Passa al contingut principal

Arribar tard

Dry heart.

Tot allò que vols fer i mai fas.
Al final...

És el mur que queda...de rocs i destressa per enfosquir la foscor del deliri existencial, amb ideals o sense, amb desig o sense, amb mar...
Millor.

Em capbusso a l'aigua des de les pedres.

Tots els moments són vàlids, valuosos, tant o més que cap altre.
El més important són les persones amb qui comparteixes els instants.
Un te de bon matí amb la meva iaia...no te preu...

Es pregunta d'on trec les paraules...

Tot el temps del méu món hauria de ser per ella...però tot es complica, sempre fuig el temps...

Encara que el temps es construeix diu....

Va emociona-se...
Va ser una gran sorpresa...
Ha estat un dia ple de sorpreses.

Vaig a la dutxa....
I abans d'entrar sento el telèfon fix...
Quan vindras?
Ara.

Al mar...

Hola com va?

Bon dia...
De mar...

Balla...

Les cançons d'estiu...
De sol, de calor...
De nits d'estiu....
A la fresca...
Als petons...
Teus i meus....
Tous...
Tendresa...
Brilla...

Oh no...
...Just one way...
Oh babe I love you way...
I wanna tel you...
...I can see the sunset in your eyes...

Deixa't portar...
Mata les pors, i les manies...
Defineix...
El teu univers....
Tot te remei.
Entessa...
Intensa...

I swear....
Somwhere...
Try my bed....
Heaven knows...
Beatiful live...
Do you believe this...
Let me go....

Sort que tinc la moto molt a prop de la feina...
M'agradaria fer el mateix mes dies...

Els horaris dels trens sempre varien...
I si van retrassats et deixen tirada...

És una mica car però s'ho val...
No m'agrada parlar de diners, ni de feina en el meu temps lliure...
Ara i aqui tampoc.

Ara hi aniré la setmana vinent...
Paga la pena?

Les actrius de bollywood es suiciden penjant-se amb un mocador ( de cachemir segur) al ventilador, del sostre...suposem...

Fes el que et faci feliç i l'èxit ja vindrà.

Diu en Ferran Adrià....

Fa 10 anys que convida a lambrusco a les noies...amb sopar inclòs, clar...

De gran volia ser viajera...em recorda la meva tieta...
I em diu que em deia...amb això no es guanyen diners...
I jo li responia que ja trobaria la manera....ben segura...de ben segur...

Tenia moltes postals de viatges i jugava amb elles, recordo... feia viatges i després li recomanava als clients, ficticis...

Quina feina més ideal...
Ara hi ha gent que ho fa...

I gent que fa màscares amb maquillatge  instantani....

El dissabte vaig enterrar al meu padrí...i segons diu la meva mare ell ens va gastar una broma i va fer que ens quedessin tancades al cementiri i haver de sortir saltant el mur amb l'ajuda de l'escala de pujar als nínxols....

Demana unes mixtes.
Demana un entrepà de pernil i li porten formatge...o ques...

Trenca amb les normes ...
Obre les portes...
Salta els murs....
Desfés les fronteres...
I sobretot obre el cor....
I encen la flama...

El dilluns vaig saber que uns amics super genials seran pare i mare...

Aquesta  nit de la independència han nascut quatre Kafkas nous...del bombo de la bimba...

Flipo al veure com neixen noves vides...i amb molta gràcia sobreviuen...
En degradat del blanc al negre...

*És el do, de la vida: Gaudir-la.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...