Vés al contingut principal

Sordera.


Tothom canvia?
Una persona només canvia si una altre persona la fa canviar.
Si no canvia….
Si no canvia algunes coses no podrem tornar-hi, diu.
 L’escriptor volia ser escriptor, ho va decidir mirant un partit de beisbol. Escriure és una cosa que no es pot decidir fer, es fa i ja està. Com un retrat si, potser, mirant de fer-ho el millor possible, fixant-se en altres escrits i maneres, estudiant. Però realment la gent vol llegir aquest tipus de coses?
La gent volem llegir allò que ens agradaria escriure i no escrivim, el nostre reflex, o potser alguna cosa semblant.
Escoltem cançons  que ens recorden a nosaltres mateixos, les fem nostres.
Correctors d’estil: aquells grans desconeguts que ajuden a millorar als escriptors populars i televisius.
Tot el que podríem fer i no fem.
L’estima, li agrada, però vol tenir un fill i és més difícil d’aquesta manera.
La intuïció ho diu, avisa,
Tu que creus, pregunta, és millor tenir parella o estar soltera?
El que més m’agrada de estar emparellada és dormir i arribar a casa i preparar el sopar, o que te’l tinguin preparat. Compartir coses del dia a dia, coses bones i dolentes, corregir-nos, millorar. Cinc minuts de carícies cada matí.
Ens allunyen, ens allunyem. L’últim cacauet d’un plat de cacauets. El repesques d’entre les closques buides.
Avui i ara. Ahir. L’últim dia de març. El primer d’abril. Abril, un nom molt macu per una nena.
Aloma. Fuyur. Bástian.
Sabates de tela vermelles, per cinc euros, descompte per ser les d’exposició i tenir al punta groguenca de la llum del sol de l’aparador. Just el teu número. T’esperaven.
Un cotxe molt elèctric.
Bufa!.
La nit de després de quedar-te tu allà i jo marxar vaig anar a dormir. A les dues de la matinada em desperta la sordera de l’oïda esquerra. Un mal desconegut. Pita i escolto perfectament les paraules de la gent de la vorera des de la moto. Coses que no caldria sentir. Escoltar massa, veure massa, saber massa. Saber la veritat, que ens fa lliures, de la boca de qui ho ha de dir, i confirmar els teus pressentiments, fa mal. Què vols?
Diu que fica en tots els seus cuinats pastanaga. T’agraden els pèsols?
Tomàquet concentrat. Més intens.
El cabell curt m’ajuda a estalviar en xampú, aigua, i netedat de la pell de la cara.
Et veus la cara sense marc, sense xarxa.
Coses bàsiques imprescindibles. Hi vaig confiar i m’han tornat a estafar, a dir mentides, silencis que amaguen la veritat. Perquè la gent no pot ser sincera?
Sóc la que espera a algú sincer...
És important.
Farta de la gent que només parla de ella mateixa. Jo, jo..., jo....jo. Està be que la gent vagi buscant exemples per il·lustrar les converses que puguin anar sorgint. Però la majoria de vegades la gent es fa pesada. Vol explicar tots els detalls que a ella/ell li afecten. I estaria molt i molt rebé si després escoltessin els teus, però ningú ho fa. Ni tan sols els teus pares.
Totes les coses que es queden a la punta de la llengua al veure que a ningú li interessen una merda.
La gent sana sap oblidar.
La gent solitària no ha de demostrar res a ningú, potser s’han cansat d’escoltar els patiments personals de la resta de la humanitat.
*“Hojala me condenaran, a compartir”. Antonio Vega, Pasa el Otoño.

És aquest el problema de la societat. L’egoisme. La desconfiança d’uns als altres.
Per que jo hauria entès sobradament  la teva llibertat. El que no entenc és la mentida.  És el fet de que la gent faci i desfaci sense tenir en compte els demés.
Ho he intentat, he intentat fer les coses sense pensar en les conseqüències posteriors sobre altres éssers vius que em volten, i no puc. Em sap greu. Potser massa. Potser jo sóc “la gota que colma el vaso”, o “la excepción que confirma la regla”.

Potser no sóc més que algú que escriu el que pensa. 
Vosaltres sou els personatges de la meva historia escrita. Volent trobar un estil, una manera pròpia, que sorgeix del dia a dia, de les vivències, que potser només són tonteries.
La diferència en ser o no escriptor/a és en tenir  escrit el teu nom o pseudònim  sobre un llibre publicat per algun llest/a que vol fer negoci.
És ètic ser escriptor/a?.
Vols emplenar el món de la teva merda escrita? 
Vols emplenar els moments de merda de la gent en el seu recorregut de tren/metro/bus diari?.
Vols petar les llibreries?.
Vols acabar amb  els arbres de la selva amazònica només per autoalimentar el teu propi ego veient el teu nom escrit en un paper i allò que vulguis dir?.

La part positiva. Vindràs?

El poder de la il·lusió. El problema són les expectatives que sorgeixen de cada idea de la teva vida, que normalment es trenquen en mil bocins.
Però ei!, la culpa no és teva, si el món és així, és una fal·làcia de coses increïblement contradictòries, irracionals, egoistes....

Som una societat de dèspotes integrals.

Ets vegà i et drogues? 
Vols una bici amb pinyó fixe, però no t’agrada el Bicing, vols ser genial, diferenciar-te de la vulgaritat?.

Dines mirant a la tele com la gent es mor de gana, de guerra, de injustícia humana  a la resta del món, i desprès et queixes d’haver menjat massa.
Vols aprimar-te, vols ser un figurin, per anar a la platja i ser l’objectiu de les mirades d’aquells/elles que et vinguin de gust...

