Ves al contingut principal

L'artista desconeguda

Hi ha cançons que tinc a la memòria del mòbil que ben bé no se per què les tinc...


Feia temps que no anava en bus per la ciutat...d'una banda a l'altre...
A la tribu de l'amazones només parlen en present...

La base de la nostra societat és la comunicació...
I les persones moltes vegades volem enviar un missatge a alguna altre persona o persones, els receptors...jo ja m'he he acostumat a dirli target o hot target...
A la feina, amb la família,  amics, coneguts...

Has de conèixer una mica el teu interlocutor per comunicar-li be allò que li vols dir...

Una de les coses més importants en la bona comunicació és que et vulguin escoltar...

mirar, llegir...

Per això hauràs de conèixer be els hàbits de les persones amb qui et vols comunicar...a quina hora es lleven...per exemple...més o menys...i així evitar enviar un missatge que no sigui rebut adequadament...

S'ha de conèixer també el canal o via que faràs servir per comunicar-te...segons el to del missatge...caldrà fer servir una fórmula o una altre...per exemple si és una cosa molt seria és millor una carta escrita...i si és menys seriós algún mitjà més senzill..
Però potser primer has de saber molt be allò que vols dir i perque..
Hi ha gent que s'enten deseguida i intensament, profundament...i hi ha gent que li costa més...

Això ve donat pel codi de vida intern i extern potser, o com la sang vibra a les seves venes...
La capacitat de generositat de cada persona depèn de l'après...i de la senzillessa dels seus objectius a la vida...si en te...

(...)
va entrar a un bar que li havia donat bon rollo un altre dia... 
va demanar un cafè, va seure i va escriure tot allò que se li havia anat ocorrent mentre caminava... aquell matí... 
i va llegir...
la llum afluixava a la finestra, però es deixava caure lleugera als dits...
de sobte li va apareixer  al davant una dóna alemanya...
com cal...
i li va oferir un massatge...
una prova d'una teràpia desconeguda per a ella...
vols fer una cata a zero euros? li va dir la dóna rossa....
i tant!...
van entrar en un reservat i la va tombar...
i la mestressa es va tombar sobre d'ella....
i li va fer el massatge...
el mètode Grinberg.. li va dir...
desprès van fer un te a una taula i van parlar llarg....
*aportació de Judith Tort....

Quant més simple més generosa...

Quant més generosa és menys egoista i te menys pors...

Que no vol dir que no en tingui...

Els detalls són infinits en cada instant de tros de temps creat...i viscut en present...

Intento minvar la informació i explicar-la de la manera més condensada i entenedora que puc...

La manera com rajen els punyals de llum de sol en diagonal pels carrers de l'Eixample...a mig matí..

Mirar a l'home vell que es remira a unes noies del semàfor mentre mastega xiclet amb la boca oberta i les mans a les butxaques...

Detalls presents de cada moment...

Els grups de guiris amb xancletes que surten blancs dels hotels i tornaran cremats com gambes...

Està decidint com vol que sigui la seva persona ideal...i quan ho tingui clar ho escriurà a un paper...
i li demanarà a l'Univers...allò que vol...
i potser l'energia es remou...

Mai cap persona ha arribat a ser ella mateixa per complet...
algunes persones son meitat persona, meitat peix...
però tots som una projecció de la natura...

podem entendren's....
i profunditzar...
llença't!

.... viu com si no hagués demà*

*corpresa per la intensitat, per la densitat de contingut en l'ambient del temps recreat entre les papallones i les flors, que dormen als pits, a la fi, deixats deliberar en temps i espai... i delicadament... disteses... de llegir als llavis, de somiar als núvols, de paraules a cau d'orella, inventades... de silencis i suaus i lliscants instants de pell... infinita...
una melodia preciosa....
i inquietant...
em recorda a una flor del futur que es deixa esdevenir des del passat daurat adormit i desèrtic... on es retroben les ànimes perdudes...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

tu pasión vital es aquello con lo que jugabas

mucha gente quiere encontrar una idea de negocio que le lleve al éxito económico y vivir feliz para siempre... sin tener que rendir cuentas a un jefe... ser tu propio jefe... o jefa... la mayoría de personas emprendedoras que han tenido éxito efectivo se han dedicado a algo que les apasiona desde siempre... muchas viven de hablar en conferencias, escribir libros de 120 páginas... y crear institutos de... quizás por ser tertulianos en algún programa de radio y tv... siempre dicen algo similiar... que dejemos a un lado los problemas políticos o del mundo que no podemos alcanzar... y nos centremos en algo tangible... real... pero si todas nos dedicaramos a dar discursos y sobretodo a escribir libros... nos cargaríamos los pocos árboles que quedan en el mundo... quizás esa vía está ya muy trillada aunque cada persona podría desarrollar una nueva línea que conectaría con ciertos públicos... como la música... o el arte o el cine... las posibilidades son infinitas... ya que cada ser puede…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…