23.6.11

TINC POR

Tinc por,...
tota la pena: http://www.youtube.com/watch?v=KDYSeLDktxo


Avui m'he despertat a la fi descansada, ahir també....
ahir penava per no veure't i ara peno per veure't...


m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior...


estic estressada, estic enrabiada, estic al limit... amb un atac de ansietat potser...
miro i remiro.... i potser es que tot dóna la volta, és tan ínfim com esperava...
i la sorpresa?
no se veure-la ara...
per que?
no tinc motius...
tinc depressió?
estic boja?
tinc panic, escènic...
tinc por del no, del fracàs...de no veure-les venir...
cada cop que m'he confiat m'han trait...
i ja ho diu be la Ladi Gaga, si no m'haguessis trait no hauria escrit la cançó que m'ha portat l'èxit...


potser és per que feia dies que no escrivia, és la meva teràpia... sí, de shock!


m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior, no se de què és...
potser m'hi he recolzat aquesta nit de mala manera...


és com despertat d'un somni, o pitjor, d'un malson...


al sentir el mal entre les dents i l'interior dels llavis he recordat que avui he somiat que sen's quèien les dents...
a tu, i a tu.... i a mi...
he somiat que tenia que tornar a fer tots els exàmens de la carrera...
i no...
quin espant...
tinc ganes de trucar-la


quin és el millor pla?


ella mira la tele tots els dies...
m'agradaria anar a viure amb ella, potser...
lluny de tot, regant les seves cales..
tinc ganes de plorar...
podria pintar tot el dia,
no em caldria treballar...
podria llogar el meu pis...


podria desapareixer de totes vosaltres...
en tinc ganes...
però m'encanta que em truquis de sobte i vulguis anar a passejar amb mi...
a fer un cafè amb llet descafeinat de màquina...
i desprès fer-nos massatges...
i que t'agradin...


estimar és ser feliç, sí Punset, ja ho tens...
si no sents no val res per res....
vols fricció,....
però més que res carícies, milions de milions de carícies...
imperfectes...


podria dibuixar, tinc coses per dibuixar....
potser el meu millor pla és anar al millor lloc on podria estar...
no se què ficar-me....
no res em farà sentir-me millor...


perquè no anem despullades?
perquè no deixem de treballar?
perquè no deixem de perdre el temps?


m'he he adonat que tinc por, por de tornar a caure, a tornar a esperar per no res...
com les nous...


i no se per què tinc por... si sempre m'ensurto, com puc...
però surt...


res de miracles, sinó que hores i hores...


vull calma...


coses per cremar:


presses
estres
discussions
tristor
manies
por
esperes
ràbia
dolor
angoixa
mentides
gelosia
possessió (quantes esssessssssssss...
nervis
obsessions
vicis
violència
insidia
desesperació






del blanc al negre i han tots, tots, tots els colors...
*aquí dos:
http://www.youtube.com/watch?v=PPg9l0st_lk&playnext=1&list=PL452DDF185A364495

13.6.11

la meva memòria

A la memòria d' 1T, fico les darreres fotos d'aquests últims mesos a la carpeta de l'any 2011.
Allà es quedaran per si de cas algun dia les vull tornar a mirar, les vull recuperar...

Ahir concert, abans d'ahir també... hi ha molta música viva a la ciutat...

Després vàrem fer un dels nostres típics sopars, cadascú porta alguna cosa per beure i per menjar, preu mitjà 5€, per tota la resta... "mastercard"...
al tornar vaig agafar el penúltim metro per venir a casa, la noia em preguntava si no em faria pal agafar el metro...
i després ho vaig meditar... vaig tenir en compte totes les possibilitats, potser pensava que em volia quedar, em podia quedar a dormir?. potser no entenia que tornar a casa sempre és d'agrair per una mateixa... obrir el pany, silenci, llit, relax, potser un tros d'alguna peli, potser escriure, o potser dormir directament...
Potser d'aquella la nostra una conversa tant intensa volia continuar amb el debat existencial...
Feia temps que no en parlavem de coses com la felicitat, la mort i els diners...

