Passa al contingut principal

TINC POR

Tinc por,...
tota la pena: http://www.youtube.com/watch?v=KDYSeLDktxo


Avui m'he despertat a la fi descansada, ahir també....
ahir penava per no veure't i ara peno per veure't...


m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior...


estic estressada, estic enrabiada, estic al limit... amb un atac de ansietat potser...
miro i remiro.... i potser es que tot dóna la volta, és tan ínfim com esperava...
i la sorpresa?
no se veure-la ara...
per que?
no tinc motius...
tinc depressió?
estic boja?
tinc panic, escènic...
tinc por del no, del fracàs...de no veure-les venir...
cada cop que m'he confiat m'han trait...
i ja ho diu be la Ladi Gaga, si no m'haguessis trait no hauria escrit la cançó que m'ha portat l'èxit...


potser és per que feia dies que no escrivia, és la meva teràpia... sí, de shock!


m'he despertat amb mal a sota del llavi inferior, no se de què és...
potser m'hi he recolzat aquesta nit de mala manera...


és com despertat d'un somni, o pitjor, d'un malson...


al sentir el mal entre les dents i l'interior dels llavis he recordat que avui he somiat que sen's quèien les dents...
a tu, i a tu.... i a mi...
he somiat que tenia que tornar a fer tots els exàmens de la carrera...
i no...
quin espant...
tinc ganes de trucar-la


quin és el millor pla?


ella mira la tele tots els dies...
m'agradaria anar a viure amb ella, potser...
lluny de tot, regant les seves cales..
tinc ganes de plorar...
podria pintar tot el dia,
no em caldria treballar...
podria llogar el meu pis...


podria desapareixer de totes vosaltres...
en tinc ganes...
però m'encanta que em truquis de sobte i vulguis anar a passejar amb mi...
a fer un cafè amb llet descafeinat de màquina...
i desprès fer-nos massatges...
i que t'agradin...


estimar és ser feliç, sí Punset, ja ho tens...
si no sents no val res per res....
vols fricció,....
però més que res carícies, milions de milions de carícies...
imperfectes...


podria dibuixar, tinc coses per dibuixar....
potser el meu millor pla és anar al millor lloc on podria estar...
no se què ficar-me....
no res em farà sentir-me millor...


perquè no anem despullades?
perquè no deixem de treballar?
perquè no deixem de perdre el temps?


m'he he adonat que tinc por, por de tornar a caure, a tornar a esperar per no res...
com les nous...


i no se per què tinc por... si sempre m'ensurto, com puc...
però surt...


res de miracles, sinó que hores i hores...


vull calma...


coses per cremar:


presses
estres
discussions
tristor
manies
por
esperes
ràbia
dolor
angoixa
mentides
gelosia
possessió (quantes esssessssssssss...
nervis
obsessions
vicis
violència
insidia
desesperació






del blanc al negre i han tots, tots, tots els colors...
*aquí dos:
http://www.youtube.com/watch?v=PPg9l0st_lk&playnext=1&list=PL452DDF185A364495

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...