Vés al contingut principal

Jugar amb les paraules

Va arribar vint minuts després de que marxessis...
És l'home de la meva vida...


Em pregunta com estic emocionalment, ... a la seva manera...seguint les idees de la seva filosofia de l'amor...
la de saber que les dones volem sentir-nos estimades, com a primera norma...

ara porta sabates... te fred als peus... cosa ben extranya en ell... es fa gran..

És l'ésser emocional de la parella, és empàtic amb les emocions, sap que van primer.
És el que s'enfada si no dic alguna cosa d'ell...a la ràdio...sabent que segur m'escoltava...

Jugàvem a dibuixar militars de la segona guerra mundial, amb moltes medalles a la solapa de la jaqueta, amb gorros amb visera de coronels.

És el que em portava al port els dissabtes al matí a agafar una "golondrina" i fer un volt pel port, i jo amb el meu catalejos (o ulleres de llarga vista) de joguina... feia de Colón divisant les Amèriques i Mallorca...

És el que em portava al castell de Montjuïc i m'explicava que allà fusilaven a la gent...feia molt poc...

Era el que em comprava rellotges amb forma de transformer, disfresses de pirata, canyes de xocolata, o una tortuga ninja.

Ella no em deixava tenir res comprat, ni de la tele, i si volia qualsevol cosa l'havia de fer jo...o dibuixar-la i jugar dibuixant amb allò que volia.. per això sempre he dibuixat i potser per això tinc traça..

Potser les relacions que te no la satisfàn del tot.... potser és inmaduressa no saber com acabar del tot les relacions... i com no funciona es deixa fer...
es deixa endur...
i després quan et mira, regira la mirada...

s'acaben els arguments..
els pretextos... per no lluitar per allò que vols, que somies...
has de caure i llevar-te...
i seguir caminant... 

una caseta amb vistes al mar...

s'estressa qui vol?

S'ha d'apropar molt a les lletres per veure-les al llibre...i tot i així llegeix....

de vegades hi ha gent que prefereix les coses més fàcils i d'altres necessiten més intringulis ..jo sóc del primer tipus...

Endogàmiques...

Vol ballar amb mi...buf... m'ho imagino... mmmmm....
Sospirs al tren dels dilluns de sol de primavera....

Totes volen ser la reina, però de reina només hi ha una...
es volen polinitzar les unes a les altres...
al coll bell i efimer... somriu al veure el seu retrat instantani...
se'l fica al pit...
pitral...
era un secret...
de vermut...

vaig passar pel mateix indret a la mateixa hora després de quinze dies...
per causalitat...
el vermut....
els vermuts...
la font...
l'aigua....
i el ball...
d'esperes i petons, caricies...
i més petons... i més...
i una queixalada...



Sempre la trobo a les millors festes...
Aquella a la que mai em recordo de trucar...

Les flors es pol·linitzen per que ha començat la primavera... encara que trigaran una mica més que altres anys a pol·linitzar-se... potser l'esperen les abelles, a que torni...

El primer diumenge, i el primer dilluns de primavera...

Jugo amb les paraules per intentar explicar de la millor manera, més encertada, totes le idees que ballen..
al meu cap.. transformar en paraules els sentiments, les emocions, els absurds en imatges que corren....
i si no les enxampes s'escapen i cauen per l'abisme... de l'oblit...

Són a dalt, al cap per que noto com rellisquen als meus ulls i a les meves mans, dits...
fins a les paraules de paper... o de tecla...

El fornet amb A*
de vegades les coses acaven per on vaig començar?
de vegades és més fàcil entendre el sentit les coses si les mires des d'el final...
des d'el final tot te més sentit...

en això consisteix la llibertat, en no renunciar a entregar-te més...

amb A*
aquest dilluns transcorre molt lent...
*My sharona...
La cambrera dels meus estius...

De vegades el semàfor de la vida passa de cop de vermell a verd,
de vegades a la vida no hi ha ámbars...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…