Al vagó del metro rumb casa meva llegia el llibre de regal de la meva amiga pel meu cumpleanys que va ser el passat dimecres 1 de juny, i vaig llegir... 


‎"(...) En política no sólo faltan dirigentes sino que la independencia espiritual y el sentido de la justicia de los ciudadanos ha disminuido. La organización democráticoparlamentaria, que presupone una independencia, ha perdido terreno en muchos sitios, vemos constituirse las dictaduras, que se sostienen porque el sentimiento de la dignidad y la justicia ya no es tan activo en las gentes. En dos semanas es posible cambiar la opinión de la mayoría y una vez arrastrada al odio está disponible a matar y dejarse matar en defensa de los infames fines de cualquier ambicioso (...)". Albert Einstein, "Mi Visión del Mundo", pag.17.



No calen paraules... això potser l'Einstein ho va escriure als anys 40 o així... tan actual sembla...

Espero allò que em vas dir que faries però com ja sabia no has fet...
Quin remei em queda?
Esperar i/o desesperar.
Tinc coses a fer, espai i temps, i, com diu durant el llibre l'Einstein, ha estat be per treballar la meva individualitat personal, ja que em cal una mica més de llibertat amb mi mateixa, un retrobament personal, en a mi... em cal ser més individualista, més independent potser, em cal no involucrar en tot a tohom...

Una idea per una samarreta...
una idea genial, que il.lumini, amb la que somriguis i parlis i somiis...
una idea, unes paraules en joc...
imagina't....

El pensar cansa, més del que ens pensem... 
i si sempre hem nedat per les mateixes aigües, com un peix, no sabrem mai que hi ha gel allà a fora... com deien en aquella sèrie de T.V, "la veritat és allà fora"...
i et quedaves pensant uns segons...

El meu nebot de tres anys ja sap qui són els Simpsons.
Sap que en Homer va al "badulake" i demana "freshisuiss" de maduixa i un rasca amb les "fruitillas" de la sort, i que mai li toca.
Rasca amb una moneda i si no te perfil adient, amb les claus, encara que hauràs de tenir cura per que sinó trencaràs el cartró al rascar.

Amb les mateixes claus hem anat a fer soroll molts vespres a plaça catalunya...
Un dia em truca una amiga.. i em pregunta que què fem, i li dic que estem a plaça catalunya, i em truca un altre dia, i també li dic que som allà... i un altre dia... fins que un dia em pregunta: però què fan allà a plaça catalunya que hi sou tots els dies?

Així va ser com em vaig decidir a celebrar el meu aniversari a la plaça catalunya, i d'aquesta manera les meves amistats que no hi havien estat van poder veure la moguda d' #acampadabcn...

Parlàvem i parlàvem ahir al sopar...
després de la Jam de Blues al Rocksound de Poble nou...

em van explicar que hi ha un tipus de cantat que es diu "cantaplasta", que seria un cantautor d'aquests que es fan tot, i si no els pares actuarien sense escrúpols durant hores i hores...
aquests casos d'egos extrems s'han d'aturar pel be comú...

He de treballar la meva independencia, la meva própia revolució personal...
deshinibirme, retallar en repressió, obrir be els ulls, escoltar-ho tot... obrir-me, fer-me accessible a tot allò desconegut, a perdre la por de perdre alguna cosa...
sentir seguretat, confiança en la vida com a tal, en mi com a persona...

