20.7.13

Nadadora

Nadadora és el títol d'una cançó indie pop dels 90...

Nadadora sóc jo sota l'aigua de la piscina...

Nadadora estil crol, estil esquena, papallona...
Quin luxe capbussar-se en tanta aigua, un carril per mi sola...
Estil Conan...caus a l'aigua lligat de peus i mans i t'hauràs de deslligar sense ofegar-te...

20 metres més abaix...

Submarinisme...és una gran paraula...mola dir-la a poc a poc, mola escriure-la....

Un pop...també mola dir-la...
No cansa, com si cansa escriure guionets a les paraules amb pronoms febles...
I tant febles....
Dèbils...

Quin fàstic la gent que menja pipes al tren...

A poc a poc...
Massa sorollets tubulars....
De boca en boca...
Boca orella...
Baixada de tensió...

I xucla la closca...i la sal...
A poc a poc..
I s'acosta un home i no sap ni què dir-li...
El joc de mirades...
Escalfreds...

Javito que no te engañen...
Si que te gusta la fanta eh Javito...

Frase del dia.
Dissabte al xiringuito la Sal d'Arenys...

La gent torna valdada al tren...

Si no la veus sembla hetero..
Quina peli fan aquesta nit?
Un gintonic?
Buff...n'he pres masses aquest any, com que estava de moda..
Spritz?
Buff...

Nada...dora...
Bada...l'ona...
Bar. Cel. Ona.
Quina peli!

Si tinc una filla li diré Barcelona.
Si em caso amb el fill del bar Barcelona la meva filla es diria Barcelona Barcelona.
Barcelona al cub...

Delivery.

Ha desaparegut...
Millor viure la gent que ens entenem tots plegats?

El bar dels frikis...
Massa coincidències...la cita del poeta del autor d'allà...
Esmorzar i obrir un llibre a l'atzar..i pàgina 11...
Frenopàtic. Paraula clau..

No va ser tant divertida...la nit d'aquest divendres..
Ni per la Teresa Follarcades...
Amb la cantaplasta...aquella..

La cançó sona per casualitat del meu mòbil al bar del carrer amb el nom de somni...

Nadadora...de surrealisme...entre bombolles de realitat....absurda...distretes..a la rutina abisal...

Barcelona, ciutat oberta*