Vés al contingut principal

Records del 2011

Avui només puc escriure...
a mort... ha mort el meu ordinador...
i el del meu company de pis no té cap programa de disseny...
i no podré fer el que he rumiat fer...

la meva amiga diu que t'has de dir o Núria o Laura...
no, em dic Ester...
amb h o sense?
sense...

d'això es tracta la vida, no?
de referl'entorn quan aquest es trastorna...
paraules, paraules i més....
si intentes fer un camí diferent cada matí...
ara explicaré alguns records no escrits encara d'aquest 2011...
com canta el títol...
ella diu que les lleis estan fetes. al menys aquí, per tenir por...
ja que si en fas una de grossa dons com a molt et porten a la presó
i que la presó tampoc és per tant...
és xunga per la gent que et trobes, i més si ets dona...
clar...
et poden ficar ma els polis o tractar-te malament...
o trobar-te tot un seguit de dones drogadictes que no fan res més que fer coses per poder-se drogar
i clar sempre hi tornen...
inclús n'hi ha que surten complerta la seva condemna però hi recauen de nou...
per què si és difícil per una persona "normal" (que segueix les normes...
sobreviure treballant amb els sous miserables i amb condicions que cada dia empitjoren...
dons no és gens fàcil reinsertar-se i treballar en el que sigui...
ella diu que va anar a la policia i es va entregar
perquè la fiquessin a la presó... però que els polis no van voler..
allà al menys tindria menjar, llit, sou i temps per poder pensar...
i podria ajudar a altres dones de dins de la presó a refer-se....
volia ajudar i no li van deixar...
i no es pot entendre com una noia drogodepenent  per robar qualsevol cosa minsa estigui potser 3 mesos a la garjola... i altres que han robat a bancs, persones, fundacions, etc... ni l'hagin trepitjat...
dons la raó és que la llei està creada per què en tinguem por...
però si no segueixes la llei...
si creues la línia vermella dons què passa...
dons res...
aquest any al maig vàrem conèixer la fi d'una noia que havia estat acusada sense proves, només per un testimoni d'un poli per què a unpoli i li va caure alguna cosa que el va fer quedar-se en cadira de rodes... és molt trist, dons passats els anys, ningú li donava cap sortida a la noia...
i ella complia la seva condemna de presó preventiva... sabent que era innocent... ella només va tenir molta mala sort de trobar-se a les urgències de l'hospital al poli que la va acusar...
ella es va suicidar.. per què? per no saber quan i com acabaria la seva historia...
això demostra que amb les lleis no hi ha un seguiment real i menys una política de reinserció...
si no hi ha pobres no hi haurà rics....
el món està creat així uns quants viuen a costa de la resta...
és trist...
ben trist..
la vida ha sigut així fins ara...
potser aquests rics ja no poden viatjar al futur, i gràcies a això ja no podran saber allò que sabien abans i
després en venien...
el mar rojo...
es tanca...
ara tothom pot ser igual...
ara no valen banderes ni fronteres, totes som iguals...
i totes estem igualment indignades a tot el món....
ara el bateg d'una papallona a qualsevol indret del món pot trasbalsar aquest mateix...
la seguretat és pels rics...
els rics han deixat de ser rics...
el que els fa rics ja no te valor...
i no l'ha tingut mai...
però ara ens adonem la resta ...
poc a poc...

hem sortit de la cova...

hem parlat encara que s'enriguessin, i s'enriguin encara de nosaltres...
hem dormit a la plaça catalunya amb un cel ple d'estrelles...
hem menjat coses que ha portat molta gent i ha cuinat unes altres...
hem fet festes sense haver de pagar entrada enlloc...
hem entrat i hem sortit...
t'he esperat molt, però potser menys que a totes les altres...
que m'han deixat un lastre que costa de deixar anar...
com el paper d'embolicar cartrons de tabac...
costa...
canviar...
però mola!
hem tornar a quedar, a prendre cafès...
hem après a liar cigarretes de tabac de liar...
hem après a fer moltes més coses amb molt menys diner...
hem après a estimar, a deixar de fer tot allò que vols fer, per tenir més moments en calma...
mirant pel terrat.. al teu cel que és també...
el meu cel...
ras...
hem anat molt a la platja amb roba o sense...
potser ara hem creuat els miralls...
i som el mateix d'abans però a la inversa...
potser tot allò que ens ha portat mala sort fins ara ara ens portarà de la bona...
aquest any si...
hem deixaré el cabell llarg,
somiaré amb tu....
et dibuixaré...
et trucaré...
faréel que em vingui de gust a mi, sense tenir en compte a la resta...
diré sempre la veritat (inclús en el c.v...
faré els vídeos pendents...
els contes pendents...
deixaré de fumar? (buf... encara que em deixis després...
ens vendrem al millor postor...
diré totes les coses que passin pel meu cap
sense por de ferir sensibilitats...
encendré espelmes verdes...
diré les veritats a la cara a aquelles persones que regiren...
per què no hi mal que per a be no vingui....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…