28.2.11

*un mocador, uns guanys, i un te del nepal..

he deixat coses per fer demà que podia fer avui...
tinc ganes d'escriure, però també tinc ganes de fumar, de pixar... i si me'n vaig potser em treuràn l'ordinador...
sóc a l'aula d'ordinadors de la uni...
si...
hi sóc...
fa sol i fred, fa temps de moment frankfurt...

no pot parar...
es deixa emportar...
no està segura...
no vol pensar...

les coses són massa importants en aquest moment...
haurà de decidir, i decidirà no decidir...
si no ho fa, algú ho farà per ella..
i tan li fa...
no?

no ho crec...
ara vinc...

li agrada...
acaricia...
recorda, somriu...
és suau, pell i cor...
llum...
ardent...existeix?
un escrit, un tressor...
fàcil de descobrir...
nits de sons inacabats...

la meva és la meva...
no tinc res a dir...

no deixis escapar cap oportunitat, el no ja el tens...
tu envía encara que no sigui el teu perfil...
potser algú ho llegeix...
és una oportunitat... més...
i més i més...

dilluns de solet... a la plaça, pel centre...
somrius i deixes anar un sospir al vent...
mires i remires...
un gir d'estomac,
he deixat tot per venir...a perdre'm
a no fer tot allò que he de fer...
allunyar-me, ordenar la meva vida...
desaparèixer...


a la punta dels dits...
a la punta de la llengua...
rellisques...
et recargoles...
i ja no sabem de qui parlem, ni per què...
ni com, ni on...
et deixes portar...

sense cançons, sense nits, sense retocs de pell vibrant...

26.2.11

 Recuerda que, a veces, no conseguir lo que quieres es un maravilloso golpe de suerte.

10 minuts de ràbia infinita...

no hauria de tornar a parlar amb ella mai més, el silenci moltes vegades és la millor opció...
no pots deixar-ho pasar...
no és qüestió de bellesa, ni de poder...
és il.lusió...

és qüestió de cremar-se....de voler...
de fer el que has de fer....
de no deixar a qui estimes de banda...
de viure....

de roselles, un mar...

el fum, els castells....

distru-te amb les onades del mar...

des d'aquest mar guanyarem mil batalles...
s'imagina...
la meva persona amb una altre...
cosa que no puc imaginar-me ni tan sols jo...
són només espurnes a l'aigua de nit del port...

balles amb les llums del sol imponent...
et torno al mateix mar que et va portar a mi...
te'n vas amb les onades...
escuma....
que punxa...

no ens banyarem a l'aigua de mar...
està molt freda ara...

records...

al cotxe, al passeig, d'agost...
després d'una nit intensa de rencor i paraules...

què fa que algú vulgui lluitar?
bandera blanca....

es va morir un dia, adormida...
silenci...

veure el mar és com anar al cementiri....
et fa pensar...
i pot ser que no puguis veure'l...
el mar,....

te por, com sempre...

el secret està en no parlar, en no dir res... més que coses que no importin....
en trobar instants perfectes al passat...

l'amor... són paraules majors...
de gessamí, fonoll, canyella i llimona....
a l'aigua, ferma... que tremola....
és una dona de món...
i jo no tinc res per portar-la en lloc...
només em tinc a mi mateixa...
la cosa està en voler alguna cosa que no et faci mossegar la sorra...

un món rodó, amb mar, amb estrella...
on és el meu món?
potser vaig perdre el tren a qualsevol lloc...
vaig fer tard, amb les preses...
com sempre
les preses que no et deixen veure la realitat....
només pastanagues que et penjes al teu propi nas....

la van cremar? o la van enterrar?

no ho se...
però sonava al punt d'atenció el seu colgant...
se'l van deixar ficat...
per les preses...

ara ja no tens excusa per fer el que vas dir que faries...
ara no pots dir que no...

és la meva...
puc estrenyer la llimona o pair
o perdre l'esperança...

la teva intució corre en altres direccions...
paraules clau, d'enciclopèdia...
que no diuen res més que res...

de tu a tu....
parlem?

no paga la pena... ho entenc, no hi ha gaire per veure...
el futur és de fum i de no res...
ningú somiaria res de mi... ni tan sols jo mateixa...
somriu...
mira... però no puc dir res...
no hi haurà bany de platja de mar... d'estiu, per variar...


