Ves al contingut principal

Consciència

Ella va decidir marxar a un poblet, a una caseta vella al mig del no res. Fa un hort per si algún dia esclata una guerra per a la seva filla i les seves amigues...
Amb consciència, la que potser en algún moment de la seva vida va deixar de banda...i ara recupera.


No volia esperar asseguda el cataclisme de fer-se gran, pobre i solitària.

Ella creu en la reencarnació i altres vides després de la mort. Jo no hi crec. No crec que siguem gaire més important per a la natura que una mosca. Hi som i prou i gràcies.

Demà serà un altre dia...
On és?

Tampoc ha de ser res espectacular, espectacular...
Ja ho farem nosaltres l'espectacle...
Segur...
Sense lleis, sense normes...
Només les del cor...
Encara que cremi...

Confia en tu mateixa...

Mentres un germà es debora a l'altre...
les papallones bateguen anunciant l'arribada de la primavera...

una derrota aquí significaria ser devorat...

diu que la capacitat de ser estimada mai es perd...

plou...es perd tot, la mobilitat, la parla, els somnis, i fins hi tot el somriure...
fascinerosa arma mortal de vegades...
però mai es perd la capacitat de sentir l'estima física i emocional d'algun altre ésser viu del planeta.. és com un consol a tota la resta, és potser allò més necessari verdaderament en cada ésser viu...

la simplicitat en les paraules és tot un carrer... que arriba fins a casa... i em porta... i llueix...

la papallona vola.. i jo vull seguir-la amb la mirada... per veure a quines flors para...
i la miraria tota la vida... però desperto de cop... i apren a disimular...
que les claus... cauen al fons del mar... per obrir portes sense pany... sense res a desordenar... cercant la diversió... l'estimul... de gaudir... fàcilment...
al jardí de l'alegria... i creuar les parets de cop... trencant-les...
deixant i folrant els somnis amb aigua salada...
a la pell..
al cor...
a l'ànima...
i als matins...
rodolant al dessig....

la debilitat es suma a la cruel existència amb carència d'afecte...

el dolor és com les pedres de les vores dels rius...
ara m'equivoco molt menys en gairebé tot, potser és qüestió de repetir les coses,
fins que arribes a un punt, de la vida, en constant moviment...que et fa despertar de cor.... de cop...

la mandra pot arribar a ser el pitjor dels pecats capitals...
ara som amb un nou sol que es busca potser fent passejades a la vora del mar...
un sol molt positiu, d'un mes nou, que desperta...
amb la primavera...
que ens porta, a la fi, una mica d'esperança...
de sentir i fer sentir...
que sents i senten...
sense fer patir...

i arribar a la conclusió de no voler tornar a trepitjar els mateixos camins de la mateixa manera...
és qüestió d'evolucionar...
i sentir-nos millor...

els cocodrils coneixen els secrets del món aquatic a la perfecció...

una lluna del nord...
retorna...

la natura és un canvi caòtic constant...
l'evolució...
has de triar...
i jo trio ser conscient...
i viure conscient...
beure i gaudir...
en la mesura que ni toca l'excés,
ni la repressió sistemàtica...
que trenca la meva pròpia seguretat...

fer veure, de vegades, aquesta visió a la gent és un camí inòspit,
sobretot si encara són a les cavernes i no volen sortir...
poc a poc, que sinó el nou sol d'abril crema...

s'ha de confiar, amb consciència...
tornar a jugar cada dia,
aprofitant la llum del bon humor...
d'aquest nou sol d'abril...

transformar la dificultat en estímul...
per caminar...endavant...

s'ha de confiar en el cor... el nostre...
en el destí....
que canvia i transforma, mentre tries, amb consciència, amb menys por...de tot cor...ballant... en somnis...i fent que tot allò que pot semblar neguitós es transformi...en coses positives...
evolutives...constructives...

per que la sort pertany a les persones que gaudeixen... i viuen amb coratge...

valenta!

la larva potser pensa que és dificultós trobar algún capgros que vulgui protegir-la.... que la deixi pujar al seu cos... i sobreviure amb ell, mentres ell es transforma en granota...

compartir és viure...

*april fool
http://www.youtube.com/watch?v=BcR3I3Qk1XU

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

tu pasión vital es aquello con lo que jugabas

mucha gente quiere encontrar una idea de negocio que le lleve al éxito económico y vivir feliz para siempre... sin tener que rendir cuentas a un jefe... ser tu propio jefe... o jefa... la mayoría de personas emprendedoras que han tenido éxito efectivo se han dedicado a algo que les apasiona desde siempre... muchas viven de hablar en conferencias, escribir libros de 120 páginas... y crear institutos de... quizás por ser tertulianos en algún programa de radio y tv... siempre dicen algo similiar... que dejemos a un lado los problemas políticos o del mundo que no podemos alcanzar... y nos centremos en algo tangible... real... pero si todas nos dedicaramos a dar discursos y sobretodo a escribir libros... nos cargaríamos los pocos árboles que quedan en el mundo... quizás esa vía está ya muy trillada aunque cada persona podría desarrollar una nueva línea que conectaría con ciertos públicos... como la música... o el arte o el cine... las posibilidades son infinitas... ya que cada ser puede…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…