11.4.12

la meva santa jorjina

Arribo sobre la una a la ciutat.
El meu destí d'aquell dia era anar a l'Hospital de Sant Pau a fer rehabilitació de fisioteràpia per l'accident que vaig sofrir amb la moto fa unes setmanes.
Vaig decidirme per passejar fins allà en comptes d'agafar el metro o l'autobús.
I vaig començar a caminar el Passeig de Gràcia creuant-me amb la gentada i els reflexos capitalistes de les diferents botigues que hi romanen.
La llibreria Jaimes sempre destaca d'entre la resta de propostes comercials pel seu caire retro i profund contrapossant-se en el meu imaginari com un pou de coses on perdre's per no trobar-se mai mes.
Camino tot esquivant turistes, cosa que s'hauria de declarar esport de risc i propi de la ciutat comtal.
Surt el sol i està ben amunt, il.lumina el meu cap, i puja les escales mecàniques per devant de mi a la sortida de l'estació.
He somiat que endinsaves el teu dit al meu xakra com si volguessis fer-me teva. Un somni ben be real, tan real que només és un somni.
Fem el dinar? Es que hauré de marxar aviat, en una hora aproximadament, i encara no m'he dutxat.
Fem-ho.
Tenim salsa de tomàquet que em va portar la noia del poble feta a ma i pasta xinesa.
També un pot de xampinyons.
Has trobat el xampú de caball? La meva germana diu que és molt bo, que no porta res quimic i no omple el cabell de merda, i així es nodreix naturalment.
Debaten a la tele sobre l'enfonsament del Titanic, però no ens interessa gaire. ¿Cambiem?
L'home expert diu que el mateix dia que es va botar el mític vaixell  el maligne iceberg es va despendre del seu tros de gel, i que la colissió és com un fet que estava escrit al destí.
No vol treballar, no vol ser una altre ovella del corral, no vol matinar, ser un número que malcanvia el seu temps i esforç físic per diners.
Té on dormir i on menjar sense diners, te on estar-se, te ordinador i les biblioteques per connectar-se a internet i fer que busca feina.
No vol una vida convencional, no vol ser una peça de la màquina capitalista més.
Vol sentir-se be amb allò que fa i ser esclava d'algú no li aportarà el sentiment grandiós de ser lliure i feliç.
Estem encadenades a un sistema que ens ofega i ens fa fora.