  • ahora no, no?
  • menudo frio jeje

    se muere muchas veces.... yo siempre muero por ti*

    qui és ti?
    qui ets?

    massa que espanta...
    tot tornar a rodar.... estancat...
    com està?

    s'ha mort...

    paraules, sentits, idees, encendre records...
    el gos blanc....
    volia la meva llibreta...
    el bolso que no vol dir res...
    i per a mi ha guanyat pes....

    tu què faràs aquest cap de setmana?
    pensaré en tot allò que vull i no tinc....

    xocolata*

23.2.11

gaudeix de la por*

*les noies que van en bicicleta...
per la ciutat...
surten preparades en el precís instant...
que camino jo pel seu costat...
per il.luminar-me?

me encanta pasear de tu mano, entre tus miradas, y después tus labios...por las calles sin nombre de la ciudad sin centro... de miel, de te, de limón... sabes... encontrarte... en tus ojos*


te escondes entre tus palabras, tus besos te despiertan del miedo... a escuchar de nuevo al diablo que baila en tus destierros...cuidate del diablo... veo en tus ojos, la luz, de confiar, de vibrar con cada caricia de nuestros labios... de ilusión de mar...


ara és el moment d'escapar...
http://www.youtube.com/watch?v=nj-Ce7G5mx8


et veig...als teus ulls, em mires... vols entendre el que rodola a la teva ment...
vols entendre el perquè de que no puguis parar de fer-me petons...
per que no pots deixar de agafar-me les mans...
per que no pots deixar d'estimar-me...


la ciutat es perd entre els pensaments...
els records...
el petó de sobte...
improvitzat...


el cafè espera... 
al xiringuito de la massana...
te amb llimona i mel...
per les que pateixen mal de gola...


aquests dies són xungos, agafes refredats com si res,...
entre els aires condicionats, els cotxes, el vent del carrer...
el solet del migdia...


mirava a l'arbre aquell del banc... estirada... intentant meditar...
en blanc... en blau cel, sense núvols ( sel's haurà emportat el vent...
vols fer tots els camins?
vull aprimar-me...
perdre la panxa...
perdre la vida en complexos i pensaments que et regiren els moments...


confia, i vaig confiar... i la bomba m'ha esclatat a les mans...
no cridis!, no et queixis!... tot es desfà....
amb molt de pes...
amb tot el pes... del no res...
amb les bosses massa carregades, surto del súper... i de camí es trenca la bossa...
equilibra el pes...
es que ara les fan molt primes...


els records que em lliguen a la teva esquena...
la vida no va ser igual sense tu...
de què em serviria viure si al final no et trovés...


al mar...
no puc treure-me-la del cap... 
la imatge de tu i de jo, banyant-nos.... juntes... a la platja... amb solet...
amb cançons canyeres...
per conduir...


la moto va caure, el vent... el ventàs de l'altre dia...
la vaig trobar amb tot...
al final ho vaig fer tot....


diu...
és una filòsofa de la vida...


ella no diu res del que sent, te por de dir res que pugui trencar l'encant del moment...


el camí, és tot allò que fem cada dia, mentre pensem en tot allò que ens agradaria que succeïs...
i mai succeeix...


dubte, la por... les idees...
potser t'hauria degut dir que et quedessis amb mi en comptes de deixar-te marxar... a l'escola...
et veig pujant les escales... i no et gires...
per veure'm marxar....
tens massa coses al cap...


jo em quedo allà miran-te... com mires al terra sense saber què vols, què sents... què faràs....


no puede tener novia porque es una neurótica y se aburre si no tiene altibajos o alguien que le haga sonreir siempre...


vaya el típico tira y afloja....


a l'altre banda de la finestreta... al obrir la porta em sento com quan entrava al cotxe de la meva tieta... quan em venia a buscar allà on fos...
em mirava, fumava... i es veia trista... solitaria... no volia, no vol, mai ha volgut perdre la seva llibertat de fer el que vulgui quan vulgui ... sense haver de donar explicacions a ningú... raons...
si al final ho te tot... i ella és la jefa de la seva pròpia vida... ella decideix...


yo he tenido esos momentos neuróticos...


competim al mateix quadrilàter?


si al final ho tinc tot...


demà és el concert, entrades esgotades.... quina llàstima!
vaig somiar amb vaques...
i es para tot en el  moment de les paraules...


una dutxa, un diable... que regira les idees lliures i sinceres..
confia, confio...
i la cosa s'extingueix en un instant...
(necessito un dia radiant....
res comença i res s'acaba...
tot esclata i es belluga...


no he deixat mai d'estimar a ningú...
a ningú que li hagi dit que l'estimava...


