Ves al contingut principal

Fes-te valer el millor està per venir...

Que et valorin costa, i la teva feina més encara...
Que valorin l'esforç i el bon fer, la bondadessa, la mirada sincera i autentica, sense por..dient sempre el que penses..encara que sembli que això no compti..
El valor dels ignorants moltes vegades ve amb el temps...
Sovint massa tard.

el millor estar per venir...

queda't amb la part positiva...
diu...

quin remei!

confia
confia-hi...

va escriure els nostres noms a la pedra... al punt més alt de la muntanya....


fins que l'aigua arribi fins a la boca...

al punt...

recanvis de gel....

esperant els somriures....
romàntics...

podria ser la millor historia....

no pot ser que després de tants anys no recordi encara com van els accents o segons com quines paraules, i això que escric i escric, i llegeixo i llegeixo...
i el que en diuen llegir-se fins hi tot tot allò que es pot llegir...
déu ser la dislexia...
ai si....
clar...

dons res...
el miracle és sobreviure...
i enrecordar-se d'un procés d'aprenentatge, fonamentat en el record, la memòria...
per poder conviure... amb ordre i normes establertes...

tots els secrets del vi...
benvinguts...
qualsevol vi...
vi di birra...

volen les papallones, n'he vist unes quantes.... fa dies...
i he vist mosques... algunes...
moltes a un carrer del barri, camí de l'estanc...
aquell on sempre riuen els que t'atenen, l'home, la dona...
inclús l'avi també...
han de pujar a una escala per baixar-me el tabac de cirera...
sí de cirera...
el vermell?
sí, el vermell...
i baixa i somriu...
com sempre...
què guai! penso...
potser seria una bona feina tenir un estanc...

també vénen loteria i fan quinieles,...
els negres que viuen al barri juguen molt a la quiniela i sempre que hi vaig van a buscar els diners que guanyen...
sempre!
quina sort ténen, penso...
i en faig una...
però no en se...
bueno ser veure que el Barça és millor que el Levant...
però al entregar-la l'home em diu que he de ficar un resultat duplicat variat...
i somriu...
sempre somriu...
i em diu... a veure si un dia faig lloc aquí baix i fico el teu tabac...
i jo penso, dons vale...com vulguis...

demà hauré de fer el camí de l'altre dia, dels darrers mesos, per última vegada...
m'acomiadaré de les muntanyes... de la mola, el montseny que es veu de lluny...
i dels arbres... del camí amb porta sense tanques... que no sabré mai on va a parar...

de les gasolineres, n'hi ha moltes...
de les naus abandonades, que sempre penso que es podrien fer servir per alguna cosa de profit...
de les floretes i els nans de ceràmica de les casetes de gent amb pasta...
de la parada del bus, que els dies de fred, pluja i vent m'ha aixoplugat...
i del cel obert, ben blau que moltes vegades he mirat i m'ha relaxat...

però no obstant deixaré de sentir la tortura del concert de bombetes de xiclet que fan les secretaries després d'esmorzar.... quin alivi!

una malaltia massa tropical per tenir-la aquí a la ciutat...
...has de ser valenta!
quin remei!...

el massatge als peus... ideal, amb carícies...
de les super mans del meu pare...
quin regal...
de tant en tant...
s'ha de trobar el moment ideal, després de dinar...
inclús amb gent per casa...
tant fa...
amb el sol virant per la porta del balcó..
i a la llunyania....
la muntanya màgica...
amb molta llum, ben definida...

la iaia menja sushi...
la soja és potser massa salada per ella...

un milió d'alumnes per professor/a...

volen estar ben junts tots dos a sobre de la taula...
a prop de mi...
els dos tenen el mateix rol, els hi agrada ficar-se sobre meu mentre faig coses a l'ordinador...
però ara s'han de repartir...

i fumem, seguim...
i deixar de pensar que tot te conseqüència i causa justificada de coses que mai diria...
és la vida d'aquells que pensen de manera obliqua...
no els hi pots dir res, fins ara han fet diners...
i de tot...
enganyat, estorsionat...
funcionar aixi sembla que funciona...
fer el pilota, babejar ...
dir el que volen escoltar...
si els dius la veritat...
només volen veure números, i quan els hi dónes...
pum, fora...
no entec gairebé res d'aquest món....
potser no em cal per sobreviure...
aquesta és la raó evolutiva...
de no saber d'on i cap on anirem a parar...

de moment escric bossa nova al Youtube i surt aquesta meravellosa cançó...

gaudeix...
el millor està per venir....


E a coisa mais divina Que há no mundo
É viver cada segundo Como nunca mais 
http://bit.ly/ZwHoVy

*m´encanta

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

tu pasión vital es aquello con lo que jugabas

mucha gente quiere encontrar una idea de negocio que le lleve al éxito económico y vivir feliz para siempre... sin tener que rendir cuentas a un jefe... ser tu propio jefe... o jefa... la mayoría de personas emprendedoras que han tenido éxito efectivo se han dedicado a algo que les apasiona desde siempre... muchas viven de hablar en conferencias, escribir libros de 120 páginas... y crear institutos de... quizás por ser tertulianos en algún programa de radio y tv... siempre dicen algo similiar... que dejemos a un lado los problemas políticos o del mundo que no podemos alcanzar... y nos centremos en algo tangible... real... pero si todas nos dedicaramos a dar discursos y sobretodo a escribir libros... nos cargaríamos los pocos árboles que quedan en el mundo... quizás esa vía está ya muy trillada aunque cada persona podría desarrollar una nueva línea que conectaría con ciertos públicos... como la música... o el arte o el cine... las posibilidades son infinitas... ya que cada ser puede…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…