Passa al contingut principal

reforma educativa y sentimental

me encanta esa canción...
*http://www.youtube.com/watch?v=jaqAQfKB7DA
hacer daño por hacer agena a los infiernos que otras puedan padecer...
el error...
inevitable
no culpo a nadie sobre mi indecisión...
navegando sin dirección...
hacia ningún lugar...
sentir intensamente... nadie lo sabe...
como salta... y brinca la sangre en mis venas....
nadie entiende hasta que punto puedo sentir...
es tan fuerte...
que con ese sentir podría escalar un árbol...
y hasta la sagrada familia...
pasan las horas...
y me pregunto de que sirve todo lo que vives.... todo lo que haces...
todo lo que sientes...
se hunde en la nada...
nadie llora... nadie arriesga....
nadie quiere volar
..
hacia la emoción...
me entra una sensación angustiosa....
despierta...
yo...
siempre a ciegas... sin querer ver la verdad.... hasta que las estrellas me envenenan....
sin palabras....
me arrancaría el alma... pero me falta el valor...
sentir... es imaginar...
pensaba en ir a tomar algo..
a algún bar de la zona...
quizás cerca del mar....
de mi mar...
llena de besos....
que inspiran...
tanto...
y duelen al no hallar consuelo
..
sentía y hablaba... por hablar...
ella dijo que lo perdonaría todo
..... pero lo rompió todo...
y luego se rompe ella...
y mira al vacío en busca de estrellas.. tras su decisión final...
el dolor...
las flores que muestran colores vistosos... y huelen mal...
para siempre...
quizás cubran esas caréncias con la nueva reforma educativa y sentimental...
la independencia...
quizás mucha gente mayor se encuentre sola..
pero mucha juventud también....
abandonada de la mano de la sociedad...
no me educaron a reaccionar en positivo... ante los fracasos... materiales y menos emocionales...
todas mienten...
no nos enseñaron... a estar solas...
a ser felicea con nosotras mismas...
a trabajar nueatra niña interior...
¿qué quieres mi niña?

será la fuerza del destino...
¿me quieres matar?
se ve que si piensas mucho en suicidarte es un trauma del bebe nonato al sentir que su madre piensa en abortar...
la intuición te lleva al amor...
y la razón al egoísmo...
evitar la soledad...
amar a aquella persona con la que sientas afinidad... emocional, sexual, vital, material y emocional...
has dado en el clavo...
y desde entonces hasta ahora...
el juego del amor...
si el invierno viene frío...
quiero estar junto a ti...
(¿como era el final de la película?)
***

no te dejes engañar..
¿qué hora son mi corason?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...