31.1.11

La bona sort*

Lleis no escrites.

No dibuixis els ulls de qui estimes...el seu contorn t'estarà prohibit...
s'escaparà... es tallarà el fil (sense xarxa: de vegades m'atreveixo i em tiro des del trampolí més alt...
i penso i crec i em dic: perquè has de pensar aquestes coses!, són només tonteries...
potser al pensar-ho existeix - potser si ho explico mor...
però cada vegada que he reseguit el meu record d'algú, s'ha desdibuixat a la meva realitat...
de sobte...

canvis...
que denotan una constància de canvi...
és segur, i continuat, que tot canviarà...
(estic esgotada...bufff..sorpirs...

què puc fer?
m'ho diuen els números?
matricules....
cotxes, un perill a la ciutat...

tinc por...
i tant!...
però ho tinc clar...
deixar fluir...
estim...
el moment...


avui he provat de deixar la moto a l'altre banda...
una trucada perduda...
de bon matí...
ets, vols,...escoltar...
és increïble la teva llum...
ballem?
i tant!...
de vegades som egoistes...
ho sóc...
*et vull per a mi sola, tot el temps del món...
per sempre...
(no escriguis mai per amor...ni cinisme ni pedanteria...

no escoltis aquella emissora de ràdio pels matins...
"bon dia Catalunya!"...
... que per què tinc panxa?

... ni més ni millor.


Si tu t'ho vols creure... creu-te...
és el que hi ha hi,

ets el més autèntic que m'has passat...

una cop d'aire...ben ventilat, sa... saborós...
tènue, calent i vibrant...
no és el moment...

potser...
al carreró...

no em deixis sola al nadal...
no em deixis sola el dia ....

és autèntic...
un historia d'amor molt bonica, que va durar un temps...
una estació d'enllaç...

res més...
una persona, respecte, orgull, estima, atracció, dessig...
envoltant-te, envoltant-me...
sempre haurem de mirar al terre sense il.lusió...
sense crèure'm...
no facis castells, els núvols es trenquen...
i què hem de fer?
no se quin és el millor camí...
el de la seguretat de que tot és fals, sense sentit, insegur, canviant i dolorós...
neteja't la vida de coses i ferides, infeccions cutànies...inholores...

(crònica d'una sèrie de sentiments que es van cremar de ser tan exel.lent...
no tothom ho fa, això de morir al final d'un mil.leni...

però ara no tinc gaire or...
(bueno mai n'he tingut gaire...
sempre sembla .... pel món, altres ulls...
però què ...
no vul el canvi constant... està be...
però és com un tall al cor ràpid i sagnant...
dolorós...

ella m'estima, em dessitja,...
vol quedar-se...
vol, s'està...
em truca
(sense missatges)
sinceritat...
calma...
de mar...
de nedar...
anirem a la platja...
aviat.
Anirem al mar a passejar una altre tarda de diumenge, quan faci una mica més de calor...
quan el sol escalfi...

el dessig diari?
cada dia...
sospirar, pregar per que tot sigui espectacular...
per que no t'espantis...


escolta'm, t'escolto, intenta entendre'm....

el paper de lavabo....
els records a cada recó, a cada pilar... de color...
tot trencat...
la il.lusió infantil, es perd...
per poder-te tenir tota la nit... ha se succeïr que tot estalli...

vull deixar d'escriure sentiments morts...
vull deixar d'esciure sempre el mateix...
vull seguir, continuar, què hi ha a l'altre banda?
vull fer el camí sencer...
(jo no tinc por...

sense orgull, sense res que oferir, més que res, espais, temps...
i somriures sincers...
això no és suficient...

no esperis res de res...

deslligar-te del cop... de cop...


El petons més tendres i exquisits...
Sempre en pau, calma,... de cel blau cel...
T'estim!*

28.1.11

Ser bona persona és bo per la salut.

Hi ha coses que passen i no sabem a què atribuir-ho...
Paral.lelismes.Intuïcions que desprès s'acompleixen...

