25.3.13

Jugar amb les paraules

Va arribar vint minuts després de que marxessis...
És l'home de la meva vida...


Em pregunta com estic emocionalment, ... a la seva manera...seguint les idees de la seva filosofia de l'amor...
la de saber que les dones volem sentir-nos estimades, com a primera norma...

ara porta sabates... te fred als peus... cosa ben extranya en ell... es fa gran..

És l'ésser emocional de la parella, és empàtic amb les emocions, sap que van primer.
És el que s'enfada si no dic alguna cosa d'ell...a la ràdio...sabent que segur m'escoltava...

Jugàvem a dibuixar militars de la segona guerra mundial, amb moltes medalles a la solapa de la jaqueta, amb gorros amb visera de coronels.

És el que em portava al port els dissabtes al matí a agafar una "golondrina" i fer un volt pel port, i jo amb el meu catalejos (o ulleres de llarga vista) de joguina... feia de Colón divisant les Amèriques i Mallorca...

És el que em portava al castell de Montjuïc i m'explicava que allà fusilaven a la gent...feia molt poc...

Era el que em comprava rellotges amb forma de transformer, disfresses de pirata, canyes de xocolata, o una tortuga ninja.

Ella no em deixava tenir res comprat, ni de la tele, i si volia qualsevol cosa l'havia de fer jo...o dibuixar-la i jugar dibuixant amb allò que volia.. per això sempre he dibuixat i potser per això tinc traça..

Potser les relacions que te no la satisfàn del tot.... potser és inmaduressa no saber com acabar del tot les relacions... i com no funciona es deixa fer...
es deixa endur...
i després quan et mira, regira la mirada...

s'acaben els arguments..
els pretextos... per no lluitar per allò que vols, que somies...
has de caure i llevar-te...
i seguir caminant... 

una caseta amb vistes al mar...

s'estressa qui vol?

S'ha d'apropar molt a les lletres per veure-les al llibre...i tot i així llegeix....

de vegades hi ha gent que prefereix les coses més fàcils i d'altres necessiten més intringulis ..jo sóc del primer tipus...

Endogàmiques...

Vol ballar amb mi...buf... m'ho imagino... mmmmm....
Sospirs al tren dels dilluns de sol de primavera....

Totes volen ser la reina, però de reina només hi ha una...
es volen polinitzar les unes a les altres...
al coll bell i efimer... somriu al veure el seu retrat instantani...
se'l fica al pit...
pitral...
era un secret...
de vermut...

vaig passar pel mateix indret a la mateixa hora després de quinze dies...
per causalitat...
el vermut....
els vermuts...
la font...
l'aigua....
i el ball...
d'esperes i petons, caricies...
i més petons... i més...
i una queixalada...



Sempre la trobo a les millors festes...
Aquella a la que mai em recordo de trucar...

Les flors es pol·linitzen per que ha començat la primavera... encara que trigaran una mica més que altres anys a pol·linitzar-se... potser l'esperen les abelles, a que torni...

El primer diumenge, i el primer dilluns de primavera...

Jugo amb les paraules per intentar explicar de la millor manera, més encertada, totes le idees que ballen..
al meu cap.. transformar en paraules els sentiments, les emocions, els absurds en imatges que corren....
i si no les enxampes s'escapen i cauen per l'abisme... de l'oblit...

Són a dalt, al cap per que noto com rellisquen als meus ulls i a les meves mans, dits...
fins a les paraules de paper... o de tecla...

El fornet amb A*
de vegades les coses acaven per on vaig començar?
de vegades és més fàcil entendre el sentit les coses si les mires des d'el final...
des d'el final tot te més sentit...

en això consisteix la llibertat, en no renunciar a entregar-te més...

amb A*
aquest dilluns transcorre molt lent...
*My sharona...
La cambrera dels meus estius...

De vegades el semàfor de la vida passa de cop de vermell a verd,
de vegades a la vida no hi ha ámbars...