24.3.11

mirar*

ei que ets a casa?
si? anem a fer una cafè?
i tant!, ara et pico... quin era el teu pis?, mai m'enrecordo...
ah si!, segon quarta....

li agrada... aquesta cançó, de verd... d'esperança... no diu res, però pregunta...
com és ella? tens alguna foto?
no...

què tal aquests dies?...

truquen a la porta, 
és el vei demanant que abaixem la música que està molt alta, són gairebé les tres de la matinada...
mentre regiro la rosca del volum.... ve la amfitriona amb els altaveus...

esteu fent un 4x4?
el 23...

sóna a jazz... la noia de la guitarra... tela...

gitana... 
tots els dies...
de verde verde limón...

el color dels ulls entre ataronjats i marrons, ben definits per la línia negre...
mmm....
tendre, escalfor, suau i bella...
a la llum del sol de primavera...
somriu en calma...

vol que arribin els dies de calor i anar a banyar-se al mar...
sense dessig, sense objectius...
mira i encissa...
mira i riu...
sense voler dir res....

només vol el que te....
i ho protegeix amb tota la llibertat del món...

olora a lavanda, l'hem trobat al parc...
el llac de nou és ple...

qui fos ànec, per dir "cuac-cuac"....

deliri, de pell, de pits... de visions...
miro endavant... i tant!
i mira endarrere...

et vaig trobar a faltar, amb les teves paraules... 
i coses per dir....

necessito més intimitat, temps i espai...
ara vaig!

poc temps per escriure, moltes coses per viure...
ahir mirava l'estant de llibres amb pelicules... i mirava "La gata sobre el tejado de Zinc"...
i a la nit va morir... la gata... d'ulls liles...
mirava el dvd, per que potser és la única peli de la meva col.lecció que no he vist...
suposo que algun dia d'aquest la faràn a la tele...
faràn algun especial als quioscs amb totes les pelis d'ella...

que bien lo llevas, y a mi me mata...
canvia la foto, canvia els llençols, canvia de sentiments, de capacitat...
si estàs...
racó amarg de veure'm...

de mala sort... 
vull molt bona sort... i demano pel 5...
queda menys...

només un to...
i ja no funciona....
s'apagarà...

verd...

però, un piti no me'l treu ningú*

parlem?

18.3.11

repetim?

fàcil...

en moto recorro els carrers de la ciutat, veig el meu reflex als vidres dels cotxes... l'ombra de la lluna que s'està emplenant...
moonlight shadows, la cançó....
del dia, d'una vida... d'un instant...

al balcó després de tot...
la llum del sol i la seva escalfor...
un brindis de Coca-Cola i donuts de xocolata al sol....

fes-te un blog!
escriu....
un dia va decidir que seria escriptor mirant un partit de beisbol....
és una bona idea...
però crec que el fet de voler ser alguna cosa no és suficient com per ser-ho....
o tenir-la....

la vida és una mica lianta... com les dones...
ella em diu que no és suficient...
que provi, que potser m'agrada...
jo envejo la seva manera salvatge de viure, sense complexos... sense pensar en el què passarà...
sense objectius....

deia un que si no tens objectius, perquè vius?
potser millor viure i ja està, viure una vida plena de present, sense cauterització de ferides de il·lusions mortes i estrangulades per la mala sort...

escriure sense xarxa, fa por....
ahir vaig sortir a patinar... jo tota sola... fins a la rambla de les persones...
vaig caure...
i tatarejant la cançó.... "Friday I'm in love"....
la versió així íntima de Dean & Britta
http://www.youtube.com/watch?v=mF12paT1yE4

moltes coses per explicar... i poques forces per escriure... per teclejar...

amb ressaca emocional....
la dona es menja un plàtan al metro i desprès es queixa amb la mirada de que la mirem....
no pot esperar-se a casa a menjar-se'l....

manies... jo tinc mania amb les olors... dec tenir el nas molt fi...
i si fa una mica de mala olor, de pudor, dons no m'agrada....
a que la gent es rasqui el cos per sobre de la roba...
aquest nyec nyec em treu de polleguera ( polleguera, quina paraulota....

escriure... és explicar el viure...
plora perquè se'n va... i potser tornarà... qui sap?
vol que l'anem a veure...
no és tan lluny...
una nova excusa per anar al sud...

hi vaig anar però molt poc...

se’m cau el món a sobre....
els músculs embotonats...

