9.7.11

Un guió ple de clímax


Comença el dia, on ets?
Romans al llit després de ....sentir... 
rius, et fas la despistada de tant en tant, vols aprendre i vols guanyar...
T'imagines una peli que comencés amb un accident de cotxe, continués amb una trobada sexual, seguís amb un viatge en moto a tota canya, i algú es llença pel balcó d'un gratacels... fiu, abisme, buit, res, tot....
Pam, pam, pam...
Sents...
Quants dius?, cinc?... 
Somric, somrius...

Escolta alguna cançó que et faci vibrar... ràpid, intens, et sents la sang bategar al canell?
Tac, tac, al ritme del cor... el de les dones és més petit i va més ràpid, potser per això tenim un altre ritme...

Tinc por, però no per que sigui poruga...
un petit dictador, a casa seva...
espanta....
el meu clímax ara per ara és la calma... la pau...

Una lluna, tot de sols, a vegades et confonen entre la realitat... es pensen tot el contrari de tu del que ets en realitat...
i dius el què... creus...
però el temps dóna la raó ....

un toc de paciència...

una bola  a la mola...
cançons...

aniria de viatge a tot el món...
però passaria desapercebuda....
com la dona invisible, miraria de reüll...

la lluna s'entreveu de dia... pots imaginar-te-la sencera... en 3D...
i tot allò que vas pensar, dir o somiar... o inclús intuïr... es fa realitat....
l'estímul d'estar en familia, amistats, amors, i desamors.... és increïble...
tot pot seguir sense límits...
o aturar-se sempre,..

una imatge val més que mil paraules..
emociona't a cada instant, amb la teva web...
amb el seu somriure..
amb el què dinaràs...
amb mullar-te amb una onada...
amb voler somiar...
i/o cantar...

de vegades el silenci és el mismissim clímax...

cada instant te el seu clímax...
carpe diem*