... negativa o realista?
vens la teva intimitat?
són les 11 del matí i porta 9 caramels...
un darrere de l'altre....
amb els sorolls contextuals inevitables...
d'obertura de paper de plàstic, retoc del dolç amb les dents...
gairebé podria arribar a ser tota una simfonia...
la novena...
(es veu que tots els compositors que arriben a la 9a es queden sords...
uns Doritos a les 9.55h del matí...
mejar amb la boca oberta...
screc, screc, screc....
al seu perfil de Linkedin no fica que alhora que treballa, o fa que treballa,
fa una sinfonia de sorollets tubulars... i flaires de menjars que suposo volen calmar
la seva ansietat... provocada per vés a saber què...
el noi pica el boli a la taula... i no para...
vol cridar l'atenció...
està patint i vol fotre als demés?
la gent així no la podré entendre mai...
ñaca ñaca... fa el bolígraf al obrir i tancar...
un badall extrem....
uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauaaaaa...
estirant tots els músculs...
catacrack...
s'ha trencat els óssos de la ma?
extremar tots els teus moviments i expressions per que marquin un abans i un després en la gent que t'envolta...
beure glops d'aigua com si el líquid fos una massa dura que glopeja amb la paret...
aquesta setmana ha estat com totes diferent però igual..
amb coses bones i no tant bones...
i dolentes...
i de tot...
de vegades unes coses et porten a unes altres...
de casuals i causals...
i tant!
i viatjar...
o no viatjar...
i beure i veure...
i res...
escoltar i escollir patir o ballar...
i resignar-te
a la realitat, que és realitat i
no negativitat...
escolto la música que potser tu mai escoltaràs...
tots els perquès...
pot ser només en tinc un...
ara...
i tu no en tens cap?
queden encara dos dies, vas dir...
dos dies no son res...
diu tothom...
hores i hores, minuts i segons...
amb quina finalitat?
emoció...
miraré al terra amb vergonya...
volent fer-me la dura...
la que no ha estat donant-li voltes al cap tots aquests dies...
sense resposta...
sense paraules...
amb sentiment escolto les nostres cançons...
les que et vas emportar...
i potser mai escoltaràs...
i les postals arribaran més tard...
o potser t'hauràs oblidat...
com ha anat?
què heu fet?
i les fotos?
i tu?
què has fet i desfet?
no res...
com sempre...
aquí...
saps com sóc...
com sento...
i tremolo...
i què...
tan et fa...
i jo què se...
i tu què saps...
tenir en compte...
pensar en els altres...
tenir confiança...
somiar amb un present perfecte...
i creure-hi...
hi anem!
i sinó a saltar!
...
miro als cels de la ciutat, tan blaus...
i amb nuvolets...
fins ben tard...
potser fins a les 9...
vull ballar amb tu...
de nou...
vull petons amb "k"...
una volta de sentiment, i una altre...
extrema... i delirant...
tancant els ulls...
dormir als teus braços...
i seguir dormint...
i seguir...
*
vens la teva intimitat?
són les 11 del matí i porta 9 caramels...
un darrere de l'altre....
amb els sorolls contextuals inevitables...
d'obertura de paper de plàstic, retoc del dolç amb les dents...
gairebé podria arribar a ser tota una simfonia...
la novena...
(es veu que tots els compositors que arriben a la 9a es queden sords...
uns Doritos a les 9.55h del matí...
mejar amb la boca oberta...
screc, screc, screc....
al seu perfil de Linkedin no fica que alhora que treballa, o fa que treballa,
fa una sinfonia de sorollets tubulars... i flaires de menjars que suposo volen calmar
la seva ansietat... provocada per vés a saber què...
el noi pica el boli a la taula... i no para...
vol cridar l'atenció...
està patint i vol fotre als demés?
la gent així no la podré entendre mai...
ñaca ñaca... fa el bolígraf al obrir i tancar...
un badall extrem....
uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauaaaaa...
estirant tots els músculs...
catacrack...
s'ha trencat els óssos de la ma?
extremar tots els teus moviments i expressions per que marquin un abans i un després en la gent que t'envolta...
beure glops d'aigua com si el líquid fos una massa dura que glopeja amb la paret...
aquesta setmana ha estat com totes diferent però igual..
amb coses bones i no tant bones...
i dolentes...
i de tot...
de vegades unes coses et porten a unes altres...
de casuals i causals...
i tant!
i viatjar...
o no viatjar...
i beure i veure...
i res...
escoltar i escollir patir o ballar...
i resignar-te
a la realitat, que és realitat i
no negativitat...
escolto la música que potser tu mai escoltaràs...
tots els perquès...
pot ser només en tinc un...
ara...
i tu no en tens cap?
queden encara dos dies, vas dir...
dos dies no son res...
diu tothom...
hores i hores, minuts i segons...
amb quina finalitat?
emoció...
miraré al terra amb vergonya...
volent fer-me la dura...
la que no ha estat donant-li voltes al cap tots aquests dies...
sense resposta...
sense paraules...
amb sentiment escolto les nostres cançons...
les que et vas emportar...
i potser mai escoltaràs...
i les postals arribaran més tard...
o potser t'hauràs oblidat...
com ha anat?
què heu fet?
i les fotos?
i tu?
què has fet i desfet?
no res...
com sempre...
aquí...
saps com sóc...
com sento...
i tremolo...
i què...
tan et fa...
i jo què se...
i tu què saps...
tenir en compte...
pensar en els altres...
tenir confiança...
somiar amb un present perfecte...
i creure-hi...
hi anem!
i sinó a saltar!
...
miro als cels de la ciutat, tan blaus...
i amb nuvolets...
fins ben tard...
potser fins a les 9...
vull ballar amb tu...
de nou...
vull petons amb "k"...
una volta de sentiment, i una altre...
extrema... i delirant...
tancant els ulls...
dormir als teus braços...
i seguir dormint...
i seguir...
*
Comentaris