Ara es veu que està comprovat científicament (Redes http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100516/redes-ciencia-compasion/773091.shtml) que ser "bona persona", comportar-se amb bondat, amb compassió per nosaltres mateixes i per les demés persones que ens envolten, ens aporta salut orgànica i equilibri mental.
Somriure allarga la vida diuen, també. Fer l'amor.
Hem nascut per compartir, som éssers socials...
i si ens amaguem del altres patirem més del compte i no serem naturalment com hem de ser.
Tothom, no obstant, necessita el seu espai. Per pensar, per pair be, per relaxar-se, per fer-la-petar.
Però la cosa està en que una persona sola no és persona, és només animal.

Actualment tenim tota una sèrie de problemes derivats de la llibertat i la igualtat de pensament, sentiment que hem assolit tots en la nostra illa social ( s'ha de tenir en compte que a Barcelona som uns privilegiats per tenir legalitzats uns drets de llibertat que a la majoria d'indrets del planeta no estan ni plantejats).

Tenim coneixements, tenim sentiments i volem compartir-los ( encara que a les marques comercials els interessaria molt més que fóssim totes "singles": més unitats de tot).

La cosa de ser "bona persona" es confon moltes vegades de significat.
Ets bona persona si no et saltes els semàfors en vermell i poses en perill la vida d'altres conductores.
Però em pregunto: Si els altres conductors no tinguessin por de que els figuin una multa no es saltarien ells també els semàfors?

Ets bona persona siguent caritativa i donant diners als pobres.
Però, no seria millor repartir totes les nostres possessions amb tota la gent del món?
Llavors ningú podria competir amb el tamany del seu televisor de plasma... (quin sentit tindria llavors la vida per molta gent?).

Sembla, llavors com deia en Hume, que tot són experiències que anem sumant i que ens creant una consciència i unes rutines per sobreviure d'alguna manera millor. I que tot suposa una causa-efecte constant.
Si ets bona persona, et sents be...si ets sents be somrius i vius millor i més temps. Si somrius segur que lligues més i tindràs més sexe, i més vida també.

Causa i efecte.

De vegades penso i comparo la meva vida sentimental i la meva vida laboral.
I sembla que tingui una estranya relació.
Les relacions que he tingut, mes o menys, m'han durat el que les feines.
És una realitat, és una cosa que em dóna què pensar...
Estem en crisis, i des-de que tinc us de raó, he sentit sempre que estem en crisis. Als 80 érem a la crisis dels 80, van prohibir el "pluriempleo" per que la gent no acumulés feines...
Molta gent venia a les portes de les cases a demanar diners, menjar, diners per comprar un bitllet per tornar al seu poble, que era o molt car i/o molt llunyà. També voltaven molts venedors ambulats d'enciclopèdies, assegurances, etc.
Recordo que la meva mare sempre deia: "no que estoy en paro".
Era veritat. Va estar-se uns anys sense feina externa (ja que les feines de casa sempre les ha tingut que fer). La psicina i moltes coses eren gratis pels aturats.

Era l'època dels "ionquis", al anar d'excursió a la muntanya sempre trobabem seringues...

Desprès van arribar els noranta, van pujar els preus dels pisos una salvatjada.
Els meus pares havien comprat el seu pis per dos milions de pessetes al 1986 i al 1990 valia 200.000€.
Era increïble!
Van obrir tot de noves seus de bancs i caixes, i un piló d'immobiliaries, als pobles i ciutats.
Ens en enfotiem al tren quan escoltàvem al veu sexy que deia: "pròxima estació...." i nosaltres dèiem: "pròxima estació immobiliària".
Era com ara son els comerços regentats per xinessis (agobiant de tants que n'hi han), havien comprat els locals comercials, potser abans petits negocis familiars fets fora, més cèntrics i llavors el carrer major de qualsevol ciutat era més que un "centre comercial" natural de la vila, un passeig pel "Wallstreet" mainstreem "a lo bizarro". Logos, eslògans gens efectius i reals (com la caixa: "parlem"), cartellisme industrialitzat, ciment, màrmol, i portes de vidre tancades.
Els carrers van perdre el ritme natural i de color que dóna la variació de comerços. Eren Centres Comercials de Immobiliàries.
Suposo que això va succeir per que tothom que tenia un pis es veia súper enxuflat amb un pis, casa, o local que s'havia inflat de preu espectacular-ment.
Llavors tenir un pis era tenir tot un tresor.

