Passa al contingut principal

Els cercles

*Ballem...

Avui he conegut una persona genial que es diu Judith com jo, però te només 4 anys...

Simpàtica i somrient, amb grans i vermelles galtes..vol jugar amb mi a les cartes... al u, al 8, al 7, diu...vol que li porti un regal un altre dia...vol un collaret i si pot ser envolicat amb paper de regal i amb un llacet ben fi...

Diu que el seu aniversari és demà, o ahir....

Em recorda totalment a la nena protagonista de la peli El somni d'Alexandria...

La meva nena interior segur que és ben be com ella...
Xerra amb tothom sense vergonya i parla sense por a que es noti que no sap parlar bé...

Tot un descobriment...d'espontanietat plena de vida...
De la bona...

Aquest mes diu que és per tancar cercles...vitals...i físics...tinc por a ser al mateix cercle de nou....però tinc la grata sensació de que aquesta vegada és diferent...sinó no hi seria...
Penso... i és veritat que he tancat el cercle de la burocràcia...

Potser seria més fàcil tornar enrere...hi ha molts ports, on tornar,... el de Segur el van arreglar...ara sembla un quadre de Mondrian...quadres de colors bàsics...no et pots escapar d'aquesta cançó...sóc kinesica...tot entra primer per l'olfacte...el tinc molt fi...i sento intensament les olors...potser per això fumo...per no sentir les coses tant intensament...els miralls...que trobem a la vida...als ulls de les persones que t'envolten...només et condueixen...amb cura...a un gran fonament: gaudir del moment com mai més...

Potser ho aconsegueixes amb una cançó...amb un petó o amb un somriure...però és més fàcil que ho trobis si surts de casa...

I de sobte és la nit dels frikis al bar que sempre vas...i flipes...

El noi de negre amb els cabells crepats estil Robert Smith, però ros...arriba amb la bicicleta...i els pantalons lligats amb una pinça als mitjons... i es fa dos petons amb el seu amic italià... els italians nois es fan petons, els de paris es fan tres... quin lio... tants petons! diu...
aquí costa fer petons, a mi em costa, i les abraçades... i es trenquen...
i potser no et dónen més oportunitats per fer-la be, l'abraçada...
giren cua.... i fins... que passi molt de temps...

les òperes les escrivien els homes....

I si fugim avui?

Un final, una llum, un morir i un renaixement...

Ho havia pensat ahir a la nit de dir-li de quedar...i abans de dir-li m'envia un missatge...
Casualitats causals...

Tot roda en cercles flexibles...de dimensions desconegudes...

Deixar córrer el líquid que es vessa...

quin fàstic! diu...

Jo li donc bona energia, ella me la dóna a mi...i regenerem..en els cercles...mistics...i creatius que sorgeixen amb...molta màgia...

She's doing fine....
Good thing...

Reconeix el lloro...

És el mateix que deixen al bar del passeig marítim...

Les cales en flor.
No vull oblidar mai més aquest moments.

Vol anar sola al cine...
A veure la mateixa peli que vull veure jo...

El restaurant cubà resta igual que fa tants anys...
El vi era molt millor el de dos dòlars més car....

I els mojitos...mmmmm....

Tot roda si ballem...
Si fluim...
Si et deixes anar...
I sospirem....

Rum rum...

Cada persona amb les seves inseguritats i amb les seves febleses...és molt més bella que quan vol semblar perfecte...

La cançó que ara em persegueix...sona arreu...

Massa vent...
Les mans iluminades en la obscuritat de la butxaca de pell negre...com el pa...de paraules...
Que retornen al seu carrer...
Les estones plàcides...
Al vell mig de la tempesta....

Les ulleres entelades....
Sona el violí...

Màgia...
Entre silencis...

L'absència...et retorna als cors que bateguen al mateix ritme..sembla...
Està com ha d'estar...

Vida plena, l'és sempre, si vols...

Passió i viceversa..
La teva por i la meva...

Somriu i plof escampa....

Hauràs de saber què vols..i després aprendre a demanar-ho...
Diu a la peli...
(al final no era tant dolenta...

Do you belive it?

sembla que ha sapigut trobar allò que la fa feliç....
i s'omple d'això, i inspira a la resta...

Queda poc per ser-hi....
És molt millor si tot és espontani i sorpresa...de la bona..
Que viure planejant...
O dessitjant...
Potser serà bo tenir el do de destruïr el futur al imaginar-lo...
*Fins hi tot el vent sospira...

Comentaris

Anònim ha dit…
Que bonic escrius, jo em trobo en el cercle de la planificació però deixo que l'inspiració espontània em sorprengui. ;)
Equix
lutxana ha dit…
moltes gràcies Equix!!! :) deixa't portar!!

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...