Ves al contingut principal

la bona vida

potser és així, si ho dic, si ho faig públic...
desapareix...
potser és la meva norma absurda de la meva existència natural...


potser es trenca només al dir-la...
nombrar-la...
potser s'omple encara més i es fa més forta...


escrivia paperets amb desitjos i els amagava per raconets de la casa...
la casa amb vistes al mar... 
amb la finestra amb mar...
amb onades...


era molt lliure i avançada...
lliure pensant...
però li feia nosa el fet de tenir-la...


la música amb massa volum no em deixa escriure...
no em deixa escoltar-me...


ansietat per viure i escriure que no caben en aquestes paraules...






no es pot parlar dels morts, 
allò que avança, l'engrandeix...


jo em limito a seguir la llei del meu cor...
salvatge, acomodat en el mínim...


complexe d'Ulises...


estem nosaltres i tota la resta...
de la manera que ens engendra aquesta societat  ( amb inseguretats...
por a la solitud, 
a fracassar, 
a morir...


amb 16 anys a aquestes hores hauria estat fent la mitgdiada mentres escoltaria la cancó "Bela Lugosi is dead" de Bauhaus....


i un profund sentit del destí...
com si tinguéssim una missió...
a la vida...


no l'abandonis...
si us plau...
no resisteix la solitud...


Quanta quantitat de por has tingut ara?


no hi ha pitjor cosa que descobrir ( entrenament de la inteligencia...
jo tinc més ètica...


per superar qualsevol situació...


el dia de la seva mort serà el dia més meravellós de la seva vida...


i descobrir de cop les nostres verdaderes dimensions...
i assolir la llibertat d'ànima davant la solitud...
nostre, de cada instant...
de cada día...


palla...


transformem el que sigui en or...
inclús podrem transformar l'or en or...


allò que imaginem en les nostres 6 dimensions de nosaltres mateixes...


imagina't sis possibilitats de tot allò que pugui passar
i la vida sempre et sorprendrà amb una de nova...
no havies caigut...


per l'altre vegada prepararé idees per fer...
per ser...
massatges, música...
hi ha coses que no es poden planejar...
com la felicitat...


que es troba quan menys t'ho esperes...


mira les notes...
i ves..


el matriarcat, hauria de ser una paraula femenina...
gelossitats...
passió...
¿el temps pot curar-ho tot?
inclús potser cura la mort...
per que no hi ha mal que cent anys duri...
llavors tornes a néixer als cent anys de morir...


et penses que en una altre vida vas ser algú famós?


que vas arribar al cel sense pujar les esquenes...


la realitat, la raó, com sempre....
avui...
és una escola d'humilitat i modèstia...


toca de peus a terra...
dius...
però si tenim 6 realitats per trepitjar alhora...
i caòtiques...
com si el nostre temps no hagués passat ja...


per no parlar d'allò que realment em mareja...
que estic pensant en tu...
contra la paret...
després de tu...
la paret...


de conèixer els límits...de la condició humana...
son les coses de la vida, 
mai m'acostumaré...
el teu cor no te ulls, ni car...
com l'amor..


per que mai diràs tot allò que penses...
penes...
provocan-te....


una versió pròpia de les coses...
ningú s'entén mai...
la impossibilitat...


la bona vida es tan bon que està destinada a perdre's...


cronista d'un món que desapareix, 
les penes sempre persegueixen al bon ingeni...
i mor quan perd la seva capacitat d'imaginar...


una relació mor...
quan no hi ha res nou a descobrir...


tot el que faig ho faig per tu...


no existeix res...
més que l'amor..
i l'abisme...
de veure'm lluny del reflex de mi als teus ulls...


on va el nervi òptic?
envolta l'ull?


ull per ull...


perdurarem en el temps... com una paranoia...
com la recerca continua de voler saber el perquè de tot plegat...
potser filosofia...


tu saps que es veritat...


relaxa't...
ho faré per tu...


la por...
te molts ulls, veu les coses a sota de la terra, inclús per sobre del cel...
dèia en Sancho...
(no hi ha traduccions del Quixot al català?
la inseguretat per driblar la incertesa....


l'urbanisme de la por... que crea monstres per poder entendre el món.. amb una sola regla: el  caos ( casino en italià, ...
ens volem dins d'un grup... ens han endollat la por a la solitud durant tota la vida...
no ens ensenyen a gaudir...
no ens ensenyen a gaudir de la solitud...
rituals...
fer que les coses no semblin el que son....


la impressió de la realitat, la nostre, paranoies contemporaneas...
cada época te els seus propis monstres...
de l'apocalipsi al foc etern...


risc...


precarietat...
presses...
temor...


aconseguir que tot el món pateixi...per no tenir allò que ens vénen a la tele...
la solitud, la por i la bogeria...
societat hostil, amb expectatives que ens enverinen la vida...


l'antídot son les xa
rxes socials d'afecte, d'amics, familiars, coneguts...
que t'escoltin i parin el cop...
evitant l'ansietat...
pots tornar-hi quan estiguis relaxada...
i pensar-ho poc a poc...
i pensar com hi vas arribar...
i com podries ensortir-te....


por a la mort...
a patir...solitud...
dolor pels altres...


por social...pànic...


1. relax.
2. autoestima.
3. xarxa social..


ves-te'n fora pensament....
busquem cada dia la veritat de la nostre realitat.....
alguna cosa que li dongui sentit a tot...
però no n'hi ha...


el fons del mar és delirant...
de l'esperit...


i la veritat es troba al final d'aquesta recerca delirant...


algú ataca el seu ideal, d'alguna cosa, que porta dins seu...
i protegeix...
el desig d'algú és el desig de l'altre...


en quin estil escrius?
en quin moviment artístic t'inclous?


en quina època vivim?
no sabrem mai....


*la vida va en serio...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…