Els meus pares van tenir sort de comprar just abans de la espectacular pujada.

Així fins al 2000.
Jo estudiava i ja escoltava les xifres de l'atur a la tele.
Recordo un cosí meu amb vint-i-cinc anys de llavors que deia ja que no savia si estudiar medicina i desprès anar a la cua de l'atur, o directament anar a la cua de l'atur.

La meva mare m'explica que quan van obrir l'hotel de les torres bessones de Barcelona i van demanar treballadors; el dia que es portava el currículum hi havien cues i cues espectaculars al voltant.

Recordo la crisi que van passar moltes persones quan tancaven fàbriques de manipul.lats, els problemes amb la Seat, etc. Moltes persones que es quedaven al carrer amb 50 anys i ningú els volia a cap feina. Mà d'obra rapida i fàcil que després ja no servia per edat.

El meu pare és mecànic de motos, i sempre havia tingut bones feines, per que és prou bo, amb molta experiència.
Es va quedar sense feina i es va ficar a taxista, i així uns quants amics seus: un altre mecànic de cotxes de Renault, un maquinista d'una empresa de paper, etc. Alguns dels seus amics van tirar per la banda de ser "seguretat", i ara segueixen igual. I potser quan pugin d'edat ja tampoc els voldran, a més de cobrar molt i molt poc de sou.
Com pot ser que una persona que corre el risc de ser la seguretat d'una empresa, comerç o negoci sigui qui menys cobra? (fins hi tot menys que els caixers dels supermercats; no arriben de sou a 1.000€, i tenen per obligació haver de fer mil hores extres!).

És indignant. A més no deu ser molt bo per la salut estar-se mil hores sense fer res, només vigilant. Segur que dones voltes i voltes al cap a les coses, i això si no ets en Einstein no serveix per gairebé res.

Al 2001 o així van començar a sorgir feines a ETT, de teleoperadores, per atendre la cutre "Atenció al client" de Gas Natural, Endesa, etc. Tot gràcies a la privatització del mercat que va portar a terme el PP a Espanya.
Eren feines molt malament pagades, però millors que res per a molta gent. Amb molta gent titulada superior.
Tothom tenia por de ser fet fora, molta gent la havien fet fora de feines a les que portàven molts i molts anys.

(Encara hi havien sales especials per a fumadors, en aquella éspoca es podia fumar a la Universitat i a l'autobús).

Ara la crisi és una altre?

És la continuació del mateix peix que es mossega la cua.

I no ens queixem!

Potser podem culpar a la crisis també de les nostres crisis personals i sentimentals!
Aquesta muntanya rusa d'inestabilitat laboral vital condueix igualment a una situació gens segura, que provoca alteracions situacionals personals, ansietats que volquem en les parelles, o veïns emocionals que transiten per les nostres vides.

Perquè tenim por a perdre el poc que ens han deixat aconseguir.
(Un pis?, un cotxe?, una tele?, un ordinador? i ja ets feliç?).

Com es pot ser feliç un mateix coneixent la crítica i real situació que si han de patir a molts llocs del món per culpa del nostre benestar?


Com es pot ningú fumar un porro sense pensar en tot el que han hagut de patir les persones per que nosaltres poguem tenir una anada d'olla momentània?

Si sobra alguna cosa és l'estat central i els polítics a sou.
Política per amor a l'art.
Estat federal de comunitats autònomes, que per això es diuen "autònomes".
El retorn de la República, votada legalment i guanyada.
Hem de tornar a on vam partir per poder tornar a començar de veritat, i no a mitges.

Tots els corruptes a la presó.
Els esportistes, música, artistes (Alejandro Sanz, Fernando Alonso, etc) que no marquin la seua residencia aquí que no puguin dir que son d'aquí si no paguen els impostos que haurien de pagar si fóssin aquí. I que no puguin treballar aquí (Europa).

El diner negre, el diner als bancs suïssos, tot netejat.
Impostos als rics.
Sou mínim de 1,500€, sou màxim de 3.000€.
(pagament mensual de l'atur, pensions, etc).

