Passa al contingut principal

Poesia, música i vi

La fi del món*

Tria la cançó perfecte per començar a escriure...
Cerca una bona posició, la ideal*

Poesia, música i vi....

Rajolen fluix els rajos de lleugera claror de l'eixample entre els plataners i acaricien delicats la meva pell...la del braç esquerra...plaer...delicia sublim...fa joc amb el cafè amb gel i la cigarreta...

Aconsegueixo en-sortir-me de tota mena de sorolls...abstraure'm...de la gent que parla de manera neguitosa..que enverina més que la grua...o el passar dels cotxes...

Alienada a la fi...
Li dono l'esquena...
Algunes turistes joves...
(Sóc molt a prop de la sagrada familia...)

Vénen sembla a Barcelona després d'haver visionat el film d'en Woody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona".
En plan sexy...amb els llavis ben vermells...i cabells despentinats per la suau brisa del #mitgdia....

Passa un home embogit que sembla que va dirigint una orquestra simfònica...

Una noia amb la seva filla petita que déu sortir de l'escola bressol...
això d'estar a l'atur dóna l'oportunitat a la gent d'estar-se més amb la seva gent...sembla...

Un senyor escombra el seu balcó...

Sorolls...interferències...al meu missatge...satisfactori o no...qui sap...
Rellotges ecològics...
Turistes perdudes...
Pakistanèssos esperant clients, àvis fent un cigaló a la tauleta de metall platejada a la terrasseta del bar del carrer Marina...

Cap bona feina no es pot dur a terme bé sense fer una bona estratègia planificada d'accions inicial...diu...

Ja és l'hora he de tornar...a la meva darrera classe de creativitat...

Els nens i nenes esperen un darrer petó, d'algún dels seus pares o àvis o tiets,  abans d'entrar a la seva classe...

Iberian jam...diu a la pissarra de la cansaladeria adaptada als guiris...

*1,2,3...sona la cançó de la temporada al meu mòbil..
I dic=
Si?...
I respon un home amb tos...
Som d'una gestoria, es per si volia info dels nostres serveis...
Parla i s'entrebanca...
Jo tinc un mos sense mastegar a la galta dreta, i responc com puc...
No, gràcies...

Conversa amb soroll...
Absurda...
M'encanta l'absurd...
*quedem el 15 de juliol a les mateixes escales al 2025? a l'hora del tea...

patum de berga diumenge 2 de juny* 23.15h

Després del bon dia amb música relaxant i exercicis fluixets...
llegeixo el meu conte a una vintena de nens i nenes de 4 anys...
M'han dit els seus noms alguns...
Micos de tots els colors, negres, grocs, morenets, rossos, pelrojos, castanys, indis, àrabs, ...que semblen innocents...però es veu als seus ulls que molts ja l'han perdut...la innocència...
No perden el somriure...
Badallen amb el meu conte...alguns...és d'hora...
I d'altres volen veure d'aprop els dibuixos...

*The summer is here!
(diu la samarreta...

Que tanquin una televisió no vol dir res...
les periodistes que hi treballaven poden seguir fent la mateixa feina com a individues i ara sense les pressions i lligams de l'empresa ni de la política...
poden seguir piulant al twitter tot allò que vulguin dir...
però potser treballar per amor a l'art.... no recompensa prou...
la seva llibertat de premsa... i el seu ofici...
oh quina llàstima! no podran anar de vacances a Tailàndia!
quina depressió...
sense dormir...
s'escapa el divendres a la tarda...
però hi ha dos accidents a les rondes...
buf!

Les portes de la percepció...
Dues...
The doors.

La primera la trenquen els ions de sodi i la segona els de potasi...
i no pots estar segura de romandra-hi tot el temps que voldries...
potser només et deixa quedar-te uns segons...
a la seva memòria...

Per enviar un missatge correctament als receptors primer t'han d'escoltar...

Diu el meu nebot:
Avui he vist un llibre d'un noi que dibuixava somnis...
I com es diu? Li pregunto..
I diu Salvador Dalí...
M'ha agradat molt el dibuix dels elefants....
(Al Fermin li agraden els elefants...
Una nit abans de dormir els vaig fer, a ell i a la l'Ainhoa, una meditació per trobar el seu animal totèmic i all li va sortir un elefant...

Ets amiga de la Ester Cuevas campiona del món de pes oliva?
No.
Dons la meva dona te una amiga que s'asembla molt a tu, de cara...
(no pasaria res si no fos perquè m'ho ha demanat un tio raro desconegut al carrer carders...

Ara farem surf...
Ve la Judith amb un amic surfero...

Faig 400 abdominals...
Seguides?
L'altre dia estaba al gimnàs per que hi vaig anar...
Vaig estar 4 hores...

els motivats... en diuen...

L'aspecte fisic majoritàriament el volem millorar pels demés...diu el professor de creativitat...

decoras la seva habitació per quan vingui algú....
es va adonar i la va buidar...

tens un color de pell molt macu... diu...
t'ho havien dit alguna vegada?
dons no... d'aquesta manera no...

(...)
tinc la sensació de que he de revolucionar el món....
el món ja està canviant, s'està revolucionant...
la revolució no serà televisada...
(diu la cançó....

encara no t'ha convidat?

tens feina? de què és? on?quant cobres? què faràs?
tindràs ticket restaurant?

com estàs?
estàs be?

la malaltia més greu i general del segle XXI és la solitud, l'avorriment i la repressió generalitzada...

et reprimeixes? tens por?
la por no et deixa revolucionar-te... llençar-te?
dons pensa... que ni ha demà...
què faries dons?

sigues responsable amb la teva natura... i no et reprimeixis més vols?

s'ha de saber esperar...
el moment idoni....
si t'estima de veritat ha de saber esperar...

vol ficar una guillotina al vell mig de la plaça catalunya...
i què es necessita li pregunto?
algú que ens alliberi...
el poble ja està conscienciat...
només necessiten algú que els tregui la por, la vena dels ulls...
algú que els convidi a dinar a casa seva...
sense esperar res a canvi....
ni sexe, ni omplir els seus vuits d'espai avorrit..
algú que no els manipuli, algú que no els traeixi...
algú que et pregunti....
com estàs?

qui jo?

no, tu ets massa radical...
(conversa amb el meu pare... per veure solucions per revolucionar el món...
des del seu taxi...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...