Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2011

TINC POR

Tinc por,...
tota la pena: http://www.youtube.com/watch?v=KDYSeLDktxo


Avui m'he despertat a la fi descansada, ahir també....
ahir penava per no veure't i ara peno per veure't...


m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior...


estic estressada, estic enrabiada, estic al limit... amb un atac de ansietat potser...
miro i remiro.... i potser es que tot dóna la volta, és tan ínfim com esperava...
i la sorpresa?
no se veure-la ara...
per que?
no tinc motius...
tinc depressió?
estic boja?
tinc panic, escènic...
tinc por del no, del fracàs...de no veure-les venir...
cada cop que m'he confiat m'han trait...
i ja ho diu be la Ladi Gaga, si no m'haguessis trait no hauria escrit la cançó que m'ha portat l'èxit...


potser és per que feia dies que no escrivia, és la meva teràpia... sí, de shock!


m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior, no se de què és...
potser m'hi he recolzat aquesta nit de mala manera...


és com despertat d'un somni, o pitjor, d'un mals…

la meva memòria

A la memòria d' 1T, fico les darreres fotos d'aquests últims mesos a la carpeta de l'any 2011.
Allà es quedaran per si de cas algun dia les vull tornar a mirar, les vull recuperar...
Ahir concert, abans d'ahir també... hi ha molta música viva a la ciutat...
Després vàrem fer un dels nostres típics sopars, cadascú porta alguna cosa per beure i per menjar, preu mitjà 5€, per tota la resta... "mastercard"... al tornar vaig agafar el penúltim metro per venir a casa, la noia em preguntava si no em faria pal agafar el metro... i després ho vaig meditar... vaig tenir en compte totes les possibilitats, potser pensava que em volia quedar, em podia quedar a dormir?. potser no entenia que tornar a casa sempre és d'agrair per una mateixa... obrir el pany, silenci, llit, relax, potser un tros d'alguna peli, potser escriure, o potser dormir directament... Potser d'aquella la nostra una conversa tant intensa volia continuar amb el debat existencial... Feia temps que no…

my universe

I remember  my travel in underground  to the end of the line.
I left herbedand sleptinthesubway car, so tired...


In the exit  I expected the car to roll south. 
Maybe two days for spoke, smiling, smoking, drinking and singing the same song on time again and again...


Take it another time please...I said full time...play it againSam...


tofeelatthatmomentthe firstchordsof thatsonghiddenpenetratedmein my ownuniqueandmultifaceteduniverse....
I felt the sensation she sent to me with her good idea about the infinite love like a infinite spiral, aspiralsquarecornerswithwhichwe comeandremind usto enter intoourown life cyclerepetitive,withconstantabsurdthat wedevour...
That like a square spiral repeats along of Our vital Time...concentrically, which like a sieve, leads to a strangely epicenter known, and intuitively expected, without remedy, without cause ... going into that gap, that end ... as when we pull chain toilet and see the water turn on itself ... that is our natural movement, spontaneous an…

maybe

I'm going to draw this night, saturday night, mi first saturday with thirty two years...
Maybe one of she is in the bed with her she, lookins a streamming online film....
maybe another "she" is making love with....
maybe you are looking the t.v alone in her sofa...
maybe listen the new great song about Niña Pastori, "La ciudad",....one time after another time...
moments for enjoy... all the week,
a lot of tender and great instants for the rest of my life...
you see my eyes.. you kiss me, and smile, a thousand times... and the details...

in this moment I think maybe my drawers not are so good for the majory works for drawers...
maybe I should make the drawers more perfects, I make the drawers leaving mebythe impulsesofeverymoment....
but the results not are so good for the professionals...
is the moment for change to make the things more best, inmoredetailperfectionists...
I mean,baby....hasbeen great tohearoftenthesedaysyou'rewith me...

I feel like Elvis singin…