4.8.13

El primer diumenge d'agost

Descriu una imatge de la teva infancia:
Escrivint a la meva habitació del poble mentres queia pluja d'estiu...

On estaràs en deu minuts?
Tornant a casa meva a passar les fotos de la càmera a l'ordinador.
Fer fotos és el que m'ha fet feliç avui.
(m'ha acompanyat el meu gat romeu...

I en deu anys amb sort?
Amb 44 anys m'agradaria estar fent un viatge amb la meva parella i algún fill o filla, i fent moltes fotos a llocs desconeguts.

Gold lake.
Goldfrapp
Laura Welsh
Mayer Hawthorne

Sang fresca...
Passada de moda.

Caçaries per mi...
Cuinaria per mi...el que volgués.
Em portaria a navegar rius.
A Madrid.
De nou?

És potser aquella samarreta que em porta malasort.
El meu tall de cabell?
On em sec al sofà?
Dormir al sofà?
No haver rentat jo mateixa el terre?
Deixar els plats bruts...

Tinc por a mi mateixa.
A no ser un plat de bon gust.
És el meu cos?
La meva panxa?

Estic enamorada d"una criminal?
D'una espia?
(amb tant misteri podria ser, i seria relativament interessant...qui sap!

El problema d'esforçar-se tant en no dir res pot confondre i semblar que s'amaga alguna cosa.

No ho crec. Jo, sovint, massa sovint crec les paraules de la gent...

Vicky, Cristina, Barcelona és un trio de poliamor.

La clau és la sinceritat.
Sentir-se còmode.
No reprimir-se.
Pensar i provar noves possibilitats.

Mil hores de retràs.

Un jardí privat...
No se si tens somnis per fer amb mi...
Si tens somnis....
Avui.

Gessami grandiflorum.
Rosa centifolia.

Grasse, Domaine de Manon, France.

He vist sencera la sèrie #Newgirl

I acaba amb la parelleta protagonista junta, amb dubtes i tot.
L'amic amor emocional es converteix en amor amb sexe i il.lusions.

Els gags de la sèrie em recorden als meus amics del poble, quan encara tenia amics home. I si en el meu cas sempre ténen pensaments eròtics amb les noies que anàvem, inclús els amics gais. Sóna una mica extrany però si, els homes pensen molt en sexe...per que m'ho van confessar en el seu moment.

El ser lesbiana no suposava cap problema, els gais tampoc, anàvem tots de festa...

a bars gotics, a discos de música electrònica, a les carpes d'estiu...al podium...

Les noies també ho pensem, lo del sexe, però potser no ho diem, o no es nota...tant...

Ens reprimim, és la merda o malaltia social aquesta de voler ocultar sempre els sentiments.
Importants o no.

Ara aquells nois estàn calvs i gordos.
No són com els de la sèrie, que encara que semblen molt normals, són models esterotips de la nostre societat.
Encara que si féssim una sèrie similar aquí no inclouriem un negre, i l'incloguessin seria un immigrant del top manta.

Estàn gairebé tots casats i amb fills d'ells o de la parella.

Qui ho havia de dir?

La Marta, que era la més gran, em va dir que en la vida els grups de gent es junten i amb el temps, segons les circumstàncies, es separen, i vas saltant de grup en grup de gent.
En aquell moment ho veia gairebé impossible.

Però ara mateix només els tinc al facebook. I curiosament a les noies ni això.
El noi amb qui era més amiga durant potser més de 3 anys va venir amb mi una vegada a la festa de cap d'any a una disco de noies, i potser, al veure que anava de veritat la meva cosa...va preferir marxar a una festa manga que feien a prop...

També cantàvem cançons tontes al cotxe a coro, ballavem raro i fèiem bromes...
També entravem a cases abandonades dels voltants del poble...buscant vampirs, gravant curts que mai haurien de veure la llum...

Atreveix-te a pensar.

Mai he d'oblidar que sóc o puc ser una ignorant, imbècil, una ésser carregada de complexos, prejudicis i supersticions.
Però tinc clar que la gent està amb tu quan te algún interès...sinó desapareixen...en general...és trist, però és la meva experiència...jo no sóc així, crec...al menys ho intento...no deixar mai a ningú tirat, o al marge, intento fer costat sincerament sempre que vulguin...
També moltes vegades la gent no vol això tampoc....

Ara espero aquí a una terrassa fent un te, llegint articles de dominical...escoltant de nou les meves cançons...amb un punt de vista nou...res sorprenent...
Sense cap glòria...
Però amb honestedat....
Amb serenor....

Espero que es faci fosc ...a la fi...

Un home sense cames resta a la seva cadira de roses, rodes...
Està sol. El deixen sol al costat del banc. Es junta la gent gran...
Podrien ser el mateix grup d'amics que erem amb una mitjana de 70 anys cadascú...

Al meu poble jugarien a les cartes i no parlarien de res...

Fent infinits amb la ment...amb els pensaments...