Hi ha coses que no canvien gaire, i d'altres en tant que sempre canvien de la mateixa manera, amb una inèrcia normalitzada, tampoc ho fan, en realitat...
Tampoc canvio jo gaire, encara que, potser, he evolucionat en certa manera...
i la meva intuïció millora amb l'experiència, per que aquesta darrera no canvia, visionaria...
Lo d'escriure tampoc ha canviat gaire, ho faig encara...(voldria escriure millor "encar", però el corrector no hem deixa)...
i escriure d'aquesta manera i en aquestes dates, i en d'altres...
Son períodes baixos, ratxes mudes, temporades a zero, quan sembla que tot es desfà, ràpidament...
sense escrúpols, és, no obstant, difícil, dons, construir...
amb fermesa...
en el caos...
com un somni, busca raons...
al oceà de la incertesa....
torna a mi la autentica realitat...
la meva agulla minutera torna a encetar la seva hora...
de dreta a esquerra.... mirant al mar...
normalitzada...
etiquetada...
és perdre tota la verda, caure de cop, sec i dolorós...
sentir l'asfalt a la pell, els óssos cruixint...
com un gelat de gel rodó que es desfà al forat...calent...
toco el terra, el palmejo... glopejo, l'oloro, el respiro... i fins-hi tot puc assaborir-lo...
del tot.. de ple...
Punt d'inflexió en aquestes dates assenyalades, d'un nadal incert, amb sorpresa,
com sempre...
demanant desitjos per sempre: estabilitat, calma, de parella, de feina...
cinc milions de persones demanant el mateix desig?
un somni irreal, asocial, alienant...
deixant de banda les normes socials...
l'establert, les etiquetes.. o més ben dit, cadenes...
de fantasma...
societat errònia
potser són les botes...
de fa dos anys...ençà...
la meva esperança és més forta que l'egocentrisme generalitzat...
burgès, obsoceslent...
quan sembla que està tot perdut, torno a picar al pal....
les ferides m'enforteixen, miro al cel ...
i engego....
i com el millor jugador de futbol (el porter) hem creixo en els pitjors moments, i pujo, i xuto a gol...
sense xarxa...
deixant la xarxa sola...
i se que hi ha mil camins possibles en cada cas...
trobaré la solució somiant aquesta nit*
(ahir i avui m'has dit paraules que mai havia sentit, m'has ensenyat sentiments, i conceptes de l'estima i l'amor, desconeguts, nous,... sorprenents, amb les mans gelades, però plegades... vàrem caminar sota la nit...
mires als ulls i no vols perdre...
i jo tampoc...
una aposta valenta...
Tampoc canvio jo gaire, encara que, potser, he evolucionat en certa manera...
i la meva intuïció millora amb l'experiència, per que aquesta darrera no canvia, visionaria...
Lo d'escriure tampoc ha canviat gaire, ho faig encara...(voldria escriure millor "encar", però el corrector no hem deixa)...
i escriure d'aquesta manera i en aquestes dates, i en d'altres...
Son períodes baixos, ratxes mudes, temporades a zero, quan sembla que tot es desfà, ràpidament...
sense escrúpols, és, no obstant, difícil, dons, construir...
amb fermesa...
en el caos...
com un somni, busca raons...
al oceà de la incertesa....
torna a mi la autentica realitat...
la meva agulla minutera torna a encetar la seva hora...
de dreta a esquerra.... mirant al mar...
normalitzada...
etiquetada...
és perdre tota la verda, caure de cop, sec i dolorós...
sentir l'asfalt a la pell, els óssos cruixint...
com un gelat de gel rodó que es desfà al forat...calent...
toco el terra, el palmejo... glopejo, l'oloro, el respiro... i fins-hi tot puc assaborir-lo...
del tot.. de ple...
Punt d'inflexió en aquestes dates assenyalades, d'un nadal incert, amb sorpresa,
com sempre...
demanant desitjos per sempre: estabilitat, calma, de parella, de feina...
cinc milions de persones demanant el mateix desig?
un somni irreal, asocial, alienant...
deixant de banda les normes socials...
l'establert, les etiquetes.. o més ben dit, cadenes...
de fantasma...
societat errònia
potser són les botes...
de fa dos anys...ençà...
la meva esperança és més forta que l'egocentrisme generalitzat...
burgès, obsoceslent...
quan sembla que està tot perdut, torno a picar al pal....
les ferides m'enforteixen, miro al cel ...
i engego....
i com el millor jugador de futbol (el porter) hem creixo en els pitjors moments, i pujo, i xuto a gol...
sense xarxa...
deixant la xarxa sola...
i se que hi ha mil camins possibles en cada cas...
trobaré la solució somiant aquesta nit*
(ahir i avui m'has dit paraules que mai havia sentit, m'has ensenyat sentiments, i conceptes de l'estima i l'amor, desconeguts, nous,... sorprenents, amb les mans gelades, però plegades... vàrem caminar sota la nit...
mires als ulls i no vols perdre...
i jo tampoc...
una aposta valenta...
Comentaris