Què em fa feliç em va preguntar ahir...
Sóc conscient que el sentiment de felicitat és un moment en el temps en el que saltaries, somrius i balles per alguna cosa normalment sorprenent que et succeeix... 
em fa feliç connectar, comunicar-me ...amb alguna persona... desconeguda o coneguda....
em fa feliç la calma, la pau, la tranquil·litat dels detalls quotidians rutllant amb llum...
em fan feliç les sorpreses, coses bones que no esperes i t'arriben de sobte...i somrius...
em fa feliç el caliu d'algu que t'estima, la tendresa, l'abraç, el desig en forma de petó, que t'escolta i t'intenta comprendre...i està per tu sempre que ho necessitis...
em fa feliç quan algú m'inclou en els seus plans, quan algú compta amb mi...em fa feliç que no m'excloguin, ja que m'he sentit exclosa de la majoria de coses i persones tota la vida...
em fa feliç 

em fa feliç la vida, els meus nebots quan diuen el meu nom i el repeteixen, o s'estan amb mi tranquils...
em fa feliç que la gent em vegi com algú igual i no em menyspreïn...i tampoc ho fagin amb la resta de la gent...

em fa feliç la vida.. i els detalls dels instants del dia a dia... per que descobreixes que potser per algunes persones has passat a la història, o només serveixes per omplir buits d'espai i/o avorriment... però que hi ha d'altres persones que compten amb tu...
i jo compto amb elles*

+ islàndia







11.6.11

my universe

I remember  my travel in underground  to the end of the line.
left her bed and slept in the subway car, so tired...


In the exit  I expected the car to roll south. 
Maybe two days for spoke, smiling, smoking, drinking and singing the same song on time again and again...


Take it another time please...I said full time...play it again Sam ...


to feel at that moment the first chords of that song hidden penetrated me in my own unique and multifaceted universe....
I felt the sensation she sent to me with her good idea about the infinite love like a infinite spiral, a spiral square corners with which we come and remind us to enter into our own life cycle repetitive, with constant absurd that we devour ...
That like a square spiral repeats along of Our vital Time...concentrically, which like a sieve, leads to a strangely epicenter known, and intuitively expected, without remedy, without cause ... going into that gap, that end ... as when we pull chain toilet and see the water turn on itself ... that is our natural movement, spontaneous and inevitable ...
I want out of this endless spiral, I jump and see what's out of my multiverse of myself ...
may die tired of ourselves ....
tired of living in a Groundhog Day all the time ...
have told us that there are days and hours, weeks and seconds there, but I am not convinced ... I see endless hours and weeks snapshots, I see constant reminders,perhaps obsessive ...
 I want out of myself and lose myself in your universe ...





I who am here now could be doing websites as I told my mother I would do
but I'm here ... 
she imagines a reality to me... another reality diferent than the real reality.. 


I woke up from a nightmare at five o'clock, and then I returned to sleep, and when the alarm has sounded my mind could'nt begin to think so quickly ... I needed to sleep a little more, like you five minutes you tend to say ...
the thing is whether I could know where I would be today?
I promise that a large part of me is with she, wherever you are ...
probably sleeping ...

still alive those who are not present, still alive in my dreams, my memories, everything remains the same road that he went to walk ...

*teach me to jump into your cool calm....

+ info: http://www.eduardpunset.es/12802/apoyo-psicologico/como-deshacerse-de-la-tristeza



català*


Recordo el meu viatge amb metro fins al final de la línia.Vaig sortir del seu llit i vaig dormir al vagó del metro, cansatda... 


A la sortida m'esperava el cotxe per rodar cap al sud.
Potser dos dies per parlar, somrient, fumant, bevent i cantant la mateixa cançó en el temps una i altra vegada ...

Prengui en un altre moment si us plau ... em va dir: temps complet ... fica-la una altra vegada Sam ...

a sentir els primers acords d'aquesta cançó oculta em vaig enfonsar en el meu propi univers únic i multifacètic ....


