Passa al contingut principal

un dia a poc a poc


avui em costa posar-me en marxa...
és un low day...
el dia a poc a poc
un dia...
més o menys...
24 hores, 60 minuts multiplicats per 24....
càlcul mental inassumible per la meva ment en aquest moment...
transversal...
és dimarts 14 de maig....
un punt més, inflexible, en el temps i espai que ens envolta...

n'hi ha que volen, n'hi ha que sospiren allà on sigui...
potser escriure és allò millor que puc fer...
perquè?
no tinc cap raó...
però tinc la possibilitat i la porto a terme...
què sorgirà d'aquest enrenou de paraules i sentiments...
tranquil.la...
i res més...

és la lluna que comença a créixer...
potser és que venus està a la constel.lació que més m'afecta...
en positiu...
un període plaent...
hi ha cançons que sempre toquen l'essència... més punyent del meu cor...
melodies de retorn endins...

de ballar mirades....
d'escoltar els silencis de la ciutat adormida...
que espera la pluja d'aquesta tarda....
escombren el carrer... sempre ho fan al meu en dimarts...
les escombres no canvien...

estan construint un supermercat aquí davant...
els idiomes són qüestió de memòria i de pràctica...
i el meu cervell no és molt de memoritzar... no li agrada gaire...
practicar una mica més....
potser apunto les coses que sento a la llibreta...
per no haver de fer servir la meva mandrosa ment i memòria...
potser esdevindrà en mi alguna malaltia com l'alzheimer...
ja que no m'agrada fer servir la memòria present...
o si?
depèn...
variabilitat...
caòtica...

la revolta d'allò efimer...
ahir vaig pensar en escriure alguna cosa per estripar...
com fan els grans escriptors...
ahir vaig pensar en llegir algun llibre...
però no em vaig atrevir...

llegir un bon llibre, diuen, és el que et diferència de la gent que no en llegeix i de la que en llegeix....
quin és el millor llibre?
*opcions per llegir (m'encanta la del plàtan.. sol ser la meva...

i quin és l'objectiu d'escriure o llegir, m'ho plantejo molts cops?

llegeixo de tot, fins-hi tot els fulletons de publicitat dels centres comercials... les tarjetes, però no m'agrada llegir factures... ni cartes oficials...
tot allò que es relacioni amb la responsabilitat quotidiana fa mandra... a la fi...
llegir em serveix per apendre a escriure... definiria...
escoltar parlar em serveix per apendre a escriure...
i em va be fer-ho perquè tinc una memòria molt mandrosa...

i si hi ha llibres que cada cop que els llegeixes semblen llibres diferents... segons les teves circunstàncies... dons què? no es pot dir que sigui un bon llibre com a tal... 
hi ha dies per tot... dies més actius i dies més introspectius... de divagar entre pensaments, sospirs i fum... ni tan sols tens gana.. i menges per menjar...
hauria d'activar-me... i fer alguna cosa de profit penses... i potser no cal.. no cal en realitat... és dimarts... 
ens adoctrinen per fer coses, per estar sempre cap allí i cap allà... restar, meditar, respirar amb calma... sembla un suplici...
de tant en tant això ens ho hauriem de fer mirar...

molta gent deserta de la seva pròpia vida... 
mirant la tele... 
la fiquen i es deixen fer...
o escolten la ràdio i tres quarts de lo mateix...

t'has parat a pensar si te sentit la teva vida?
(no voldria deprimir-te... no és aquesta la intenció, de fet no tinc normalment cap intenció amb el que escric...

la meva en te...
per que intensifico molt tot allò que sento i faig, encara que potser no ho se expressar... i sentir això em fa sentir feliç.... intensa...

el reflex dels raigs del sol... a la pell...vibrant....


*diga'm les raons de perquè bellesa només porta una s i expressar en porta dues... jo a la bellesa li ficaria milions de esses... fiuuu....

trencar amb les normes m'encanta, i sobretot si em surt sense pensar...
les normes per que si...

manegar sentiments entre mots i entrebancs de paraules establertes és un complicat...
ahir em van venir ganes d'escriure una cançó... una d'aquelles emocionals...
la podria fer a veure què en surt...
diu en Dominique A que és diferent que escriure un relat... ja que normalment ja en saps el final... a les cançons... i només has de rememorar allò d'alguna manera original...
(això ho diu als darrers minuts d'aquest video de l'Ànima: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4573411)

*podria sortir una cançó molt suau... com la que fan a 

"Little Sin" by a Singer of Songs & Laura Räsänen

(en concert aquest dimecres 15 a les 21.30h a l'heliogàbal Gràcia)

una cançó low... slow...
a poc a poc... com aquest dia...
que espera la pluja... com pluja de maig*







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...