12.9.12

diada

Escric en temps real. Sense xarxa. Caic.
de l'amor i de la vida.. cadascú mira per el creu que li convé per trobar la.bona vida... vull viure amb calma... despertar sense por a estimar sense rebre res a canvi... estimar i ser esrimada sense ferir-me ni ferir..ni treure la llibertat a ningú... no és senzill.. tot es complica.. potser en un instant.. hi hauré de triar... triar potser el que en poc tempa s'ha esfumat... no esperar res... sentir-me sola... sense mágia per sentir... no vull perdre res... potser és massa tard... per seguir... per plorar...
L'abisme del no res fa por... accepto la situació... no se qué fer... potser no hauria de fer res... pasen les hores com si fóssin anys... llargs...
i no queda gairebé res...
només paraules...
sento que perdo el temps...
crec que les coses passen per alguna raó...
la pau...
viure la vida...
serenitat...
petons
carícies....
records...
imaginar el futur i no veure-ho tot negre.. refer i fer... no hem vull aturar per res del món
no vull perdre més temps...
vull sentir-me be...
tot és com ho vulguis veure...
ara ho veu clar...
amb mi tot ho veia negre...
potser jo no la faig feliç...
i si no la faig feliç...
jo no sóc feliç...
m'he tornat egoista...manipuladora...
potser si...
he aprés a cuidar-me... potser...