et deixes emportar com si fosis de vent....
quan està hi és i quan no hi és.... em deixa anar
al vent...
continuo...
dèia que no sentia les cançons...
que a ella no la persegueixen....
però ahir em va confessar que si....
saps la diferència entre tu i jo?
no,
jo tampoc...
perdre oportunitats...
admirar...
a la mar....
m'espera...
em diu que m'estima, que li agrado...
que vol estar amb mi....
fa gairebé un any d'aquell moments...
d'aquells moments desapareguts....
de res en seriós...
confiar, continuar... seguir el camí....
en que es quedi...
les nits d'estiu...
que ja és tot un món...
vens?
una crep...
crec...
amigues futures...
sentiments d'avans d'ahir..
i passen els anys....
ella volia saber què fer amb tots aquells personatges que dibuixava...
ell li va explicar una mica de profunditat...
de teoria de l'espai...
pensant un altre cop....
què fas?
com estàs?
tornarem a tornar....
i voldrà quedar-se l'habitació del costat...
qui sap!
recordo aquell bar...
de miralls...
de dibuixos i fotos de dones d'època...
(de quina època....
anirem a Màlaga?
no ho vols compartir amb mi....
haure de cercar-me a mi mateixa i aprendre a viure la meva pròpia il.lusió sense
compartir...
un viatge en solitud...
com la Mila....
com el viatge d'anar i tornar a la feina de cada dia...
quin absurd més gran....
i no ens podem queixar...
que no som a cap guerra (encara...
i tenim menjar, gent, família i amor...
aprendre a guadir....
ENJOY
dèia la samarreta....
al vell mig del pit...
la cosa està en cercar un motiu...
un entorn...
que enquadri el personatge...
donar-li sentit.... amb el punt de fuga...
n'hi ha que només dibuixen entorns...
tira'm les cartes...
un mòbil nou...
dels primers que vaig beure...
cançons de ball al casino del poble...
ell anava a veure'l..
no li hagués importat deixar-se emportar...
potser ho va fer....
potser l'amor resideix en la intriga...
la por de no saber...
si tornarà...
perquè no?
la inquietud fa la seva ombra allargada...
aquest vespre de lluna plena,
d'un altre estiu que sembla intens i de veritat...
has d'estimar cada moment...
per que desprès t'empenediràs de no haver-lo viscut amb tota la plenitud que calia...
es queda a la retina...
bategant....
com un miratge....
del viatge...
més llarg i dolgut...
potser aquesta vegada marxaré jo....
vull ballarte al mig de la plaça...
amb alguna cançó de ballar i mirar-se...
i passejar-nos pels camins....
i potser t'ensenyaré a anar en bicicleta...
beure vi bo.... vi del bo amb préssecs...
amb amor...
em cegarà la llum del sol del carrer que baixa...
pel matí...
i els nens jugant...
fan soroll de fons...
dormiràs fins l'hora de dinar...
tranquil.les....
ens llençarem amb la piscina d'aigua natural...
ben freda...
tu no et quedes als peus de les roques...
quan tornava de l'aigua ja m'havia assecat i no la podia mullar...
s'hagués emprenyat...
u minut al aigua...
un petó intens...
es queda allà a dins per sempre...
com a record...
llençava les cartes i deia que cantava amb la guitarra
que el que més li agradaria es ser cantant...
de música pop....
quines coses succeeixen...
semblen increïbles...
i amb qui ho puc parlar...
on ets?
m'escoltes?
o llegeixes...
no al cub*
ens van prometre l'oro i el moro...
i ara què,
menys mal que no he seguit la doctrina...
i he viscut aventures de tot tipus...
de ciutat sobre tot...
clar...
de la ciutat...
ara ja no val aguantar tota la vida les coses xungues...
ara es pot ser individual....
pots tornar enrrere, no tinguis por...
i tornar a començar...
o seguir...
i deixar de somiant truites...
truites franceses, de patates, de xampinyons...
i inclús de bolets...
o maria...
hem descobert el Tinto de Verano...
que no es lo mateix que el Tonto de Verano...
vindràs!
