Passa al contingut principal

més pa que formatge

mite i llegenda...
son els valors que conformen a una gran marca....
dress code...
el codi de la teva vida...
de la societat de castes...
en la que supervivim...

la opacitat de la transparència...
dels verds, els que viuen de luxe, ...

combina poesia, filosofia, moda, tendències...

la clau....

humans i divins....

a l'edat mitjana... amb l'imaginarium universal....
mataven el més lleig...
si entre dos no es trobava el culpable...

la qüestió és matar a algú....

un logo....
Començo o no una altra aventura?
No deixis que la indecisió et tregui l'oportunitat de ser feliç.

Fins on podem aguantar?

Lluita de la ment, entre sentits, de la vista i la llengua...
un altre lloc, un altre temps...
no puc dormir més malgrat el mal de cap...
un tros de vida artificial...

podria fer veure que tinc gana de veritat...
com els negres de les barraques als antics magatzems...
i menjar fuet i desprès xocolata negre...
100% negre....
diuen que és un bon substitut...

i beure tònica....
i un fil de llum d'un dissabte recomençat....
diu l'escriptora que va perdre la seva identitat laboral...
per no tornar a refer el mateix camí de tant de temps abans...
per no tornar a veure el mateix que veia cada dia des de la finestra del seu despatx...
de com tenir un càrrec a una feina i fer-te carreg...
i desfer-te.... d'una identitat...
que es perd...
i buscar una de nova...
on encaixis....

déu va veure la maldat dels humans i va destruïr el món amb el diluvi...
la teoria dels alienígenes ancestrals...
als manuscrits del mar mort....

creure diferents opcions d'una mateixa cosa...
diversos semidéus...
Noé, Jesús, Moisès, Buda....

l'arca de Noé era un banc de mostres de ADN....de tots els éssers vius...
magatzems de semilles de totes les plantes del món al pol nord...
servidors congelats a Alaska...

ja he pensat el regal...
és una persona molt especial per a mi...
com ho sóc jo per ella...
ara és també la meva veïna...

a l'estiu els dies són més llargs i es poden gaudir molt més...
queda poc per aquest estiu...

benvinguts a un estil diferent...
de vida...
propera...
on hi capiguem totes...
el camí cap al futur...
amb compromís...
al costat de la gent que vulgui ser-hi...
confiança...
a cegues...

pintaré a la fi...
què podria pitar-li a la meva iaia?
una pintura realista de Mare Magdalena...
refer la pintura de les dues dones passejant a la vora de la mar...
la nena del mar... el llibre de l'espera.... infinta per l'amor autèntic...
la paciència, santa...

curioses...
felicitats...

he de fer la tarja, el email....
netejar...
un desastre domèstic total...

aquesta sóc jo, però si vull puc ser jo...
ulleres de sol....

surto del bar, depòsit legal...
i m'expliquen la història de la Santa...
del carrer anomenat...
estigmes...
de relleu...

a house.... in the middle of the street...

sent quant estàs a prop...

per que ho dic jo...
ara si... ara... necessito la teva ajuda...
salta!
si!
la gran aventura....
somriures...
s'ha de recuperar...
condemnes de vida....
provar la bogeria de la majoria de la gent del món...

tenia por...
del passat, dels pensaments incrustats, tòxics...
disculpes...
a l'amor....
dessitjar...
els sentiments...
sense proves...
barreja...
inherència...
poc a poc...
les nostres sorts estàn unides...

una cançó d'ara per a una història d'ahir....
una d'ahir per demà....

em va fer ballar...
arrencar...
conèixer gent nova..
fer reportatges...
de vegades sembla tot dificultós...
però és un repte...

pensar en positiu...
si pots, si vols.. fer.. refer... començar... de nou...
música...

conèixer allò que remena la ment...
potser no cal...
rentar-te de pensaments externs...
d'altres, de conductes amb les que no comulgues... ben be...
als llocs més insòlits...

la influència de l'edat de les tenebres...
amb els silencis...
ara surt el sol...
la il.lusió de fer i deixar fer, de fluir....
d'anar fent la teva... la seva...
i assaborir els instants intrinsecs...

només una mateixa pot salvar-se a una mateixa...

sobreviure't... i volar amb el teu globus de colors...
rodar pels carrers com boletes de colors...
recordo aquell anunci... la llegenda d'una marca... en un video...i una gran cançó... ideal per aquest moment...

però les flors a la primavera senten profundament i a la pell declamen per ser olorades... tactades... vistes... inclús...
i reflexen un esclat de sensacions.... multimedia...

al cap els pensaments són diables que rodolen en cercles perduts....
i et fan expolsar els neguits...

sóc aquí fent això o no fent res per la raó de la xarxa....
tot te un per què, diuen...
per entendre les coses, les persones i sobretot a una mateixa...
al fil d'una epidèmia de sentiments....
que fa pensar...

s'ha d'aprofitar l'experiència viscuda per apendre a virar a estribor si cal...
canviar el rumb... i deixar fer al mar...
el vaig anar a veure... podria tornar-hi...
saber què i com, les paraules clau...
potser és millor trepitjar en sòl dur...
fer un castell...
i deixar de ficar més pa que formatge...

a tot plegat...
ser el que no ets...
fer-te un vestit...
de veritats...

de poc a poc i amb calma...
de tu mateixa...

després del viscut...
tant fa... no cal... no val...
persones o animals....
que s'enreden en les seves pròpies xarxes i timbals de llauna...
en somnis de format oxidat i beneit...
que has vist com desfàn vides... ara segueix el mateix fill,
per randa...

què vols dir amb tot plegat?
és vosté emocionalment imprevisible...
confóns la valentia... amb la imprudència...

la vida va, passa... es fon..
fonamenta...
i és dissol...

hi ha gent que no la pot, ni la ha pogut gaudir com ara nosaltres...
s'ha de ser conscient...
i recuperar...evolucionar...
per sobreviure plegats...

escolto alguna cosa....
t'ha trobat...
l'has trobat....
no som guerrers, el perill és molt real, la por és només una opció...
si volem sobreviure haurem de construïr uns models nous d'identitats...
lliures, salvatges potser, amb els sentiments com a bandera blanca...
propers...

el gripau...

cada cop que es tanca un bar es desfàn milions de records....
idioma detectat....
misterioses presencies...

apendre a guanyar... saber guanyar...
les coses abans l'escrivien els guanyadors...
ara podem escriure qualsevol...

*la diabetis....
sorgeix en les persones que han passat gana en un temps....
i després menjen molt...
la meva àvia paterna en tenia, i el meu pare en te...

ara es veu que la pateixen moltes persones a la Xina....

el canvi d'hàbits, per les circunstàncies....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...