22.4.13

Valentia contra la ceguera

De més i de menys...
Dretes i drets.
Eres tu el punt vermell....
Qui llegia...
Sona la dona i li dóna igual....

Quatre tes negres amb cardamomo...
Quatre de quatre a l'atur...




El veny s'ho emporta tot...
Podria desapareixer de cop...
Diu...fiuuuu...

Doble ració de realitat...
De l'últim tren...
Te l'asterisc...
Sense cap risc...
Viu i torna quan vol...
I repeteix...

Busca algú potent va dir...
No vaig entendre què volia dir...
Ara si...
Si et fixes en les històries....
Si les mires des del final tenen més sentit...
Sembla que he arribat al final d'algún camí...
Això sento...
Això em diu la meva intuïció...
Aquella que sembla que sembla encerta...
Dons dóna tanca els ulls i flueix...
Deixa't portar...

Per ser algú que passegi els diumenges tarda per la rambla pensant i rememorant la teva vida...i somriure...per que tot allò que has fet i sentit a la teva vida ha estat valent i autèntic...

I si la gent no ho ha valorat com tu...no és el teu problema...millor per la teva evolució...
Cada dia sóc valenta i intento caminar sense mirar..sentint...i sospirant..per cada petit detall...de viure..i gaudir al màxim sempre...
S'acaben els finals...
A la fi...

Perquè al final tot és qüestió d'acció...
De fer i desfer...i no obstant més emocionant...
Si sortís tot be sempre..deixaria d'escriure...
El dubte i la mort...són temes sempre recurrents...

Sense intriga...

Jo sóc el bon camí...i busco la sort...
Que no vol ballar amb mi...
De moment*

Encanra ...que de vegades ofega...la mala sort..
i sol ser amb la gent bona...

S'han acabat els finals perquè mai hi han hagut*
http://lutxana.blogspot.com.es/2013/04/que-va-passar-abans-del-big-bang.html