12.3.13

4 primaveres


per on començar...

queda una setmana d'hivern...
el dia 20 arriba a la fi la primavera...
la lluna s'omple... cada nit una mica més...
a l'altre banda comença el camí...
i descobrir...
a l'hora de l'angelus...
com ahir...
que la sang altera...
avui l'ainhoa fa 4 anys*
el dotze del tres del dosmiltretze
(és la nena més maca del món... delicadesa, carinyosa, dolça, amb una veu de fil... al sol esclaten els seus rinxols daurats... i s'iluminen els seus ulls clars d'algun color entre el blau i el verd, com el mar... no se què li faria il.lusió... que li regali... potser uns petonets... potser uns melos, o una guitarra... o un estel... amb el seu somriure... innocent... em regala ella a cada instant la llum... a la meva vida...

*escolta...

13 3 13 capicua..
potser..
avui no, demà tampoc...

deixa fluir...
deixa't portar...
entre cels que serenen..
de blaus llisos...
i alguns nuvolets blanquets pinten i composen un ilustrat cel...

a la teva vora...

mentres quedi una olivera al camp...
i una vela al mar... antic...
lliures de tot els mals...
deesa salvatge...

parets blanques...
muntanyes de pinars verds...
casetes velles...
puc veure la seva cara i l'ombra de les seves mirades...
ballem amb el vent...

tempesta de sol...

s'enlaira amb els nuvolets...
es difumina com el carbó als meus dits..

no t'hi capfiquis, la realitat sempre supera a la ficció...
sensacional...

hi ha qui neix pura sang...
i de llei...
cosa bona...
la fabrica ens recorda el mal que han fet i fem al món...
caliyuga...
al mal temps bona cara...

els cabells a l'aire...
avui no miola...

viure i conviure...
al marge de la resta de la gent...
només quan convingui...

milers de pisos allà a dalt d'una muntanyeta...
carreteres, vies, fanals... ciment, arribem ja a la ciutat...
plena d'hospitals i policia...

especial....
amb moltes papallones... de colors... i negres...
vaig veure com creuaba una el pas de vianants...
era de mel...
.. a la fi...

3 hores...
i 3 dies...