Escoles i Universitats gratuïtes totalment, amb llibres i menjador gratuït.
Salut publica ven pagada i coberta ( vénen als  hospitals de Barcelona totes les persones d'Espanya que volen o d'Europa, per tractar-se de tot).
Abdicació del Rei i de la família reial. Que facin una donació de totes les seves possessions als pobres i ells siguin una família normal treballadora.

Polítics sense sou, ex-politics sense sou vitalici.
Per què volen tants diners? són més feliços així?
Com es pot viure tenint un sou de 6.000€ sabent que la majoria dels que t'envolten cobren menys de 1.000€? Això vol dir que saps totalment que vius a costa d'ells.
A part hauràs de tenir en compte totes les persones a les que perjudiques amb aquet sou: aquest sou vol dir que hi ha un munt de gent que cobrarà molt menys o inclús res per cobrir el teu sou.

Què vols viatjar molt lluny?
Vine a les cases d'acollida d'aquí, veste'n a la Plaça Catalunya a ajudar els sense papers que no ténen res per menjar... i no poden tornar a casa tampoc, ni treballar...
Et sentiràs be!, seràs bona persona! i tindràs millor salut!!!

Què vols? quedar-te a casa mirant històries inventades en comptes de viure la teva pròpia?

Ets bona persona si segueixes aquestes regles absurdes impossades per la societat capitalista i materialista?

Potser tenint tants diners ets sent malament, però tens fas alguna donació i ja et sents millor, oi?

De vegades tot és meravellós, perquè surt tot molt semblant al que havies pensat, imaginat; la qüestió moltes vegades, és no donar res per fet.
No esperar res a canvi.
Esperar el moment oportú, deixar fluir, encara que la ràbia regiri el teu estomac.
Has de deixar fluir i fluir tu mateixa...

Confiar...
Si aparco la moto a la porta de la feina, o a la finestra tot va millor?
Sembla que si. El món s'arreglarà. Sóc egoista, vull que tothom sigui feliç, però això sembla imposible!.
Si sembla que hi ha coses que són causa i efecte...
Si vaig a dinar al parc per un carrer o un altre, si giro per un o altre semàfor...
Em deixo portar o faig sempre el que crec que és el millor?


En el fons se que la meva intuició te raó, de vegades no vull veure-hi clar.. no em crec a mi mateixa.
Hi ha instants de xispa, i veig alguna cosa que succeirà en el futur pròxim, i no en faig cas i desprès acaba passant.

Em vénen coses al cap, bones i dolentes, he de tenir l'encert de saber quines són encertades, per la sensació que em provoquen en el moment d'il.luminar el meu cap!.
Pot ser si  no en faig cas és que es faràn realitat?
Si m'ho imagino ho destrueixo...

I diuen que hi ha uns quants que ténen tots els diners i el poder del món...
i perquè en volen tant només per ells?
Què en treuen? Treballar menys? Viure millor? Viatjar més?
No saben que les millors coses de la vida no ténen preu?
Que ni tenit tot l'or del món tindràs salut quan falti (toquem fusta!).

Deixa't portar!!
Gaudeix!, per tots aquells/es que no poden, no volen...

Una dona de vuitanta cinc anys. Viu sola a una caseta.És feliç mirant les notícies al Teletexto, diu: Així les penso jo sola, no me les llegeixen i se la realitat per mi mateixa!
Quina forma de ser i viure, a la seva edat, tan espectacular.
En calma pasa el temps i segueix al seu lloc, fent la seva, mirant les muntanyes, el llac.. i la seva història. No necessita a ningú.

Si ets bona tot sortirà be (diuen).

I surt be.
Ets més intel.ligent que la majoria de gent que conec, per que ser intel.ligent vol dir resoldre millor i més problemes.
Tu els desfàs els problemes, els dil.lueixes, els liqües pel teu colador Zen.
Li treus tot el pes. Toques de peus a terra, amb tota la suavitat del món.
Ella encén les parraules, i la meva ràbia.
Tu la ofegues amb una gran onada de tranquilitat. Obres el mar davant meu a una altre manera de ser, i de fer. Sincera, tant sincera que sorprèn.
No estic acostumada a una persona tant sincera.