li vaig dir jo de prendre'ns un temps de reflexió...
a veure si em troba a faltar...
si és important o no això que diu que sent...
i que no és suficient....
l'estimo tal com és...

estimar és suficient?
sentir....
volar per estar amb ella...
per veure-la....
com juga amb la meva inquietud....
si fos més fàcil potser no m'agradaria, qui sap...
estic tan acostumada a patir...
que no se gaudir...
fluir...

nedar al mar dels seus petons tendres, calents...
és intens, i no és suficient...

mai res és suficient....
el món no és suficient...
però hi ha un mar de sentiments...
en el fons del meu cor alguna cosa em diu que hi ha més...

la seva calma exterior...
la seva arquitectura interior...
el fet de que no li importi gairebé res...
la seva sinceritat vital... de viure i ja està...
de no voler res més...

no cal demostrar res...
no cal res més...
per que la mateixa vida és suficient...

què és l'amor?
l'amor és la il·lusió... de fer, de tenir, de compartir... de voler....

em prepares una dutxa?
em fas un massatge?

t'estimo*( i t'odio...

12.3.11

Sempre....

El cafè més llarg del món.


L'home que volia vendre el món...
l'home que duia una maleta...


Festa, crònica d'una festa anunciada...


Arrivem, veïem el nostre futur en el rostre de les dones d'ahir, que avui porten els cabells blancs...
amb el mateix pentinat curt i modernet...
I aneu molt sovint a les festes aquestes?
Si, hem anat molts dijous....
I l'ambient com és?
Ella diu que són totes iguals...
Totes iguals?
Si...
i el rollo és una mica tancat...
molt íntegres elles, però un dia van cantar Laura Pausini al karaoke...
vaig flipar!


la cosa està en pasar-ho be i no pensar molt, que pensar ja  se sap que no porta enlloc....
si penses molt, només fas que pensar... i perds la noció del temps, encara que no existeix...


un cafè ben llarg, per cinc dies...
fort...
en got...
a la meridiana....meri di ana...
la dama d'elx....
la reina de saba....


elles van al gimnàs de bon matí...
o els caps de setmana... fan coses per omplir-se... per sentir-se satisfetes amb el seu cos...
la satisfacció personal... salut? mental?
ella va tornar aviat a casa per còrrer avui...
avui plo(u)...


ella segur que és la única hetero de la festa...
no la única és la meva companya de pis...
i les iaies no?
uff les iaies...


i si fas mitja volta no tornes cap enrere...


recordo quan era jove i crèia que no hi havia lesbianes al món...
crèia que la meva vida seria com la d'una monja...
recluida en algun pis...
solterona, per que la "solitud" és hereditària....
i a mi em toca...
no?


diuen que tenim el que volem...
jo somiaba llavors en tenir un pis...
i ara hi sóc en ell...
en pintar...
en escriure...
i ara tinc moltes coses per explicar cada setmana...
i les escric---
i les dibuixo...
potser---


si la vida són dos dies, fica-li il.lusió i alegria...
diuen... les cançons...
l'alegria és apreciar el moment...
i deixar de donar tantes voltes a tot...
deixar-se portar, fluir...


treu-re-li pes....


ella diu que potser no és suficient...
que se em nota als ulls, que la meva mirada és de gel...


després de tantes estacions, de veure passar tots els trens...
em quedo a la platja...
mirant al mar....


va venir la dona... de l'aigua... de l'estiu...
i no la vaig veure venir...
ni a ella ni al mar...
i ara es desfè entre els meus dits...
com la sorra...
del rellotge...
que es desfà com el temps...


m'estima diu... i jo també l'estimo....
el dit a la boca, per aturar tant rebombori...
fa molts dies que ....
visc només d'il.lusions...
http://www.youtube.com/watch?v=6DzmWlAtlps


la cosa està en caure fins tocar el sostre de nou....
el récord del món...
de cauigudes...
l'altre marató...


havia oblidat com era dormir amb tu...
sempre hem sembla tot nou i lluent...
tinc la capacitat de desfer-me dels sentiments...
però no de la ràbia...
que es queda com una pedra de riu al fons...
i s'erosiona amb l'aigua que hi circula... sense aturar-se...


què vols?
una parella que et porti mil mal de caps?
les dones...
porten mal de caps...
i els homes...
és potser el model de parella, de familia que ens autoimpossem...
com estar primetes, i mones... per lluïr...
com tenir una bona feina estable... que faci no haver de pensar mai més en problemes de diners...


roses, roselles...


no estamos locas, que sabemos lo que queremos...
sempre volem el que no tenim?
sempre coincideix que vols alguna cosa i aquesta cosa no vol o al revés...


models de vida, de cases perfectes, de coses que ens fan sentir malament...
ens allunyen de la realitat... que no és mai perfecte, temps de silenci...


por a què? ja no tinc por de la realitat... el que tinc és por a la mentida, a sentir-me enganyada, per mi mateixa per les coses... pero si no volo no seré jo....


