Vés al contingut principal

El primer diumenge d'agost

Descriu una imatge de la teva infancia:
Escrivint a la meva habitació del poble mentres queia pluja d'estiu...

On estaràs en deu minuts?
Tornant a casa meva a passar les fotos de la càmera a l'ordinador.
Fer fotos és el que m'ha fet feliç avui.
(m'ha acompanyat el meu gat romeu...

I en deu anys amb sort?
Amb 44 anys m'agradaria estar fent un viatge amb la meva parella i algún fill o filla, i fent moltes fotos a llocs desconeguts.

Gold lake.
Goldfrapp
Laura Welsh
Mayer Hawthorne

Sang fresca...
Passada de moda.

Caçaries per mi...
Cuinaria per mi...el que volgués.
Em portaria a navegar rius.
A Madrid.
De nou?

És potser aquella samarreta que em porta malasort.
El meu tall de cabell?
On em sec al sofà?
Dormir al sofà?
No haver rentat jo mateixa el terre?
Deixar els plats bruts...

Tinc por a mi mateixa.
A no ser un plat de bon gust.
És el meu cos?
La meva panxa?

Estic enamorada d"una criminal?
D'una espia?
(amb tant misteri podria ser, i seria relativament interessant...qui sap!

El problema d'esforçar-se tant en no dir res pot confondre i semblar que s'amaga alguna cosa.

No ho crec. Jo, sovint, massa sovint crec les paraules de la gent...

Vicky, Cristina, Barcelona és un trio de poliamor.

La clau és la sinceritat.
Sentir-se còmode.
No reprimir-se.
Pensar i provar noves possibilitats.

Mil hores de retràs.

Un jardí privat...
No se si tens somnis per fer amb mi...
Si tens somnis....
Avui.

Gessami grandiflorum.
Rosa centifolia.

Grasse, Domaine de Manon, France.

He vist sencera la sèrie #Newgirl

I acaba amb la parelleta protagonista junta, amb dubtes i tot.
L'amic amor emocional es converteix en amor amb sexe i il.lusions.

Els gags de la sèrie em recorden als meus amics del poble, quan encara tenia amics home. I si en el meu cas sempre ténen pensaments eròtics amb les noies que anàvem, inclús els amics gais. Sóna una mica extrany però si, els homes pensen molt en sexe...per que m'ho van confessar en el seu moment.

El ser lesbiana no suposava cap problema, els gais tampoc, anàvem tots de festa...

a bars gotics, a discos de música electrònica, a les carpes d'estiu...al podium...

Les noies també ho pensem, lo del sexe, però potser no ho diem, o no es nota...tant...

Ens reprimim, és la merda o malaltia social aquesta de voler ocultar sempre els sentiments.
Importants o no.

Ara aquells nois estàn calvs i gordos.
No són com els de la sèrie, que encara que semblen molt normals, són models esterotips de la nostre societat.
Encara que si féssim una sèrie similar aquí no inclouriem un negre, i l'incloguessin seria un immigrant del top manta.

Estàn gairebé tots casats i amb fills d'ells o de la parella.

Qui ho havia de dir?

La Marta, que era la més gran, em va dir que en la vida els grups de gent es junten i amb el temps, segons les circumstàncies, es separen, i vas saltant de grup en grup de gent.
En aquell moment ho veia gairebé impossible.

Però ara mateix només els tinc al facebook. I curiosament a les noies ni això.
El noi amb qui era més amiga durant potser més de 3 anys va venir amb mi una vegada a la festa de cap d'any a una disco de noies, i potser, al veure que anava de veritat la meva cosa...va preferir marxar a una festa manga que feien a prop...

També cantàvem cançons tontes al cotxe a coro, ballavem raro i fèiem bromes...
També entravem a cases abandonades dels voltants del poble...buscant vampirs, gravant curts que mai haurien de veure la llum...

Atreveix-te a pensar.

Mai he d'oblidar que sóc o puc ser una ignorant, imbècil, una ésser carregada de complexos, prejudicis i supersticions.
Però tinc clar que la gent està amb tu quan te algún interès...sinó desapareixen...en general...és trist, però és la meva experiència...jo no sóc així, crec...al menys ho intento...no deixar mai a ningú tirat, o al marge, intento fer costat sincerament sempre que vulguin...
També moltes vegades la gent no vol això tampoc....

Ara espero aquí a una terrassa fent un te, llegint articles de dominical...escoltant de nou les meves cançons...amb un punt de vista nou...res sorprenent...
Sense cap glòria...
Però amb honestedat....
Amb serenor....

Espero que es faci fosc ...a la fi...

Un home sense cames resta a la seva cadira de roses, rodes...
Està sol. El deixen sol al costat del banc. Es junta la gent gran...
Podrien ser el mateix grup d'amics que erem amb una mitjana de 70 anys cadascú...

Al meu poble jugarien a les cartes i no parlarien de res...

Fent infinits amb la ment...amb els pensaments...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…