Ves al contingut principal

Records del 2011

Avui només puc escriure...
a mort... ha mort el meu ordinador...
i el del meu company de pis no té cap programa de disseny...
i no podré fer el que he rumiat fer...

la meva amiga diu que t'has de dir o Núria o Laura...
no, em dic Ester...
amb h o sense?
sense...

d'això es tracta la vida, no?
de referl'entorn quan aquest es trastorna...
paraules, paraules i més....
si intentes fer un camí diferent cada matí...
ara explicaré alguns records no escrits encara d'aquest 2011...
com canta el títol...
ella diu que les lleis estan fetes. al menys aquí, per tenir por...
ja que si en fas una de grossa dons com a molt et porten a la presó
i que la presó tampoc és per tant...
és xunga per la gent que et trobes, i més si ets dona...
clar...
et poden ficar ma els polis o tractar-te malament...
o trobar-te tot un seguit de dones drogadictes que no fan res més que fer coses per poder-se drogar
i clar sempre hi tornen...
inclús n'hi ha que surten complerta la seva condemna però hi recauen de nou...
per què si és difícil per una persona "normal" (que segueix les normes...
sobreviure treballant amb els sous miserables i amb condicions que cada dia empitjoren...
dons no és gens fàcil reinsertar-se i treballar en el que sigui...
ella diu que va anar a la policia i es va entregar
perquè la fiquessin a la presó... però que els polis no van voler..
allà al menys tindria menjar, llit, sou i temps per poder pensar...
i podria ajudar a altres dones de dins de la presó a refer-se....
volia ajudar i no li van deixar...
i no es pot entendre com una noia drogodepenent  per robar qualsevol cosa minsa estigui potser 3 mesos a la garjola... i altres que han robat a bancs, persones, fundacions, etc... ni l'hagin trepitjat...
dons la raó és que la llei està creada per què en tinguem por...
però si no segueixes la llei...
si creues la línia vermella dons què passa...
dons res...
aquest any al maig vàrem conèixer la fi d'una noia que havia estat acusada sense proves, només per un testimoni d'un poli per què a unpoli i li va caure alguna cosa que el va fer quedar-se en cadira de rodes... és molt trist, dons passats els anys, ningú li donava cap sortida a la noia...
i ella complia la seva condemna de presó preventiva... sabent que era innocent... ella només va tenir molta mala sort de trobar-se a les urgències de l'hospital al poli que la va acusar...
ella es va suicidar.. per què? per no saber quan i com acabaria la seva historia...
això demostra que amb les lleis no hi ha un seguiment real i menys una política de reinserció...
si no hi ha pobres no hi haurà rics....
el món està creat així uns quants viuen a costa de la resta...
és trist...
ben trist..
la vida ha sigut així fins ara...
potser aquests rics ja no poden viatjar al futur, i gràcies a això ja no podran saber allò que sabien abans i
després en venien...
el mar rojo...
es tanca...
ara tothom pot ser igual...
ara no valen banderes ni fronteres, totes som iguals...
i totes estem igualment indignades a tot el món....
ara el bateg d'una papallona a qualsevol indret del món pot trasbalsar aquest mateix...
la seguretat és pels rics...
els rics han deixat de ser rics...
el que els fa rics ja no te valor...
i no l'ha tingut mai...
però ara ens adonem la resta ...
poc a poc...

hem sortit de la cova...

hem parlat encara que s'enriguessin, i s'enriguin encara de nosaltres...
hem dormit a la plaça catalunya amb un cel ple d'estrelles...
hem menjat coses que ha portat molta gent i ha cuinat unes altres...
hem fet festes sense haver de pagar entrada enlloc...
hem entrat i hem sortit...
t'he esperat molt, però potser menys que a totes les altres...
que m'han deixat un lastre que costa de deixar anar...
com el paper d'embolicar cartrons de tabac...
costa...
canviar...
però mola!
hem tornar a quedar, a prendre cafès...
hem après a liar cigarretes de tabac de liar...
hem après a fer moltes més coses amb molt menys diner...
hem après a estimar, a deixar de fer tot allò que vols fer, per tenir més moments en calma...
mirant pel terrat.. al teu cel que és també...
el meu cel...
ras...
hem anat molt a la platja amb roba o sense...
potser ara hem creuat els miralls...
i som el mateix d'abans però a la inversa...
potser tot allò que ens ha portat mala sort fins ara ara ens portarà de la bona...
aquest any si...
hem deixaré el cabell llarg,
somiaré amb tu....
et dibuixaré...
et trucaré...
faréel que em vingui de gust a mi, sense tenir en compte a la resta...
diré sempre la veritat (inclús en el c.v...
faré els vídeos pendents...
els contes pendents...
deixaré de fumar? (buf... encara que em deixis després...
ens vendrem al millor postor...
diré totes les coses que passin pel meu cap
sense por de ferir sensibilitats...
encendré espelmes verdes...
diré les veritats a la cara a aquelles persones que regiren...
per què no hi mal que per a be no vingui....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…