Et va costar molt aixecar-te,
i encara dubtes ...
de vegades ....
sobre si el camí pres és el correcte....
....tan temuda, és el millor comodí, per dir-te, que vas pel camí correcte, que els teus canvis es van efectuar de manera natural....
... utilitza la teva màgia especial....
Ara tens tot el poder a les teves mans.
Obre bé els ulls...el tren és a punt de passar....
..segur que t'has creuat amb aquesta persona en alguna ocasió!
altre moment a la teva vida....
sempre vaig en tren...
La confiança que necessites per llançar-te?
La felicitat dels moments màgics, lluita per tenir-ne molts sempre...
sorprèn-me....
la noia llença pa a les colometes de l'estació del tren de Cerdanyola al solet matiner de les 8 del matí...
la miro des d'el tren...
somriu...
jeu al banc...
la gent del seu voltant la mira amb mala cara...
deuen pensar que està sonada...
o en el fàstic que els hi fan els coloms...
però ella riu, il.luminada pel sol...
fins que passi el seu tren...
i entri amb els altres morruts... a fer-lis companyia...
encara que no s'ho mereixen...
canvia....
treballar dissabtes i diumenges...
i 5 dies fent l'amor!
què no donaria jo per contemplar-te encara que fos un sol instant....màgic...
- Sonada? per què?
- Perquè de vegades parlo sola...
- De què?
- M'imagino històries, invento noms... el futur... i paraules que no existeixen...
o coses així...
- I te les expliques a tu mateixa?
- Si, clar, no l'interssa a ningú.....
del que en pensa cada persona... de cada cosa, de cada moment...
no sabrem res...
entre poc i massa...
pentinem les ànimes... enredades...
d'ahirs i d'avuis, que són eterns i efimers als núvols...
amb canvi de nom, de cos, de mans...
i veus i beus, l'aigua...
la font segueix allà...
com si res...
i balles amb imatges...
que no pots respirar...
jo ja no intento descobrir què passarà...
de sobte...
arriba...
de sorpresa...
diu...
i balla...
sense més que molta imaginació
i bastant joc de memòria...
retentiva..
sort...
de la memòria fotogràfica...
m'explica tota la seva vida en 30 minuts...
ballen al mig de la pista gairebé ja buida...
tant els hi fa...
com si fos la plaça del poble...
a l'agost...
però no és encara...
allà potser s'esperen fins més tard de les 3, desprès del bingo...
per fer el boig...
bon dia, bona nit, com va?
balles?
****
i encara dubtes ...
de vegades ....
sobre si el camí pres és el correcte....
....tan temuda, és el millor comodí, per dir-te, que vas pel camí correcte, que els teus canvis es van efectuar de manera natural....
... utilitza la teva màgia especial....
Ara tens tot el poder a les teves mans.
Obre bé els ulls...el tren és a punt de passar....
..segur que t'has creuat amb aquesta persona en alguna ocasió!
altre moment a la teva vida....
sempre vaig en tren...
La confiança que necessites per llançar-te?
La felicitat dels moments màgics, lluita per tenir-ne molts sempre...
sorprèn-me....
la noia llença pa a les colometes de l'estació del tren de Cerdanyola al solet matiner de les 8 del matí...
la miro des d'el tren...
somriu...
jeu al banc...
la gent del seu voltant la mira amb mala cara...
deuen pensar que està sonada...
o en el fàstic que els hi fan els coloms...
però ella riu, il.luminada pel sol...
fins que passi el seu tren...
i entri amb els altres morruts... a fer-lis companyia...
encara que no s'ho mereixen...
canvia....
treballar dissabtes i diumenges...
i 5 dies fent l'amor!
què no donaria jo per contemplar-te encara que fos un sol instant....màgic...
- Sonada? per què?
- Perquè de vegades parlo sola...
- De què?
- M'imagino històries, invento noms... el futur... i paraules que no existeixen...
o coses així...
- I te les expliques a tu mateixa?
- Si, clar, no l'interssa a ningú.....
del que en pensa cada persona... de cada cosa, de cada moment...
no sabrem res...
entre poc i massa...
pentinem les ànimes... enredades...
d'ahirs i d'avuis, que són eterns i efimers als núvols...
amb canvi de nom, de cos, de mans...
i veus i beus, l'aigua...
la font segueix allà...
com si res...
i balles amb imatges...
que no pots respirar...
jo ja no intento descobrir què passarà...
de sobte...
arriba...
de sorpresa...
diu...
i balla...
sense més que molta imaginació
i bastant joc de memòria...
retentiva..
sort...
de la memòria fotogràfica...
m'explica tota la seva vida en 30 minuts...
ballen al mig de la pista gairebé ja buida...
tant els hi fa...
com si fos la plaça del poble...
a l'agost...
però no és encara...
allà potser s'esperen fins més tard de les 3, desprès del bingo...
per fer el boig...
bon dia, bona nit, com va?
balles?
****
Comentaris