Ella és més feliç del que sembla.

*Importadas por los arabes: arrobas, naranjas…

13.1.11

Què més vols?

Nou any, noves coses, persones...
nous estímuls...
situacions simulades, somriures...
Què més vols?
sempre en vols més...
optimitza els teus valors, els teus recursos actuals...
millora't!

massa sentiment, potser...
potser...

somio que em tenyeixen els cabells, les puntes del serrell...
m'he tallat el pel, ja no importa...
no importa res de les persones que desapareixen de les nostres vides...
paraules perdudes...
sentiments morts...

m'he deixat la bossa a casa...

no em queda gaire benzina, després haure de ficar...
he de fer el treball...
potser estudiar...
mirar la peli aquella...

i moren persones, molt sovint, massa...
gent de la vida..
la dona que no volia estar amb aquell home...
l'home es va quedar amb una altre...
el seu hereu...
va ser el primer...

... en dir adéu... per sempre...
jo també he volgut dir alguns adéus....

ballarem a la platja...
somnis...
reals...
segur...

Ahir.. esperant-la ( per que vull...
deien a un bar... a la taula del costat...
sota un bolet de fumar...
arriven vàries noies...
deuen ser companyes de classe de història de l'art...
o alguna cosa així... parlen d'expossicions, de vernissatges...
de subvencions... de itinerants...
és el cumple d'una d'elles, capricorn...
i li fan regals...
parlen d'una professora... i una pregunta...
- És tisoretes?
- Crec que cap home l'aguanta....- diu una altre...
- Dons serà bollo perquè no li queda altre...

Vaig somiar-te amb patins.. que venies...
per anar a patinar...

A l'altre la vaig somiar amb una moto... d'aquestes modernes, metal.liques...

Un altre dia d'aquests de vacances de nadal..
el primer dia sense poder fumar als bars...
a una terrassa de la Barceloneta...
deia una...
fa poc que vaig provar les tisoretes..
i m'encanten!
desprès de tant de temps, penso.... i què haurà fet sinó....

ells només la volen ficar..
ensenyar-la?
aquell de fa tants anys... no volia ensenyar-la...

un telèfon de toys'r'us...

noves cançons...
en 3D...
fes-me el que vulguis....

vol estar i no pot...
no la deixa...
l'espanta...
la vol per ella sola...
tothom la vol per ella mateixa...

emana energia positiva... blanca, zen... de pau...
no m'agraden les cançons tristes...

m'agrada ballar, fer petons...
i aquestes coses...
paciència...
i ciència...

és el que més importa en aquest precís instant, res més...
a tu què t'importa?
m'agrada la teva manera de mentir...
una personalitat de sèrie...
de Tv.... inspíra't....
les altres tenien massa fums...

ella és normal...

arribo al meu banc i al banc del costat hi ha una noia que mira al seu davant...
no mira, penso, potser només pensa... o potser, millor, està meditant...
passen els minuts i els quarts, menjo patates de bossa...
ondulades.... repasso les ones amb la llengua...
em dóna directe el sol al clatell....
al gust...
llegeixo el magazín dominical... és dijous... 13?
com passen els dies!
la veritat és que ja em va bé, perquè no tinc gaire diners...
...que arribi aviat febrer!!
no podrem anar a la muntanya...
ni res...
ni cine...
bueno, estar-me tot el dia al llit és molt més increïble...

castigada sense cinc minuts...
de carícies cada matí...

m'agrada veure't com et cremes amb les teves mentides...

no confonguis més la policia amb qualsevol que dugui alguna cosa reflectant a la roba...

repeteixo la cançó...

és injust... però és el que hi ha...
tinc por de demanar-li si vol que la vagi a buscar aquest vespre...
potser millor esperar-se a demà i tenir més temps per a tot...
més relaxada-ment...
i perquè no tots dos dies...
potser després a les sis la truco que fa descans...
potser... no hi haurà anat...
potser,...

la noia segueix al seu banc, mirant l'infinit...
em queden cinc minuts...
per tornar a començar, fa massa calor...

tothom es queixa de les coses, les compara, vol millorar...
espera que els canvis vinguin sols...
potser haurem de apropar-nos nosaltres primer...

si vols que et toquin, possa't!

