Passa al contingut principal

Rutlla

La guineu...
Dibuixa'm un xai...
Mar al mai...
Rodoli..
Quina angunia.
Fa mania.
Quina és la teva mania preferida?
Amb peus de plom...
Plomes...
Als peus de Montblanc...
El poble..
Pel que passo ara amb el tren...
A la via...
Ahir m'explicava que per aquesta zona la gent sol córrer molt amb el cotxe...i beguts més...i que beuen molt...i que uns tot torrats van parar a pixar i un de tant borratxo pixant va caure per un barranc...

No va veure el barranc...

Va rodolar i l'amic el va baixar a buscar...i el va pujar i el va portar a casa seva... se'n van anar a dormir i a l'endemà al amic el venia a buscar la policia...per assassinat....

Quin deliri.
Hem registren a les 23h una nit de dissabte. Vaig sola. Em fan bufar dono zero. Acaba de sortir del sofà. Dos quintos no sumen...

Després hi ha salvatges conduint pel centre i ficant en perilll a la resta de vehicles i a aquest ningú els diu res...

Avui he passat pel carrer Aragó amb Pau Claris...i hi havia una manifestació a una delegació de funcionaris que pitaven i ens deien a les seves pancartes "pita al govern"...
I tothom pitava...jo amb la moto, els cotxes, els taxis, els camioners...

M'he emocionat...avui m'emociono molt...
Serà de les ganes que tinc d'arribar...

No se...

Serà la lluna nova en Bessons...l'eclipse i tot plegat...
Encara sóc a catalunya...els cartells estan en català i castellà...

Sembla que a la fi la roda gira...
M'ho deia el meu instint...però la por et pot deborar...
Dimonis són els dubtes...
A l'infern...a un desert de foc...

No els importem gens...només miren per la seva butxaca...

Quina sort que tenen aquells que els diners els fan ser feliços...

I quina mala sort els que només volem lo just per anar fent i hem de conviure en aquesta realitat plena d'egoistes insensibles...

Tacataca...
La gent desespera...
Es desgarra de ràbia...
Perden les ganes i potser és quan més necessiten que els que ho veiem ens recolcem els uns als altres....

Menys por i més acció..
Però després de temps es poden deprimir les persones ...l'huracà sel's emporta...

Sóna The Passenger...i ja hi som!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...