan sols és això...
sense rencor...
tot és qüestió d'entendre o no entendre..
de voler entendre...
només volia lo millor...
i si no va sortir be, ho sento...
de tot cor...
però la meva intenció... sempre va ser la millor... que vaig poder aportar...

la veig veure allà baixant les escales...
i va ser com una llum d'una estrella... al mig del no res...
sembla que fa tant de temps...

i et deixes endur pel temps... per la vida...
i no, parat...
evoluciona...
el que calgui...
pensa....
què coi vols?
fes-te una llista, una check list si et cal....
i decideix què vols...
marca't un calendari, lunar o no...

ha tornat i és espectacular el canvi...

la ciutat sembla distinta...

vindràs a viure a la ciutat?
vols estimar la ciutat tant com jo?

seguir el camí...
decidir...
conduïr la meva vida...
però moltes vegades m'agrada deixar-me endur pel ball de la dança de la realitat...

se que és un ball salvatge....

estic be per dins...
crec...
el meu problema és que no em faig entendre amb les persones que m'importen i potser quan em decideixo ja és massa tard...
i el trencaclosques es descalabra...
del tot...
sense temps, ni espai...

inclús un conte,
... compto amb tu?

cor de calavera...

he ficat els teus records en remull i suren...
perquè l'aigua està salada, salada per que brota dels meus ulls...
les gotes d'aigua en desordre...

he somiat que dormia entre les teves cames...

sweet home... hotel california...

quant més buida...
a l'Ampolla (anirem avui...
més alta és la muralla i més allunyada sembla....

m'entens?

les demés persones veig que ténen la segona oportunitat...
o la tercera, o la cinquena...
i a mi... em deixen caure... a l'abisme...

ets la llei...
si apareixes....

camí de roses, per a qui sap el què...
camí d'espines per que arriba tard...
camino a poc a poc que tot em sorprengui...
cada detall...

volia ballar amb tu al centre de la plaça...
potser no ets tu...

la Kafka dorm a la meva sabatilla brasilera...

sóc feliç amb mi mateixa, sóc lliure i lleugera...
no vull patir, ni esperar ... massa...
decidiré quan hagi de decidir...
quan tingui el cor...
enlaira't...
evolat...
potser...
amb rock, amb un ball...
o amb el que hagi de ser...
però tot allò que sento és allò que visc...
i no em vull aturar....
mai més...
si vols ballar amb mi...
estic aquí...
i sinó...
em sortiràn ales als peus i volaré...

*aquest edifici ja no existeix avui...
tu canvies, jo canvio...

he pogut sobreviure al 8 d'agost...
(sembla una maledicció...

sempre em porta patiments aquest temps de l'any...
però jo no vull patir, aquesta és la meva realitat...
jo decideixo...
ballar amb la realitat...
donar-li de la mà...
i somriure...

*tot canvia ràpidament...
els edificis que vaig fotografiar el diumenge
ja no existeixen avui...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…