Cómo se llamará el libro? Absurdeces varias...
El niño del albornoz no para...
sientes, pateixes...
rutlla...
insegura?
si, no... potser....


por? gaudeix-la...
treu-li pes!
si la vida et canvia....


només les persones canvien a les persones...


ella es inocente, frágil, fácilmente corrompible...
como el agua... influenciable, buena persona... buen corazón...
(y con un punto de malicia)
como el amor que llega hasta los huesos....


el otro día por la noche, mientras dormía, en sueños, mi novia me escuchó hablar en ruso...
eso es porque soñando usamos el 90% de capacidad del cerebro...
y quizás inconscientemente se ruso....


un barquito de papel en el mar....


el soldadito de plomo....


el mito...


una sombra en forma de pato donald....


sin riesgo no hay gloria...
(pero eso sin contar que "gloria" pueda ser una persona....


andé todo el camino y al final me di cuenta de que iba descalza...
pera.


lo que hace el alcohol... tres cervezas y dos tequilas... 
el orgasmo es tuyo, sólo tuyo, como la embriaguez...
como tu camino...


ese dibujo está hecho por un chico... 


la gente no va a peor...hay un tipo en la barra que no se que le pasa conmigo... si quizás se esté enamorandose de mi*


211211
luna llena, 
lluna plena...


distraete con las cosas...
en la churrería pasan más cosas de las que pensamos...
una llamada perdida....
inconexa... diluyente de sentido.... no es tan importante...
sólo tengo miedo....


miedo al silencio....




camareras, janis joplin... cosmic blue*


vuelven los 70...
creïble i real...


se escapa... se va, se fue...
derramas tus labios en los mios....




romanticismo capitalista....
mejor ser libre e ignorante...


una sonrisa...
natural....antojos...




volia temps, espai... pensar...
dormir, alguna cosa...volia...
que no vaig entendre....


la meva....
de2


ddos


el encofrador negro*
(y blanco...


soy el poeta de la ....


(tu te cres que me tiene que haces sentir mal una tia más fea, gorda y loca que yo?


confía....


en que?
en mi....
en ti*

10.2.11

Núvol tòxic.


Ja ho tic tot controlat!
(http://www.youtube.com/watch?v=TJaHlPmlAWc)

Ei, ara ja ho saps! Que ho tinguis en compte!

"Els Manel son un grup música per pastorets i bens pastorant,  i es van fer famosos gràcies al Guardiola".

Derrapem?

Ei, tu, si, si… tu!
Escolta'm!
(o llegeix-me…
"Ha fet la seva web com la del Esquenazi".

Avui tots els bancs del parc del solet eren plens, he tingut que seure a la sorra…
"Has arribat i m'has fet estornudar… Què et penses que sóc jo, el núvol tòxic o què?

Ei, aquests dies estic nerviosa…(t'ho volia dir ahir quan et vaig trucar...
Et trucava... per ... si… bueno dóna igual… ja…
Al bar que sembla un xiringuito de la platja, si aquell de la Massana, el cambrer es va oblidar de cobrar-nos la primera cervessa…
era un regal, crec.... per que només arribar em va mirar i em va somriure marxant ( amb els anys, que em fan més sàvia i no més vella, estic aprenent que en aquests petits detalls de llenguatge no verbal es diuen moltes coses que no es dirien en paraules...
El gat vol que li grati la panxa, em desperta quatre vegades durant la nit…
Et vaig somiar, vestida de blanc… la teva germana t'ajudava amb la vora. Érem a alguna habitació amb una mica de llum solar…
Diuen els experts i expertes en somnis ( que no  són "son") que vol dir que et mostres davant de mi més innocent del que ets en realitat. Què em dius?
Dóna'm una mica de calor. Tinc ganes de fer-li un "toc".(Fes tu el primer pas, no deixis que decideixin per tu).
Però també vull el sopar romàntic, les espelmetes vermelles al voltant del llit, el massatge amb gel de sabor de plàtan...

Et mossegues els llavis...
ets com el flamenc... que enamora...

de cor...
moments tan sols nostre, etern a les matinades...
em mossego els llavis amb el teu sabor, sabor de mar....

