Passa al contingut principal

armes de seducció massiva

Avui l'instint és adormit o de ressaca.
Dilluns al matí vaig veure la llum. Una estrella que juga a marejar l'aigua.
I la vaig seguir com la van seguir els reis... mags...
Vaig encendre l'encens.. i la mirra me la vaig esmorçar... les espelmes... tot un ritual...

en romeu*
Protegeix-te, no prenguis decisions arriscades (quines decisions, no tinc res a fer ni per decidir...)
perquè tens mal calibrats els instints...

al teu camí brilla el sol... s'obre a tu un món de noves possibilitats... és moment d'actuar... ho tens tot al teu favor ( i què faig? en què quedem?

utilitza totes les teves armes de seducció i conquistaràs l'amor que anheles...

per que ara diu això?
tu creus que amaga alguna cosa?
si volgués una altre cosa, i si fos en positiu ho diria...
(es solen amagar les coses dolentes... les coses que no es ténen ous a dir-les...

de fet diu  força mentides... en general... he vist unes quantes...

records que no deixen caminar...
rituals d'alliberació del passat...
a Beverlly Hills passejant...

T'agraden els gats?
dormir amb gats?
t'agrada...

como Camarón...

ballar cançons horteres?
t'agrada beure vi? molt de vi?

#Tiposdebolleras

las que hacen #amigurumi amb la llengua...
(bufa!

dígali a una de quedar a la tarda...
i després a l'altre que vingui al vespre...
que es trobin i feu un trio!
compra cava!
#recomanacionsdelesamigues

hojala!!! (he ficat tres signes d'exclamació per això mateix, em donarà sort?

T'agrada fer massatges?

#nomoredramas please!
tirititrandoooooo de fríooooo....

el teu futur està ple d'amor...
primer t'hauràs d'alliberar amb un ritual d'alliberació...
cerca a Google, paraules clau: "ritual de liberación del amor pasado"...

seguir el teu camí....
vols anar a veure l'expo de videoart dilluns?

(t'agrada el cine?, l'art?

Pot ser que la percepció que tinguem de les coses que ens volten no sigui la realitat, només sigui il.lusió... fantasmes...
amb cadenes d'or... sense amor...

camí d'espines per que arriba tard...
pals a les rodes...
vull conduïr jo la meva vida...

sembla que ja hagis marxat...

és una época bona per examinar les idees i valors del que ens envolta... i no quadri amb la realitat i els teus plans, dessitjos...
encara que estiguis convençuda amb molta certessa hauràs de deixar que els demés d'expressin i s'expliquin...
la comunicació és la clau, la bona...
es va perdre...

Rebutja establir relacions amb persones de les que dubtis....

Semblo destorbar a la seva vida...
Fora... ja no serveixes...
t'he fet servir...
pel que sigui... t'he fet sentir...
i ara ja no em de gust...
deixar-se fer...

donar raons, intrigar, motivar...
si és fàcil, no interessa...
en tot, en aquesta vida, fórmula de vida...
amb de tot...
preguntes de "de tot"...
respostes de "de tot"

és la llei...
si un vol l'altre no, i si volen tots dos, no es pot...
sinó no seri l'amor...

si fos fàcil, si fos un "pim pam"... no patiriem, no esperariem, no perdriem el temps...
pensant, amb il.lusió....
no ens frustrariem, no compondriem cançons patateres, ni escriuriem o dibuixariem...
res interessant...

a qui li interessa un llibre de la vida d'algú?
buff
quin rollo!

no perdis l'ànim! si alguna cosa no porta el ritme desitjat ves pas a pas... i aconseguiràs allò que vols... la lluna creixent en lleó t'anima a viure l'amor amb passió i intensitat...

venint amb la moto he vist un anunci a un bus d'un llibre que diu que explica com dominar la realitat amb la ment...
de fet tenim el que volem...
no?

el ball de nit...
el desig encès...
la carn que vol carn...

masturbació compulsiva...

no hi ha res, absolutament res...
tot és una fantasia...
no tornarà mai més...
l'únic que li queda, després de tot...

si pogués abraçar-la de nou, què feliç seria...

apendre a gaudir i aprofitar del moment present...
és el meu gran repte...

no tinc clar si vols que t'oblidi...

no vull deixar de sentir el que sento...
sentir i sentir fins al final del sentiment...
tant de bo pogués odiar...

buscar alguna cosa que sigui màgica, que intrigui...
difícil...
que com tot s'acaba...
quan descobreixes que és normal, bo, pla, ara pla...senzill...
si vols una muntanya russa...

és el que descobreix la meva experiència...

el bon fer no és valora...
ni la voluntat, ni la paciència.. ni la llibertat, ni l'espai...
ni l'amor, ni l'instint tort...

vull tornar-te un petó...

apretar ben fort els llavis...
per que ja no cridin el teu nom...
anclatges emocionals...
alliberada...
despertar-me i deixar-te d'estimar...
així de clar...

sense tu tot ho puc fer...

pensaments tranquils i transparents...
fins que el cor somriu recordant els moments màgics compartits....

li ha d'agradar el món màgic, la mística...
segur!
entendre aquesta curiositat...
i compartir-la...

alliberar-se....
de la seva mirada...
de la seva pell.
de cop i volta...
ara si, ara no...
és un pim, pam...
matar records a cop de cançons...
però és emocionant...
em fa volar a la moto...
cantant...
no em pot escoltar ningú...
no se ni el que dic...
la cançó és en japonès...
però m'allibera...

i respiro al arribar...

vine'm a buscar...
estic a la C17 KM17...
quantes vegades vaig passar per pujar...
els dimecres i els divendres...
amb el 8 al estòmag...

can romeu, mas romeu...
és que clar, tinc un gat que es diu romeu, que dorm als camions...

sembla que li molesto...

ei que ho deixem...
ni missatges, ni res...
silenci...
s'apaga el contacte, la imatge del contacte de la teva agenda de Whatsapp...
sembla que s'hagi mort...
penso..
ho podria esborrar, total...

suposo que està tot planejat...

silenci, i així s'oblida més fàcil, més ràpid...
que pasi el temps...
i el rencor...
i penso, és més fàcil que això,
amb la decepció n'hi ha prou...

(encara queda una hora i un altre esperant...
és horrible... viure sense esperança...
només em quedo jo...
per sorprendrem!
(per variar...

Comentaris

Paola Vaggio ha dit…
T'has de donar el 100% de les
esperances.

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...