Vés al contingut principal

Poesia, música i vi

La fi del món*

Tria la cançó perfecte per començar a escriure...
Cerca una bona posició, la ideal*

Poesia, música i vi....

Rajolen fluix els rajos de lleugera claror de l'eixample entre els plataners i acaricien delicats la meva pell...la del braç esquerra...plaer...delicia sublim...fa joc amb el cafè amb gel i la cigarreta...

Aconsegueixo en-sortir-me de tota mena de sorolls...abstraure'm...de la gent que parla de manera neguitosa..que enverina més que la grua...o el passar dels cotxes...

Alienada a la fi...
Li dono l'esquena...
Algunes turistes joves...
(Sóc molt a prop de la sagrada familia...)

Vénen sembla a Barcelona després d'haver visionat el film d'en Woody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona".
En plan sexy...amb els llavis ben vermells...i cabells despentinats per la suau brisa del #mitgdia....

Passa un home embogit que sembla que va dirigint una orquestra simfònica...

Una noia amb la seva filla petita que déu sortir de l'escola bressol...
això d'estar a l'atur dóna l'oportunitat a la gent d'estar-se més amb la seva gent...sembla...

Un senyor escombra el seu balcó...

Sorolls...interferències...al meu missatge...satisfactori o no...qui sap...
Rellotges ecològics...
Turistes perdudes...
Pakistanèssos esperant clients, àvis fent un cigaló a la tauleta de metall platejada a la terrasseta del bar del carrer Marina...

Cap bona feina no es pot dur a terme bé sense fer una bona estratègia planificada d'accions inicial...diu...

Ja és l'hora he de tornar...a la meva darrera classe de creativitat...

Els nens i nenes esperen un darrer petó, d'algún dels seus pares o àvis o tiets,  abans d'entrar a la seva classe...

Iberian jam...diu a la pissarra de la cansaladeria adaptada als guiris...

*1,2,3...sona la cançó de la temporada al meu mòbil..
I dic=
Si?...
I respon un home amb tos...
Som d'una gestoria, es per si volia info dels nostres serveis...
Parla i s'entrebanca...
Jo tinc un mos sense mastegar a la galta dreta, i responc com puc...
No, gràcies...

Conversa amb soroll...
Absurda...
M'encanta l'absurd...
*quedem el 15 de juliol a les mateixes escales al 2025? a l'hora del tea...

patum de berga diumenge 2 de juny* 23.15h

Després del bon dia amb música relaxant i exercicis fluixets...
llegeixo el meu conte a una vintena de nens i nenes de 4 anys...
M'han dit els seus noms alguns...
Micos de tots els colors, negres, grocs, morenets, rossos, pelrojos, castanys, indis, àrabs, ...que semblen innocents...però es veu als seus ulls que molts ja l'han perdut...la innocència...
No perden el somriure...
Badallen amb el meu conte...alguns...és d'hora...
I d'altres volen veure d'aprop els dibuixos...

*The summer is here!
(diu la samarreta...

Que tanquin una televisió no vol dir res...
les periodistes que hi treballaven poden seguir fent la mateixa feina com a individues i ara sense les pressions i lligams de l'empresa ni de la política...
poden seguir piulant al twitter tot allò que vulguin dir...
però potser treballar per amor a l'art.... no recompensa prou...
la seva llibertat de premsa... i el seu ofici...
oh quina llàstima! no podran anar de vacances a Tailàndia!
quina depressió...
sense dormir...
s'escapa el divendres a la tarda...
però hi ha dos accidents a les rondes...
buf!

Les portes de la percepció...
Dues...
The doors.

La primera la trenquen els ions de sodi i la segona els de potasi...
i no pots estar segura de romandra-hi tot el temps que voldries...
potser només et deixa quedar-te uns segons...
a la seva memòria...

Per enviar un missatge correctament als receptors primer t'han d'escoltar...

Diu el meu nebot:
Avui he vist un llibre d'un noi que dibuixava somnis...
I com es diu? Li pregunto..
I diu Salvador Dalí...
M'ha agradat molt el dibuix dels elefants....
(Al Fermin li agraden els elefants...
Una nit abans de dormir els vaig fer, a ell i a la l'Ainhoa, una meditació per trobar el seu animal totèmic i all li va sortir un elefant...

Ets amiga de la Ester Cuevas campiona del món de pes oliva?
No.
Dons la meva dona te una amiga que s'asembla molt a tu, de cara...
(no pasaria res si no fos perquè m'ho ha demanat un tio raro desconegut al carrer carders...

Ara farem surf...
Ve la Judith amb un amic surfero...

Faig 400 abdominals...
Seguides?
L'altre dia estaba al gimnàs per que hi vaig anar...
Vaig estar 4 hores...

els motivats... en diuen...

L'aspecte fisic majoritàriament el volem millorar pels demés...diu el professor de creativitat...

decoras la seva habitació per quan vingui algú....
es va adonar i la va buidar...

tens un color de pell molt macu... diu...
t'ho havien dit alguna vegada?
dons no... d'aquesta manera no...

(...)
tinc la sensació de que he de revolucionar el món....
el món ja està canviant, s'està revolucionant...
la revolució no serà televisada...
(diu la cançó....

encara no t'ha convidat?

tens feina? de què és? on?quant cobres? què faràs?
tindràs ticket restaurant?

com estàs?
estàs be?

la malaltia més greu i general del segle XXI és la solitud, l'avorriment i la repressió generalitzada...

et reprimeixes? tens por?
la por no et deixa revolucionar-te... llençar-te?
dons pensa... que ni ha demà...
què faries dons?

sigues responsable amb la teva natura... i no et reprimeixis més vols?

s'ha de saber esperar...
el moment idoni....
si t'estima de veritat ha de saber esperar...

vol ficar una guillotina al vell mig de la plaça catalunya...
i què es necessita li pregunto?
algú que ens alliberi...
el poble ja està conscienciat...
només necessiten algú que els tregui la por, la vena dels ulls...
algú que els convidi a dinar a casa seva...
sense esperar res a canvi....
ni sexe, ni omplir els seus vuits d'espai avorrit..
algú que no els manipuli, algú que no els traeixi...
algú que et pregunti....
com estàs?

qui jo?

no, tu ets massa radical...
(conversa amb el meu pare... per veure solucions per revolucionar el món...
des del seu taxi...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…