26.7.11

juliol gris...

molts assassinats, moltes assassinades...
moltes esses, potser masses,...
és un juliol diferent...
per que sembla setembre...


sembla que la gent sigui cada cop més egoista, més silenciosa i tingui més por...
la cosa és cada vegada més trista...


els diners, les coses materials i les mentides...


l'engany i l'ansietat... l'estrès
i els maltractes psicològic i físic...
que acaba en assassinat...


música de franc....
gent que pensa en gaudir d'una bona cadira i li importa zero si a Somàlia es moren els infants de gana...
què fer?


tu segueixes el teu camí,
és el més buit però d'allò més buit en diu que és de lo més interessant...
no m'agrada fer res per res...
recomana més dónes...
dónes de veritat...
com les del començament del segle XX...


es quedava a sota de la muntanya deixant la seva esquena caure...
no volia mullar-se
no li feia el pes...
va tornar plorant amb les galtes seques...
costa...
ara qui sap qui és...
algú que no s'entera de com va la vida...
de les persones sensibles...
existeixen...
existim
la gent no som "cromos"...
per enganxar o arrencar...


el silenci és tanmateix una paraula buida...
millor que et quedessis a la punta...
per que l'aigua era increïble...
és genial...


tu tu*
perds...
i jo potser també...
?