1.1.11

sublima

caminant...

o esperant...

es fa el camí....

no som res més que pols d'estrelles...

si tens pors, si tens alguna cosa que t'esgarrapa l'ànima,

no et ratllis, no ratllis...

troba la calma...

respira, escriu, mira al cel, al mar...



tot allò que voldríem fer, que fos, que sorgís... per naturalesa, i no surt...

tal com ho desitjem, ho imaginem...

hem d'acceptar... la situació i si no ens agrada, sortir per on hem entrat...

quan puguis, amb estil...

sense ferir....te

aquests dies són especials...
assenyalats, i solen succeir moltes disbauxes per malentesos,
per obligacions impossades per la societat...
per ser aparentment més feliços...
posar bona cara, de persona...
celebrar un nou any inventat, en un temps i una hora inventada...
creure en coses sense sentit raonable...

que és cap d'any i ha ser i de tenir un seguit de coses, que si fos una altre dia qualsevol no caldria...
que és festa i s'ha de celebrar com cal?
això ens fa pensar que si tenim tot aquest seguit de coses que ens diuen serem feliços...

si tenim un amor que ens desitja el nou any...
que si tenim fills, que si tenim diners, que si deixem de fumar..
de que si ens passem 24h fent l'amor... el primer dia de l'any...
desperar entre cotonets...

és realment aquesta idea la verdadera felicitat?

potser intentem disimular, de la millor manera que podem...
què vols realment en aquest moment? esmorçar xurros..
no sabem si és allò que volem, allò que realment volem...
per que és el que ens han dit que fem...

què és la felicitat.... el camí a la felicitat...
diuen...
la ment cerca raons màgiques que descobreixin la veritat de tot...
quan no hi és, i no ha estat mai...
pensar en tots aquells que l'han cagat, que l'hem cagat tantes vegades...
esforça't per millorar....
per no embolicar la troca..
per no emboirar-te...

esforça't per ensortir-te, per somiar, per remar i riure...

potser som el que som perquè ens toca, on ens ho busquem...

quin és el secret?

no ho se,...

diu en Punset que no ens hem de rendir mai de res, si tenim una idea del món...

una idea millor, i creiem en ella, l'hem d'intentar assolir i sobretot compartir...



podem canviar el món, podem canviar l'entorn i les persones...

amb total in coherència...



els diners omplen la gola, els ulls, les mans, les butxaques...

fan més daurada la felicitat aparent...



amb diners puc semblar més bella, més intel.ligent, més de tot...

inclús millor persona...

amb diners sembla que podem aconseguir-ho tot...

però no...



les butxaques buides et mostren el camí...

de la realitat, per no caure de nou....



és genial poder-se dutxar amb aigua calenta cada matí, és genial poder escriure des d'on vulguis per publicar-ho al teu blog...



és genial viure i sentir, i patir, per sentir-se viva...

sents,...

però la cosa està en intentar millorar...

intentar no crear conflictes, no deixar-se emportar per la ràbia, per la inconsciència del brot del moment que es clava a l'esquena...

amb més o menys passivitat...



hem d'entendre que la cara dolenta de la lluna només serveix per perdre tot el temps,

que podries viure d'una altre manera més positiva....



imagina't que ets una àliga, que voles entre les muntanyes i et trobes una cascada gegant i voles...

per ella...

et cauen gotetes d'aigua a les plomes...

respires amb calma, tota la calma...

mires al cel,...

el teu cel i el de tots, el que vols compartir...



hem de pensar en nosaltres, però sobretot en el conjunt de la gent, dels teus i els d'arreu...

intentar veure-hi clar, respirar...

inspirar, inspirar-te...



oblida't de tot lo dolent, de totes les coses que et revolten el cap al dia, intenta sol ventar...

amb pau i re mansa pau... amb deliri per la llum, pel sol, per l'esperança...

si pots compartir la vida, aprofita-ho...



recorda tots els teus instants, de tresor, de vida bona...

i sublima...