Passa al contingut principal

no se quin nom posar-li a aquest escrit

ets l'amor de la meva vida....

#optimistica

sóna la cançó...
aquella cançó....

diu que és l'amor de la seva vida....

la bojeria és al camp....

el noi saluda des de la seva moto tunneada al més estil #hispter... retro... vintage... una vespa... antiga... blanca i amb tocs negres... amb retrovisors retro... (-.-)...
el seu casc és nou, però li fa el joc... perfecte... verd ampolla de vi...
(hi ha moltes ampolles amb colors diferents...

saluda al seu amic que resta a la cantonada parlant pel mòbil...
s'atura... content de veure'l....
però l'amic segueix parlant pel mòbil....

els somnis es fan realitat de la cuina al llit...
diu... la cançó....

sense por, sense fils... sense desfilades....
sense crits...
no et deixis temptar per la monotonia, ni per la rutina...
deixa que el destí et sorprengui...
no vulguis controlar res, millor deixa que sorgeixi... viu...

ella vol nits de llit... amb aigua propera...
l'altre vol FPC*(follar por el campo....

a la vora de la mar...

la meva mare és una moderneta... amb les seves ulleres de gafapasta...
la samarreta de les #dandeegirls...
el penjoll....
i prenent una tònica...
més d'una vegada es veu que li han dit...
sense gin?
...

diu que no em volia treure al carrer quan vaig nèixer que tenia por de que em contaminés amb l'aire de la ciutat...
i vaig agafar una bona passa, molt dolenta...
d'un núvol tòxic...
és l'instint animal...
increïble...

balla com una flor blanca de maig... al camp...

(les cançons haurien de durar tot el temps que escric...
i tot el temps que penso allò que escriuré....

com aquella vegada...
des de la finestra del mirall...
el bar aquell...
del poble amb sortida al mar...
des de la riera...
escric tot allò que em rutlla al cap...
allò que sóc capaç de retenir per un instant...

foc i cel....
aire...
aire comprimit....
de distància...
en silenci...
calent...
d'estiu...
de juliols...

llença't....
viu l'instant com si no hi hagués demà...
i vola...

tot s'ho val...
somiar...
i viure...
respirar cada bombolla d'oxigen...
cada paraula...
cada mirada perduda de la gent desconeguda....

la llengua en fora de la nena que va asseguda a la cadireta del cotxe d'una mare que resta a la meva esquerra esperant a que el semàfor sigui verd...
(li he tret jo primer la llengua...

la vida és el moment...
ple...
d'energia...
de gust...
de disgust...
a l'espera del gust...

entendre't...
entendre als altres...
que t'envolten...
jo sóc de dir les coses...
de intentar ser honesta...
clara...
propera...
senzilla...
tinc les meves reserves...
i devegades hi ha coses que em costa dir-les...
pla...
ara pla...

dons poc a poc...
quan toqui...
que toca riure....
dons riurem...
gengibre....
pica, pica... bufa!

*l'esperit de la noia revolucionaria....

no res sembla moltes vegades el que vol la gent que sembli...
però jo m'ho empasso tot...
sóc incapaç de pensar malament de la gent...
i al final pam...
caic... però encara no... la majoria de vegades ho entenc....
que em diu mitja veritat, i desprès l'altre mitja...
les seves raons tindrà...
que no diu res i desprès ho raja tot...
dons guai...

fràgil equilibri...

marató de l'amor...
al llit, al camp, al sol, a l'aigua...
arreu...
arran de mar...
estima i estima... i res mes...

sabem el que hem de saber...
som els que hi hem de ser a cada moment...
allà on hem d'estar...

caòtica....

i veiem el que hem de veure...
i bebem el que hem de beure...

per apendre i conviure...
i gaudir sempre que es pugui...
sublimant... o amb tota la calma del món...
amor a discrecció...

a la distància...
amb claredat, esperança...
sense embuts..
ni ets ni uts...
tal com raja...

amb espai, amb temps... amb paraules i sense...
amb abraçades eternes...
retrobades, renovades...
sinceres...
tendres...

amb balls nocturns....
a la sala obscura...
ball de nit...
de festa major...
de res, de tot...

balles un vals?

pam pam, pam pam... pananaanaa, nana nana,...
pananana... nanani... ninoni...ninoninoniii...

cavalcar la carretera arran de riu...
claveguera...
sóc tota una moter... amb vespa mini...
a les 8 del matí fa fred al parc fluvial del riu besòs...
(petons...

... si, petons i més petons...
de sol, de calor..
d'estiu...
mmmmmmm....

amor i llum* per tothom...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

el tiempo nunca escrito

 hay tiempo que no se escribe... después de un año sabático, sin tanto tiempo... entre tiempo... vuelvo al ruedo... ahora hay un aviso a la comunidad, al parecer, para notificar que lo aquí escrito es material sensible... quizás mejor... porque quizás lo leerá quien no deba... quien no entienda... quien no ha tenido tiempo de leer... en su momento... como dice una buena periodista entrada en años en un video reciente, cada vez parece que escribo mejor, cada vez parece que tengo más paciencia y más consciencia de todo, y cada vez parece todo más real e inverosímil a la vez... el tiempo nunca escrito es como el libro de la isla de los pingüinos... que nunca será... como la democracia que sin feminismo no será... pues no es democracia y ya está... tampoco lo sería siendo muy feminista, con reina, y sin poder votar...  total ¿para qué?  yo quiero ser mi reina, y la de las demás... ser lesbiana es como jugar en tercera regional a futbol 11, sin campo, con jugadores/as que no cobran, y juega