Aquest dissabte no anirem a la festassa aquesta de les Nextownladys: para què?(si ella no hi anirà).pa, pa...paradís…
Va sorgir del no res…al foc viu, amb olor a canyella…
què has fet amb mi? què m'has ficat a la sang?
Veu de pell i canyella…
Petons suaus… un peto suau….
(em tallo, em reprimeixo….
Perquè? coi!. Quin sentit te tot?. Cap!
El sentit el poses tu (tota la resta... mastercard...
Ni twitter ni hòsties, ni ràdio ni paraules de flor de lluna...
És l'efecte del núvol tòxic d'aquest dies a la ciutat. Potser sí!.
Estic tota l'estona neguitant, sense causa... rebel la meva pell m'arronsa, em descabella les idees, que semblen enverinades...
Ni tan sols les cançons de calma...tenen ara remei a la meva revolta del gessamí personal...
Sobredosis de te verd? o de temps mort?, o de temps per pensar...
Ja he escoltat tots els podcast de Redes, Singulars, La noche en blanco....buff, alguna recomanació?
Una setmana sense cafè i estic més tensa que mai.
Que bonic seria poder volar i al teu costat posar-me a cantar, com sempre solem fer-ho nosaltres dues (karaoke de youtube).
La teva ànima amb mi sempre està... i se que mai de mi s'allunyarà...
Tan lluny, tan a prop....Aniria volant ara a fer-te un petó, però per un instant... potser no cal, fer-te una sorpresa, nova...
No t'ho esperes?... potser a tu tampoc t'agraden les sorpreses...
et deixo fer la teva... el teu temps (deixa que entri el vent entre les flors...fa olor a sal...
et sento així com alguna cosa que tens a les mans i acaricies....
però que no pots estrènyer del tot, sempre em falta un punt... per que tot sigui perfecte...
perquè ha de ser tot perfecte?

Localocaloca... diu la Shakira...
t'estimo! si...

t'apropes... a poc a poc, vols besar-me... i somric, interrompen lentament el teu desig...
l'energia ens envolta, la teva i la meva, la nostra, a ritme.... ballem, en sintonia, d'aquestes que deixen en silenci a la resta del món...
els ulls es tanquen i no podem res més que sentir-nos de prop... de tan a prop.. com un raig de llum tènue...
que t'acaricia al migdia...
els dits de pell, de tot allò que sigui extremada ment delicat; baixen les pestanyes...
els llavis rodolen (no hi ha paraules prou intenses per definir l'estat sinèrgic de la nostra sincronització en aquests instants serens i fins, de fil ... de roba...
relaxada,.... volada, per un sospir....brisa marinera...
deliri...

ei...t'estimo...

ballem?
localocaloca...
(http://www.youtube.com/watch?v=0vqzjew8fZA)

potser estic intoxicada, pel teu núvol tòxic, d'escalfor blanca i suau....
potser,....

(li faig un "toc" si o no?
Vius a prop del mar....

*dígali: exés de dopamina, falta de serotonina (borratxera bioquímica a l'hipotàlam) dóna'm basopresina i oxitocina!...o un orgasme...

locura_calma_caducitat_tendència_universal*

7.2.11

Sóc tan imbècil!


És increïble.

Moltes vegades t'ho dius, quan veus que has deixat passar una oportunitat ideal!
Potser no era el moment, potser…potser si...

"Hubo un momento que faltó de todo…(…) nadie podía bajar a la calle"

Potser és un d'aquells dies que tot t'inquieta i desespera…
Estic molt sensible…vulnerable...
Avui em podem tocar la fibra ( em podeu fer molt de mal...

Ho fai? Li dic?
Em va somriure…
El dubte…
No vull mentir…

"¿Cómo estáis viviendo la situación?"

Ella em va dir que no vol res serios, que no està enamorada, el que se'n pot dir "enamorada"…amb totes les lletres…
tampoc em vol deixar, estar així…
fluim?
vol mes llibertat…
(la seva llibertat de sempre...és així, no és l'edat...

i no  deixa de fer-me petons increïbles, em truca a totes hores…
flueix, fluïm?

sembla que l'hagin ensarronat…
que algú li fica idees xungues al cap…

es va ratllart l'altre nit...
volia voltar ...
està acostumada…
no ha tingut mai que prendre una decissió així…

responsabilitat 0'0%.

A l'altre ja li  va be, de perles… poder dormir-la amb ella de tant en tant….
per fer mal, egoisme… fer les coses per ràbia i mala llet, acaba ferin-te (herself)… ja ho sap… però no te res més a fer…i a perdre...

sense paciencia...

