Vés al contingut principal

de dubtes i certeses*

Pensaments, temps per pensar, per escriure...
Dissabte plujós...

plou com sempre, plou com mai...
fumo i penso, i escric...

paraules d'un home que va ser una eminència en lletres, paraules que em fan comprendre que la màgia resideix en llocs estranys, quina és la clau per engegar la guspira de la màgia?

ets allà on siguis, què fas?

parlava amb una dona que he conegut i no escoltava res més...
es deixa anar per les coses, pel moment...
dubto si beure o no una cervesa....
a casa, sembla estrany....
de dubtes i certeses és la vida plena...
ens van enganyar amb la primavera...
amb la vida...
deien que existia l'amor per sempre, l'amor ideal...
la parella ideal, que sempre es queda al teu costat i t'escolta quan ho necessites, 
que pot ser qualsevol moment, pasi el que pasi....
de vegades som trossets de pa tovets que s'enfonsen en dubtes que ens maregen com un mar d'ones
embogides i feréstegues...

molta gent nova derrapant...
interessant...
gent que parla, que explica coses, repartim papers amb idees...
i la gent somriu...
dóna'm un pato...
molta gent baixa per la via laietana demanant que es mantinguin les igualtats, els drets... que tant i tant van costar a molts i moltes dels nostres durant molt de temps...

i a en Hitler què li van passar quan va acabar la guerra?, pregunta...
es va suïcidar, van dir... però no hi ha cadàver, no hi ha tomba...
com ara amb en Bin Laden...

potser va ser tot una mentida per poder fer tot allò que van fer, matar milions de persones sense escrúpols...

i qui va enfonsar realment les torres besones de ny?

i qui hi havia dins?
gent, molta gent....
ningú es creu que amb tots els telescopis, satèl·lits que tenen els EUA  es deixessin fer allò... tan fàcilment...
espai aeri....
la fórmula adequada per controlar-nos més encara, per seguir fent el que vulguin amb nosaltres, sense drets humans, bàsics...
no se quins valors aprenen els estudiants de Harvard, però se que aquí molta gent passa de tot...
tan li fa qui governi, tan li fa que cada vegada ens enganyin més i més, polítics, empresaris, banquers....
la industria armamentística, la farmacèutica, la del tercer sector (ong's, associacions, etc...)

tothom pensa i diu, son tots el mateix...
el mateix gos amb diferent collarí...
que s'aprofiten de la insídia de la gent del poble...
ens apreten....
i a altres països, com ara tunisià, van acabar tots al carrer, sense feina, amb estudis, amb inquietuds, amb pensaments i idees ensorrades...
sense esperança la gent no sap què fer...
i si s’avorreixen encara pitjor...

època de tot gratis, diaris, televisió, ràdio,  art gratis, música, cinema, amor... sexe...per amor a l'art...
ara sembla que tot sigui més fàcil potser...

és normal ser lesbiana?
és normal ser heterosexual?
no es tracta d'estimar una persona?
es pot diferenciar l'amor, el sexe, del desig...
el desig, la ment humana ...
com en aquell estudi sobre sexualitat d’aquell americà ...

però és ben estrany...
si estimes a algú, potser el desitges o potser no...
i potser hi ha detalls, punts, que fan o no desitjar que no tenen res a veure amb el sexe...
si una persona passa de mi deixa d'atreure'm....

si aquesta persona no compta amb mi...
el meu cor es desentén d'ella..
si sembla que no escolti, que no entengui el que dic....
si no hi ha connexió....
s'esvaeix l'enteniment... i se'l beu...

pots anar i trobar-te amb algú en la obscuritat, algú desconegut...
i de sobte sentir desig, de tot... 
o potser no...
com que res és segur i per sempre...
com que res és com ens imaginàvem....
ens hem d'estimar el canvi, quan el nostre cervell no està fet per això, li costa canviar, inclús si és per millorar...


però qui arrisca sempre guanya, 
qui és bo i comparteix, guanya la pau...
la calma... el poder dormir... de la millor manera....
per que si no pots dormir... rai....
o estimar...


més incògnites i més incerteses...
que certeses...

quan no surten les paraules...
quan no trobes raons tangibles..
quan sents la pluja caure de manera constant al teu pati, que es mulla, com la resta...

coses que fan que la vida pagui la pena...

parem a la cantonada i em dius que m'estimes...
després del vi, ens abracem...
és l'amor tan estrany, tan poc clar, tan incert...

els balcons de la ciutat criden...
parlen, o és el meu cervell?
després o abans del vi...

ara parlem en anglès, millor, sisplau....

la vida continua, 
i està ple de coses que ens omplen, 
fins hi tot els instants buits, solitaris... omplen....

però hi ha moments de bogeria, de desvetlla, de donar-hi voltes...
non stop....
racons secrets....
no pateixis....
potser et relaxes si t'escolten...
si t'abracen...
si no es giren i passen de tu....
a la fi he trobat algú que m'escolta...

i no em fa patir, tant...
gràcies*


ara és el moment d'aprofitar el moment, de viure'l, intentant gaudir el millor possible...


***ella escrivia
http://poetadifunta.blogspot.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…