***
quan està hi és i quan no hi és.... em deixa anar
al vent...
continuo...
dèia que no sentia les cançons...
que a ella no la persegueixen....
però ahir em va confessar que si....
saps la diferència entre tu i jo?
no,
jo tampoc...
perdre oportunitats...
admirar...
a la mar....
m'espera...
em diu que m'estima, que li agrado...
que vol estar amb mi....
fa gairebé un any d'aquell moments...
d'aquells moments desapareguts....
de res en seriós...
confiar, continuar... seguir el camí....
en que es quedi...
les nits d'estiu...
que ja és tot un món...
vens?
una crep...
crec...
amigues futures...
sentiments d'avans d'ahir..
i passen els anys....
ella volia saber què fer amb tots aquells personatges que dibuixava...
ell li va explicar una mica de profunditat...
de teoria de l'espai...
pensant un altre cop....
què fas?
com estàs?
tornarem a tornar....
i voldrà quedar-se l'habitació del costat...
qui sap!
recordo aquell bar...
de miralls...
de dibuixos i fotos de dones d'època...
(de quina època....
anirem a Màlaga?
no ho vols compartir amb mi....
haure de cercar-me a mi mateixa i aprendre a viure la meva pròpia il.lusió sense
compartir...
un viatge en solitud...
com la Mila....
com el viatge d'anar i tornar a la feina de cada dia...
quin absurd més gran....
i no ens podem queixar...
que no som a cap guerra (encara...
i tenim menjar, gent, família i amor...
aprendre a guadir....
ENJOY
dèia la samarreta....
al vell mig del pit...
la cosa està en cercar un motiu...
un entorn...
que enquadri el personatge...
donar-li sentit.... amb el punt de fuga...
n'hi ha que només dibuixen entorns...
tira'm les cartes...
un mòbil nou...
dels primers que vaig beure...
cançons de ball al casino del poble...
ell anava a veure'l..
no li hagués importat deixar-se emportar...
potser ho va fer....
potser l'amor resideix en la intriga...
la por de no saber...
si tornarà...
perquè no?
la inquietud fa la seva ombra allargada...
aquest vespre de lluna plena,
d'un altre estiu que sembla intens i de veritat...
has d'estimar cada moment...
per que desprès t'empenediràs de no haver-lo viscut amb tota la plenitud que calia...
es queda a la retina...
bategant....
com un miratge....
del viatge...
més llarg i dolgut...
potser aquesta vegada marxaré jo....
vull ballarte al mig de la plaça...
amb alguna cançó de ballar i mirar-se...
i passejar-nos pels camins....
i potser t'ensenyaré a anar en bicicleta...
beure vi bo.... vi del bo amb préssecs...
amb amor...
em cegarà la llum del sol del carrer que baixa...
pel matí...
i els nens jugant...
fan soroll de fons...
dormiràs fins l'hora de dinar...
tranquil.les....
ens llençarem amb la piscina d'aigua natural...
ben freda...
tu no et quedes als peus de les roques...
quan tornava de l'aigua ja m'havia assecat i no la podia mullar...
s'hagués emprenyat...
u minut al aigua...
un petó intens...
es queda allà a dins per sempre...
com a record...
llençava les cartes i deia que cantava amb la guitarra
que el que més li agradaria es ser cantant...
de música pop....
quines coses succeeixen...
semblen increïbles...
i amb qui ho puc parlar...
on ets?
m'escoltes?
o llegeixes...
no al cub*
ens van prometre l'oro i el moro...
i ara què,
menys mal que no he seguit la doctrina...
i he viscut aventures de tot tipus...
de ciutat sobre tot...
clar...
de la ciutat...
ara ja no val aguantar tota la vida les coses xungues...
ara es pot ser individual....
pots tornar enrrere, no tinguis por...
i tornar a començar...
o seguir...
i deixar de somiant truites...
truites franceses, de patates, de xampinyons...
i inclús de bolets...
o maria...
hem descobert el Tinto de Verano...
que no es lo mateix que el Tonto de Verano...
vindràs!
***
Comentaris