11.6.13

L'artista desconeguda

Hi ha cançons que tinc a la memòria del mòbil que ben bé no se per què les tinc...


Feia temps que no anava en bus per la ciutat...d'una banda a l'altre...
A la tribu de l'amazones només parlen en present...

La base de la nostra societat és la comunicació...
I les persones moltes vegades volem enviar un missatge a alguna altre persona o persones, els receptors...jo ja m'he he acostumat a dirli target o hot target...
A la feina, amb la família,  amics, coneguts...

Has de conèixer una mica el teu interlocutor per comunicar-li be allò que li vols dir...

Una de les coses més importants en la bona comunicació és que et vulguin escoltar...

mirar, llegir...

Per això hauràs de conèixer be els hàbits de les persones amb qui et vols comunicar...a quina hora es lleven...per exemple...més o menys...i així evitar enviar un missatge que no sigui rebut adequadament...

S'ha de conèixer també el canal o via que faràs servir per comunicar-te...segons el to del missatge...caldrà fer servir una fórmula o una altre...per exemple si és una cosa molt seria és millor una carta escrita...i si és menys seriós algún mitjà més senzill..
Però potser primer has de saber molt be allò que vols dir i perque..
Hi ha gent que s'enten deseguida i intensament, profundament...i hi ha gent que li costa més...

Això ve donat pel codi de vida intern i extern potser, o com la sang vibra a les seves venes...
La capacitat de generositat de cada persona depèn de l'après...i de la senzillessa dels seus objectius a la vida...si en te...

(...)
va entrar a un bar que li havia donat bon rollo un altre dia... 
va demanar un cafè, va seure i va escriure tot allò que se li havia anat ocorrent mentre caminava... aquell matí... 
i va llegir...
la llum afluixava a la finestra, però es deixava caure lleugera als dits...
de sobte li va apareixer  al davant una dóna alemanya...
com cal...
i li va oferir un massatge...
una prova d'una teràpia desconeguda per a ella...
vols fer una cata a zero euros? li va dir la dóna rossa....
i tant!...
van entrar en un reservat i la va tombar...
i la mestressa es va tombar sobre d'ella....
i li va fer el massatge...
el mètode Grinberg.. li va dir...
desprès van fer un te a una taula i van parlar llarg....
*aportació de Judith Tort....

Quant més simple més generosa...

Quant més generosa és menys egoista i te menys pors...

Que no vol dir que no en tingui...

Els detalls són infinits en cada instant de tros de temps creat...i viscut en present...

Intento minvar la informació i explicar-la de la manera més condensada i entenedora que puc...

La manera com rajen els punyals de llum de sol en diagonal pels carrers de l'Eixample...a mig matí..

Mirar a l'home vell que es remira a unes noies del semàfor mentre mastega xiclet amb la boca oberta i les mans a les butxaques...

Detalls presents de cada moment...

Els grups de guiris amb xancletes que surten blancs dels hotels i tornaran cremats com gambes...

Està decidint com vol que sigui la seva persona ideal...i quan ho tingui clar ho escriurà a un paper...
i li demanarà a l'Univers...allò que vol...
i potser l'energia es remou...

Mai cap persona ha arribat a ser ella mateixa per complet...
algunes persones son meitat persona, meitat peix...
però tots som una projecció de la natura...

podem entendren's....
i profunditzar...
llença't!

.... viu com si no hagués demà*

*corpresa per la intensitat, per la densitat de contingut en l'ambient del temps recreat entre les papallones i les flors, que dormen als pits, a la fi, deixats deliberar en temps i espai... i delicadament... disteses... de llegir als llavis, de somiar als núvols, de paraules a cau d'orella, inventades... de silencis i suaus i lliscants instants de pell... infinita...
una melodia preciosa....
i inquietant...
em recorda a una flor del futur que es deixa esdevenir des del passat daurat adormit i desèrtic... on es retroben les ànimes perdudes...