Passa al contingut principal

he visto una estrella

he visto una estrella fugaz...
el deseo ya lo sabes ...

estendía la ropa mojada en el tendedero este mediodía...

la última camiseta que usaste este fin de semana para dormir...
las toallas...
están limpias...
ya...

me creí tus palabras de ayer...
me he crei todas las cosas que me dijo...
no he dudado un solo instante...

y ahora se las lleva el viento...
quería ser...
vivir juntas...
tener hijos...
incluso trabajar juntas...

y derrepente ahora dice que no...ahora sí tengo que creerme lo que dice...

ahora si y antes no...

no te creas nada de alguien en horizontal me avisó mi padre una vez...
en uno de sus consejos de amor....

hay que tener paciencia....
dice...

he visto tres pelirrojos seguidos...
y he pedido los deseos correspondientes tocándome el botón del pantalón....

ni la mágia...
ni los sentimientos vertidos sirven de nada...

sabía que no vendría...
pero quería creer en esa persona que me miraba con amor...
con deseo...
pasión ..

y no se como y porqué...
todo eso se esfuma...
todo se desvanece...

y se inunda de incomprensión...

me he puesto en evidencia...
he explicado mi actual situación...
siento las vibraciones...
las justas...
para soñar....
por fin...
con calma...
en paza....
haciendo el camino al andar....
quizás mi velocidad es inconprensible para el resto de serea que no son géminis...

otra cosa no seré....
pero si luchadora...
abro el mar a mis pies ....
descubro la luz que me guía...

no es el miedo...
no es la soledad...
es ver de verdad....

que esta vida es mucho mejor si la compartes ....
si puedes contar con alguien....
para abrir...
para volar...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...