2.4.13

Oficinistes a la plaja

Sons delicats de cançó francesa...
Sembla que comença de nou la temporada de sol...ja són oberts els xiringuitos...i la gent ve a veure el mar...

[és del Kibuka?
no és menjar japonès...
però és del Kibuka?
no, és d'aqui a la cantonada...

els oficinistes passejen després de la feina per la platja....
sense deixar-se acaronar per les onades...
no es volen mullar...
potser encara no fa gaire calor...



segueix....

*L'he vist..
(la mar...

de pell...



Fa vent, massa vent...
Recullen coses perquè no se les emporti el vent...
Als nens i els esportistes tan els hi fa...

Ara surt del no res...
Fa sol..però el vent destorba...
Per gaudir del tot..

Una idea genial: Titols gratis.

Ella és allà segurament...
estic asseguda d'esquenes a la visió...

Resta sobre el blanc...
crea una nova textura de pell i colors de cos...
del negre, passant per moltes tonalitats...
respira tranquil.la...
deurà somiar...
fil de vidre...

el sol enlluerna la neu i la desfà...
cau el cel...
i lleva l'instant...
amb retocs de silenci...
de blanques...

Fil de verre*

cuino amb tot el cor... delicada...les paraules precises per diluir els records...
i deixar un reco de sentits desperts allà on sentia...
i segueixo sentint... passades hores...


és impossible detallar tant i tant respirat...
hi torno i ballo amb els sentits desperts, els ulls clucs...
i la pell arrissada... com la mar...

seguint el seu rastre....

potser si ho intento dibuixar... aconseguiré definir allò que bull al meu pit...
i serena... hi torno....
caic...
i som-ric...
caure en tou....
en pell...
és de plaer....
immens....

entre el cor i el fons del mar...
és a la vora...


ni tot el fum de cirera del món escampa el deliri...
de plaer...
intens...
com anar al cel i tornar...
en silencis....

(un matí com el que ara tinc...
tebi com un fil de roba...