Ves al contingut principal

més pa que formatge

mite i llegenda...
son els valors que conformen a una gran marca....
dress code...
el codi de la teva vida...
de la societat de castes...
en la que supervivim...

la opacitat de la transparència...
dels verds, els que viuen de luxe, ...

combina poesia, filosofia, moda, tendències...

la clau....

humans i divins....

a l'edat mitjana... amb l'imaginarium universal....
mataven el més lleig...
si entre dos no es trobava el culpable...

la qüestió és matar a algú....

un logo....
Començo o no una altra aventura?
No deixis que la indecisió et tregui l'oportunitat de ser feliç.

Fins on podem aguantar?

Lluita de la ment, entre sentits, de la vista i la llengua...
un altre lloc, un altre temps...
no puc dormir més malgrat el mal de cap...
un tros de vida artificial...

podria fer veure que tinc gana de veritat...
com els negres de les barraques als antics magatzems...
i menjar fuet i desprès xocolata negre...
100% negre....
diuen que és un bon substitut...

i beure tònica....
i un fil de llum d'un dissabte recomençat....
diu l'escriptora que va perdre la seva identitat laboral...
per no tornar a refer el mateix camí de tant de temps abans...
per no tornar a veure el mateix que veia cada dia des de la finestra del seu despatx...
de com tenir un càrrec a una feina i fer-te carreg...
i desfer-te.... d'una identitat...
que es perd...
i buscar una de nova...
on encaixis....

déu va veure la maldat dels humans i va destruïr el món amb el diluvi...
la teoria dels alienígenes ancestrals...
als manuscrits del mar mort....

creure diferents opcions d'una mateixa cosa...
diversos semidéus...
Noé, Jesús, Moisès, Buda....

l'arca de Noé era un banc de mostres de ADN....de tots els éssers vius...
magatzems de semilles de totes les plantes del món al pol nord...
servidors congelats a Alaska...

ja he pensat el regal...
és una persona molt especial per a mi...
com ho sóc jo per ella...
ara és també la meva veïna...

a l'estiu els dies són més llargs i es poden gaudir molt més...
queda poc per aquest estiu...

benvinguts a un estil diferent...
de vida...
propera...
on hi capiguem totes...
el camí cap al futur...
amb compromís...
al costat de la gent que vulgui ser-hi...
confiança...
a cegues...

pintaré a la fi...
què podria pitar-li a la meva iaia?
una pintura realista de Mare Magdalena...
refer la pintura de les dues dones passejant a la vora de la mar...
la nena del mar... el llibre de l'espera.... infinta per l'amor autèntic...
la paciència, santa...

curioses...
felicitats...

he de fer la tarja, el email....
netejar...
un desastre domèstic total...

aquesta sóc jo, però si vull puc ser jo...
ulleres de sol....

surto del bar, depòsit legal...
i m'expliquen la història de la Santa...
del carrer anomenat...
estigmes...
de relleu...

a house.... in the middle of the street...

sent quant estàs a prop...

per que ho dic jo...
ara si... ara... necessito la teva ajuda...
salta!
si!
la gran aventura....
somriures...
s'ha de recuperar...
condemnes de vida....
provar la bogeria de la majoria de la gent del món...

tenia por...
del passat, dels pensaments incrustats, tòxics...
disculpes...
a l'amor....
dessitjar...
els sentiments...
sense proves...
barreja...
inherència...
poc a poc...
les nostres sorts estàn unides...

una cançó d'ara per a una història d'ahir....
una d'ahir per demà....

em va fer ballar...
arrencar...
conèixer gent nova..
fer reportatges...
de vegades sembla tot dificultós...
però és un repte...

pensar en positiu...
si pots, si vols.. fer.. refer... començar... de nou...
música...

conèixer allò que remena la ment...
potser no cal...
rentar-te de pensaments externs...
d'altres, de conductes amb les que no comulgues... ben be...
als llocs més insòlits...

la influència de l'edat de les tenebres...
amb els silencis...
ara surt el sol...
la il.lusió de fer i deixar fer, de fluir....
d'anar fent la teva... la seva...
i assaborir els instants intrinsecs...

només una mateixa pot salvar-se a una mateixa...

sobreviure't... i volar amb el teu globus de colors...
rodar pels carrers com boletes de colors...
recordo aquell anunci... la llegenda d'una marca... en un video...i una gran cançó... ideal per aquest moment...

però les flors a la primavera senten profundament i a la pell declamen per ser olorades... tactades... vistes... inclús...
i reflexen un esclat de sensacions.... multimedia...

al cap els pensaments són diables que rodolen en cercles perduts....
i et fan expolsar els neguits...

sóc aquí fent això o no fent res per la raó de la xarxa....
tot te un per què, diuen...
per entendre les coses, les persones i sobretot a una mateixa...
al fil d'una epidèmia de sentiments....
que fa pensar...

s'ha d'aprofitar l'experiència viscuda per apendre a virar a estribor si cal...
canviar el rumb... i deixar fer al mar...
el vaig anar a veure... podria tornar-hi...
saber què i com, les paraules clau...
potser és millor trepitjar en sòl dur...
fer un castell...
i deixar de ficar més pa que formatge...

a tot plegat...
ser el que no ets...
fer-te un vestit...
de veritats...

de poc a poc i amb calma...
de tu mateixa...

després del viscut...
tant fa... no cal... no val...
persones o animals....
que s'enreden en les seves pròpies xarxes i timbals de llauna...
en somnis de format oxidat i beneit...
que has vist com desfàn vides... ara segueix el mateix fill,
per randa...

què vols dir amb tot plegat?
és vosté emocionalment imprevisible...
confóns la valentia... amb la imprudència...

la vida va, passa... es fon..
fonamenta...
i és dissol...

hi ha gent que no la pot, ni la ha pogut gaudir com ara nosaltres...
s'ha de ser conscient...
i recuperar...evolucionar...
per sobreviure plegats...

escolto alguna cosa....
t'ha trobat...
l'has trobat....
no som guerrers, el perill és molt real, la por és només una opció...
si volem sobreviure haurem de construïr uns models nous d'identitats...
lliures, salvatges potser, amb els sentiments com a bandera blanca...
propers...

el gripau...

cada cop que es tanca un bar es desfàn milions de records....
idioma detectat....
misterioses presencies...

apendre a guanyar... saber guanyar...
les coses abans l'escrivien els guanyadors...
ara podem escriure qualsevol...

*la diabetis....
sorgeix en les persones que han passat gana en un temps....
i després menjen molt...
la meva àvia paterna en tenia, i el meu pare en te...

ara es veu que la pateixen moltes persones a la Xina....

el canvi d'hàbits, per les circunstàncies....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…