Me la vaig trobar a l'entrada del bar… de sobte un somriure...
*increïble…
Ha canviat, millora…
somric…
bebem…
ballem…

no estic per res de l'altre món, cada vegada necessito més temps per païr pensaments i sentiments…
he perdut el "don de fluir"….
(http://www.youtube.com/watch?v=wZPGPK3-x1c)

L'altre vegada que me la vaig trobar;
vaig pensar el mateix…
i no vaig dir, ni fer res…

sorgeix la xispa…
i per postre torno a crear-me mil castells de bombolles…

a l'aire...

miram mirant-te….

No se si dir-li d'anar a predre alguna cosa..
de fer un cafè, que no serà cafè (mai és cafè), que serà cervessa, que potser seràn dues… si vols...

Tinc por al no?
tic por al no se de què parlarem…
(de qualsevol cosa…penso... d'Egipte... d'ahir, d'avui, de res.... estímuls...

Potser va lligar ... i ja es va ben enredar...

Què és de la teva vida? 
Què fas? 
A què et dediques…
M'ho vas dir, però no m'enrecordo…
Fas que fas alguna cosa?

Amb la possibilitat única i genial de fer un petó nou? 
De nou.
És febrer. És de gener.
A quina hora et despertes?
On dorms?
Quina cançó escoltaràs avui?
Pas en fals.
Contrasentit, dilema…
Disbauxa.
Anhel.

*deixa'm somiar-te...

Li deixo una cançó al mur?
M'has llegit?
Les dotze en punt.

Han passat els anys...

diu que si escric molt està be, millor... si escric molt és perquè no puc parlar, sometimes...potser...
si escric és que sento coses que no entenc... que veig, llegeixo i escolto...
sóc tot paraules... repetides, potser...

el cel... ha sortit el sol...
segur que es girarà...
espero una altre setmana a veure què passa...
si m'enrecordo de tu o només ets una pasa....

li dire... potser...
ella m'ho diu tot, és una de les millors coses que te...
tanta sinceritat em planta...

no te por?
no te por?

amar la trama más que el desenlace...
somric...
(http://www.youtube.com/watch?v=QgZBKNdo8gs)
escolto...
vol cançons...
qualsevol millor que la que lo d'abans....ja m'ho va dir... vol canviar, vol millorar... com tothom...
no pot dir-li que no, te por de perdre-la...

diuen les estrelles... que no dubtem...


li dic de quedar o no?
esperaré, com sempre...
viu a prop del mar...
diu...

en temps d'unes altres cançons....
lluny, 
altres miralls...
caminem?

amb l'entusiasme infantil, que dura fins avui....
era genial el dijous besar-te....
increïble...

*

1.2.11

La sopresa és la millor opció.

Surto de la feina i et trobo de sorpresa esperant sota el solet de mitja tarda.
Un somriure. Màgia.
Petons i decidir on dinar.
Tant fa, un restaurant d'etiopia?
Ets la reina de Saba?
La meva.

Tornem, t'en vas, amb la tarda.
Torno al meu nou mirall, i tu a fer que fas de què.
Dóna igual, la qüestió és fer "vuele"(veure) que fas alguna cosa interessant pel teu futur, per ser algú, encara que la cosa que et faria mes feliç és quedar-te a casa amb les teus fills.

Però la sopresa és la millor opció.

Tot rutlla.

Tu vas a fer les teves coses i jo les meves, i al final del dia ens retrobem.
Al llit. La flama intensa de pell encessa.
M'encanta bessar-te, dius.

Escalfor il.limitada, des de sempre, per sempre...
La llum del matí.
Esperem que s'acabi la primavera i vinguin els dies d'estiu, anar a la platja i viatjar.
L'excursió aquella a la neu va estar be, uns dies a la costa brava, uns altres a la muntanya, etc.
Però sense calor solar no és el mateix.

Estic una mica farta ja del fred!
I tant!
Volem solet, calor, jugar, estar-nos a l'aigua, jugant, fent bombolles amb l'aigua de mar, nedant, fent el pi... i volteretes... fer castells de sorra amb les mans...
Beurem mojitos i caipirinhas, voleibol...
Palas..
i nedarem fins on poguem....
amb ulleres d'aigua... per si trobem un peix o alguna cosa natural...

Al poble beurem vi de franc, dormirem ben tapadetes i farem l'amor.
La rosa del dia de la rosa volarà.

Amb tota la calma, somric, somrius, vivim, amb els peus a terra, i sense parar de cantar mai.