Passa al contingut principal

Escrits

La llibertat en l'art és l'essència de la creativitat...

Deixar fer, sense normes, sense parabens, deliberada inconsciència, jugant amb els teus desitjos, somnis, anhels, pors i neguits...

Al veure'm entrar a una Ett no se què deuen pensar de mi...

Intento ser puntual, anar arregladeta, fer bona olor, parlar clar, amb calma, somriure i prestar atenció.
Intentar fer entendre que puc fer la feina amb passió i que m'interessa...

Un noi gai és el recepcionista, en Jordi...déu tenir uns 23 anys com a molt..
Treballar a prop de la plaça F.Macià, déu ser cosa que de ben segur fa pujar els fums a segons qui...

Els seleccionadors de personal moltes vegades fan pinta de trepes...
Es riuen falsament...
Segur que ballen salsa per les tardes...

Han fugit a buscar la cervessa gratis...
Un concert des del carrer..

Aquests darrers dies són dies extranys...no estic ni be ni malament...tinc una mica d'ansietat...però poca cosa més...

Avui és dia de reivindicació...
El primer dia d'un nou mes..

Potser hauré d'esperar al més que ve...

Em fa por una mica...

Començo a ensumar la llefiscossa pudor del ciment de qualsevol carrer pudent, de qualsevol carrer de qualsevol barri underground de la ciutat...

És un dia estrany...d'aquells que tot és insipid...amb solet..i ara una mica de nit..definit... ideal per portar barret vermell*...

Cadascú a la seva i jo a la meva...

 Hauré d'esperar a la nova lluna...
 Deixar esquivar... fins al dia 10...

*En un instant et diuen no se què i despertes i mires i veus que hi ha tot un món per gaudir...


Tot depèn segons com ho miris...
(de cop marxem del bar de les birres a 1 dólar, i baixem el carrer Joaquim Costa, parem un moment debant de La Granja de Gavà...
passa un noi, home... de cabells grissos crepats enlairats...
em mira als ulls... directament... poca gent ho fa...
jo tampoc...
entrem...
i després ve amb tot de sets escrits a la mà...
*77777777....
(diu que a partir d'avui comencen els numeros de mòbil amb 7*
al final...
no se si fa mal...
a la taula...
li diem que hem estar brenant al carrer debant de la casa de l'Urdangarin...
i flipa...
i diu que ara començarà la cita de poesia, que hi fan allà fa 15 anys...
cada primer dimecres de mes...
és dimecres, penso...
u de maig...
un nou mes...
de quin color serà aquest mes?
l'abril ha estat bastant vermell....
m'ha agradat...
m'agrada el vermell..

i reciten versos...
una noieta els del seu avi...
un avi els seus...
un gai els seus...
poc a poc i suau...
i fan un dol...
dos versos d'amor...
sense que sigui llefiscós...

i busco i trobo....

Va ser un bon trio...
la música, tu i jo....
*
un petó després de l'explosió, per dir-me que tot anirà millor....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...