és qúestió de principis...
famílies desestructurades?
totes ho són...
no hi ha cap familia, ni cap persona perfecte...
la cosa està en voler, en estimar allò que tens...
en un instant...


sinceritat, confiança, bellessa, monogamia, fidelitat, amor, passió, voler compartir i un toc de màgia*


una llista massa llarga de coses que la gent constantment canvia per l'egoisme, i l'autosatisfacció personal i instantania...




una flor?


van passar sis mesos i em vas dir adéu... un plaer coincidir en aquesta vida...


un clau, un altre i un altre... i al final només et queden els forats...
mai facis res per algú, mai ho fas... en realitat ho fas per tu....
és l'excusa perfecte per marxar...

*

5.3.11

Angel o dimoni*

Blau....
ei tu, no ho pensis més...

en el moment de més fred apareix el seu nom escrit a la pantalla del mòbil...
no esperava mai...
només parla amb i ningú més...

alguna cosa de veure, de beure... calenta...
als seus ulls...
torna a reflexar...
fos amb el sol...
un so de mar...

que no es meu...
sembla que es desfà...
em mira de prop...
em mira endins...
ho sap  tot...
es fa la tonta...
ja ho sap...

i torna...
i jo miro per la finestra....
l'altre finestra vermella que contrasta amb el blau de nit del cel...

un cine....
una cançó...
feia molt de temps que no passava per aquell carrer, aquella plaça...
on vaig caure del columpi....

què desitges?
què desitjo?
que em desitgis...
tu...
jo?
de mi?

desitjo de mi poder convèncer... poder confiar, que dongui confiança, il·lusió de futur..
una cançó sona en el moment perfecte...
http://www.youtube.com/watch?v=6JnGBs88sL0
la cançó del dia, del meu dia... per que és meu...
tots els segons...

passa el tren,...
tu potser hi vas en un, i hi tornes...
jo cuino les brases del desencís...
que no se ben be com s'escriu....
ni es diu...
ressona entre les meves dents...
els llavis...

no t'enrecordes de res d'ahir?
alhora... va junt
ho saps....

àngel o dimoni....

l'ensiamada, de cabell.. d'àngel i.... 
ara què?
ara res...
una altre....
dimoni!

diantre!
la noia de l'altre brasa m'ha mirat, me l'he trobat al lavabo...
de reüll...
no seria capaç de res, més...
que cridar l'atenció...
ara que se que ja la tinc...

i marxem amb el fred al cos...

una dutxa calenta...
carnaval...
no tinc gaires bones experiències dels carnavals....
en general...
dons millor envoltar-se de no res...
gaudir de la por...

de les hores de nit, de dissabte...
un plàtan... una camamilla...
farigola...
que déu ser encara a la teva motxilla...

que déu...i nou...
i tot plegat...
és un pas, cap al camí....
que vols...
que vull....

l'amor de veritat mai s’acaba*
és com una espiral.... s'enreda... i esclata... i es queda a l'ànima...
que s'allibera del cos, quan és dèbil...
com el diable...
s'escapa....

repetim?

m'escapo de tot, de res... de tot allò que vol dir  responsabilitat...
vull el teu abraç...
vull no ser egoista...
vull no consumir la teva llibertat, de la teva mirada...

la cançó del cotxe... 
al sortir... al deixar-te al ascensor... es perd...
les paraules se les emporta el vent...
quan no surten del cor...

hauré d'escapar de tu, de tot, de mi... d'aquest hivern... 
d'aquesta gent que se’n va...
i no torna...

si fos cega.....
no vull ser cega...
vull admirar la teva bellesa...

la tinc capturada... en instants al meu cervell....

com s'escapa el cos de l'ànima dèbil?

baixant es veia tota la ciutat...
i potser algun dia podré confiar....