Ves al contingut principal

un dia a poc a poc


avui em costa posar-me en marxa...
és un low day...
el dia a poc a poc
un dia...
més o menys...
24 hores, 60 minuts multiplicats per 24....
càlcul mental inassumible per la meva ment en aquest moment...
transversal...
és dimarts 14 de maig....
un punt més, inflexible, en el temps i espai que ens envolta...

n'hi ha que volen, n'hi ha que sospiren allà on sigui...
potser escriure és allò millor que puc fer...
perquè?
no tinc cap raó...
però tinc la possibilitat i la porto a terme...
què sorgirà d'aquest enrenou de paraules i sentiments...
tranquil.la...
i res més...

és la lluna que comença a créixer...
potser és que venus està a la constel.lació que més m'afecta...
en positiu...
un període plaent...
hi ha cançons que sempre toquen l'essència... més punyent del meu cor...
melodies de retorn endins...

de ballar mirades....
d'escoltar els silencis de la ciutat adormida...
que espera la pluja d'aquesta tarda....
escombren el carrer... sempre ho fan al meu en dimarts...
les escombres no canvien...

estan construint un supermercat aquí davant...
els idiomes són qüestió de memòria i de pràctica...
i el meu cervell no és molt de memoritzar... no li agrada gaire...
practicar una mica més....
potser apunto les coses que sento a la llibreta...
per no haver de fer servir la meva mandrosa ment i memòria...
potser esdevindrà en mi alguna malaltia com l'alzheimer...
ja que no m'agrada fer servir la memòria present...
o si?
depèn...
variabilitat...
caòtica...

la revolta d'allò efimer...
ahir vaig pensar en escriure alguna cosa per estripar...
com fan els grans escriptors...
ahir vaig pensar en llegir algun llibre...
però no em vaig atrevir...

llegir un bon llibre, diuen, és el que et diferència de la gent que no en llegeix i de la que en llegeix....
quin és el millor llibre?
*opcions per llegir (m'encanta la del plàtan.. sol ser la meva...

i quin és l'objectiu d'escriure o llegir, m'ho plantejo molts cops?

llegeixo de tot, fins-hi tot els fulletons de publicitat dels centres comercials... les tarjetes, però no m'agrada llegir factures... ni cartes oficials...
tot allò que es relacioni amb la responsabilitat quotidiana fa mandra... a la fi...
llegir em serveix per apendre a escriure... definiria...
escoltar parlar em serveix per apendre a escriure...
i em va be fer-ho perquè tinc una memòria molt mandrosa...

i si hi ha llibres que cada cop que els llegeixes semblen llibres diferents... segons les teves circunstàncies... dons què? no es pot dir que sigui un bon llibre com a tal... 
hi ha dies per tot... dies més actius i dies més introspectius... de divagar entre pensaments, sospirs i fum... ni tan sols tens gana.. i menges per menjar...
hauria d'activar-me... i fer alguna cosa de profit penses... i potser no cal.. no cal en realitat... és dimarts... 
ens adoctrinen per fer coses, per estar sempre cap allí i cap allà... restar, meditar, respirar amb calma... sembla un suplici...
de tant en tant això ens ho hauriem de fer mirar...

molta gent deserta de la seva pròpia vida... 
mirant la tele... 
la fiquen i es deixen fer...
o escolten la ràdio i tres quarts de lo mateix...

t'has parat a pensar si te sentit la teva vida?
(no voldria deprimir-te... no és aquesta la intenció, de fet no tinc normalment cap intenció amb el que escric...

la meva en te...
per que intensifico molt tot allò que sento i faig, encara que potser no ho se expressar... i sentir això em fa sentir feliç.... intensa...

el reflex dels raigs del sol... a la pell...vibrant....


*diga'm les raons de perquè bellesa només porta una s i expressar en porta dues... jo a la bellesa li ficaria milions de esses... fiuuu....

trencar amb les normes m'encanta, i sobretot si em surt sense pensar...
les normes per que si...

manegar sentiments entre mots i entrebancs de paraules establertes és un complicat...
ahir em van venir ganes d'escriure una cançó... una d'aquelles emocionals...
la podria fer a veure què en surt...
diu en Dominique A que és diferent que escriure un relat... ja que normalment ja en saps el final... a les cançons... i només has de rememorar allò d'alguna manera original...
(això ho diu als darrers minuts d'aquest video de l'Ànima: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4573411)

*podria sortir una cançó molt suau... com la que fan a 

"Little Sin" by a Singer of Songs & Laura Räsänen

(en concert aquest dimecres 15 a les 21.30h a l'heliogàbal Gràcia)

una cançó low... slow...
a poc a poc... com aquest dia...
que espera la pluja... com pluja de maig*







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…