Vaig sentir la sensació que em va enviar amb la seva bona idea de l'amor infinit, com una espiral infinita, quadrada amb cantonades, una espiral quadrada amb la qual venim i ens recorden que hem d'entrar en el nostre propi cicle de vida repetitiva, amb constant absurd que ens devora ...
Que com una espiral quadrada es repeteix al llarg del nostre temps vital ... concèntric, que com un colador, condueix a un epicentre estranyament conegut, i s'espera intuïtivament, sense remei, sense causa ... entrar en aquest buit, aquest fi ... com quan es tira de la cadena de vàter i veure convertir-se l'aigua en si mateixa ... aquest és el nostre moviment natural, espontàni i inevitable ...


Vull sortir d'aquesta espiral sense fi, saltar i veure el que està fora del meu multiunivers de mi mateixa ...poden morir cansats de nosaltres mateixos ....cansats de viure en un Dia de la Marmota tot el temps ...ens han dit que hi ha dies i hores, setmanes i segons, però no em convenç ...
Veig moltes hores infinites i setmanes instantànies, veig recors constants, potser obsesius ...


Vull sortir de mi mateixa,  i em perdo en el teu univers ...


Jo, que sóc aquí ara podria estar fent llocs web com li vaig dir a la meva mare que fariaperò jo sóc aquí ...s'imagina una realitat per a mi ... una altra realitat diferent a la realitat real ..

Em vaig despertar d'un malson a les cinc, i després vaig tornar a dormir, i l'alarma ha sonat però la meva ment no podia començar a pensar tan ràpid ... Necessitava dormir una mica més, cinc minuts més com  tendeixes a dir ...


la cosa és que si jo podia saber on estaria avui?


Els prometo que una gran part de mi està amb ella, siguis on siguis ...
Probablement dormint ...



encara són amb vida els que no estan presents, encara amb vida en els meus somnis, als meus records, tot segueix el mateix camí que haviem començat a caminar algún día ...



* Ensenya'm a saltar a la calma freda ....

5.6.11

maybe

I'm going to draw this night, saturday night, mi first saturday with thirty two years...
Maybe one of she is in the bed with her she, lookins a streamming online film....
maybe another "she" is making love with....
maybe you are looking the t.v alone in her sofa...
maybe listen the new great song about Niña Pastori, "La ciudad",....one time after another time...
moments for enjoy... all the week,
a lot of tender and great instants for the rest of my life...
you see my eyes.. you kiss me, and smile, a thousand times... and the details...

in this moment I think maybe my drawers not are so good for the majory works for drawers...
maybe I should make the drawers more perfects, I make the drawers leaving me by the impulses of every moment....
but the results not are so good for the professionals...
is the moment for change to make the things more best, in more detail perfectionists...
I mean, baby .... has been great to hear often these days you're with me...

I feel like Elvis singing "Viva las Vegas"... maybe...


It's now so late for a normal night, but today is saturday night, 
the last night has been like a saturday night but it was a friday night...
maybe like the friday's night when I was born....



What is my utopia? 
What are your utopia?


My desire for this new year....
you know...
for continuos play with my life....
I can't think in my future... 
because If I dream about something... I destroy it...
is my paranoia...
What are your paranoia?


Liberty....


I try to draw the best possible way
but my way, my way is to get carried away by the wind ...
Instant ... for now straight ...
without thinking



while others will always require the perfection of feeling and the logical consequence of his actions ...


I speak a strange look for a documentary to watch ... something historical, Iremove the brain inside ...


I'm so used to seeing what emerges, what I found ...
my life revolves in circles, it seems ... circles that seem to begin and end in the same way, similarly .... incredible, you would expect every time different, and it is,but it seems too ... sometimes I want to jump ... I do not want good, I feel in me the need to jump ...

how many times I dreamed that under the balconies, with great care, to the ground ...
light that dazzles me, that becomes something of what I wanted to forget forever... who are all ahead of the tsunami ...
kiss me without stopping ...



this time, you, arremeteré with whatever it takes, I'll be selfish, and makes everyeffort to keep your calm ... for letting you carry and vibrate every minute withoutrancor, without too much inevitable anger at not being able to stop time ...


I love you*