Viatges  per veure des de on sigui allò que es veu aquí al costat. 
Et mires en tots els miralls? En els reflexos dels vidres dels cotxes...
Et dutxes cada matí?
Et rentes les dents després de cada menjar...
Et fiques desodorant de pedra de sal. Look total.

Ens hem acostumat a ser així. A voler tenir coses que pensem que ens faran feliços, i clar sempre en volem més.
A on vols anar a parar?
La intuïció de vegades s’equivoca. T’equivoques. Normalment per excés d’expectatives.

I què et queda?.  
Potser haurem de tornar a confiar, a creure en nosaltres mateixes i en la veritat.  La sinceritat ens omple de tranquil·litat, trenca amb tot allò que no te espai entre la llibertat. Deixa’t estimar. Obre, surt i entra.
No se on anirem a parar.

Em truca i pregunta: què fas?
He dormit fins la una. Dormir, dormir, dormir. 4X4.

Vull dormir amb tu. I tu i tu i tu.
Ment libada, somnis que descriuen títols de relats. Ànima amagada. Vull tantes coses que no poden ser alhora...

Alhora hi seré, alhora vull seguir, esperar, veure el temps passar i fluir. Alhora vull...escoltar-te, sentir-te. Vull deixar de pensar en totes les coses que m’atabalen i no em deixen veure-hi clar.

El piiii continu a l’oïda. Perillós per la salut a llarg termini. 
M’odies? 
No t’odies, no t’odio, com vols que t’odiï amb tot el que t’estimo.
Sensibilitat radioactiva, mil milions per sobre de percentatge permès per òptima salut humana.

Límits establerts. Quantitat insignificant per a la resta de la població.
Fa molts anys també va haver tsunamis. Paradigma de la reconstrucció sentimental.
Va tremolar molt en molt poc temps, un infern, estava com adormida. El museu del terratrèmol. El museu dels volcans. Sempre estava tancat?  Exemple paradigmàtic. La tragèdia es una oportunitat.  Com la grega.
Mossega l’ós panda comunista.
Vincles. Renta els plats, els meus i els seus. Escric, no se perquè, és una necessitat sense finalitat, sense expectatives. Suposats espionatges. Sorpresa, rapidesa, qüestionar.
Sense res mes a dir, que records, de l’ahir, en un temps rècord. D’on va sortir?
Si no podem entendre quelcom de la vida, és perquè no ens cal per sobreviure. El cervell fa servir les seves capacitats en la mesura que necessiti per mantenir-se i evoluciona segons les condicions circumstancials  socio-afectives, amb la oportunitat sempre de rectificar-se o retractar-se. Conscient d’estar mentint. Especulacions. Segurs d’una cosa: reconeixement, estima, temps suficient, amb remei, amb calma i futur.
“Apretarse el cinturón”.  Canvis. Quin remei. Generar confiança. Paraules teves sota el solet de mitja tarda, desprès de dinar, amb el cigar, amb fums que s’estimben contra la mar, que no veure fins que torni d’on vinc.

Què faig? 


Instruccions verbals i escrites. Sumari. Interrogatori.
Si et trobessis unes claus com serien? (Amics).
Si t’imaginessis una casa al mig del bosc, com seria? (Família).
Si et trobes un mur com seria i que faries? (Amor).
Deixes els pots de gel oberts? (Sexe).
Com condueixes? Com menges? Portes netes les sabates?
Discrepància. Et rasques la picor per sobre de la roba?.
Quin animal t’agradaria ser?

Totes aquelles coses que no vols escoltar...












Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

escribir para disfrutar

la aplicación móvil para escribir en Blogger ha cambiado y ahora no puedo reeditar contenido guardado en "borrador", solamente publicarlo... Así se me quitan un poco las ganas de escribir a gusto aquí... siempre me gusta releer y modificar lo escrito antes de darle al "ok".... no se lo que significa que te acompañen o que te esperen.... no se que es que me vean marchar... hasta dónde.... hasta cuándo.....
¿por qué escribir aquí?
No es por ningún objetivo, ya que eso supondría condenarme a los deseos de mi ego; quizás será por un propósito vital que me acerca un poco más a mi alma... seguir enganchada a una pantalla después de 9 horas produciendo en digital... también echa para atrás...
desaparecen los blogs personales y auténticos... mucha gente ha abandonado sus blogs... y da pena... estamos muy ocupadas parece...
escribir por y para mi... ese es el propósito del alma... para entenderme un poco mejor... escribir para disfrutar... muchos escriben sobre lo que temen…

el amor en tiempos de frikis

*frases de frikis:
"Se me ha caido la ceniza del cigarro en el vino"
" Sangre de unicornio, he ido esta mañana de caza y mira...luego dirán que no existen!"
"- Tu problema es que siempre le das la razón a los gilipollas
- Tienes razón ...."
"Un minuto de ruido por los vivos. Un minuto de eclosión wagneriana por lo corpóreo. Por lo que todavía se rompe e inhala del Mundo."
...entran al metro... está lleno... el vagón... ahora ya no me dará miedo escribir la palabra solo sabiendo que va sin acento... se miran de mi y se ríen... con esa sonrisa rara que comparten los frikis expertos en informática... de sistemas... miran ligeramente para un lado se intentan tapar la boca intentando evitar salpicar con la saliva producto de tener en su día aparatos en los dientes... 
uno mira al otro con ojos de deseo y cariño... 
lo veo a través de las gafas de su compañero el cuál tengo muy cerca... este sonríe a su vez de manera similar... después de escuchar l…

humildemente prefiero jugar

nadie puede vivir solo en este mundo... (dice un señor en una terraza de un bar...)tengo un agujero en el zapato...
me recuerda a un cómic que leí de Mortadelo y Filemón explicando para niños/as "la historia del dinero"......salía un hombre con un zapato con un agujero... tenía dinero... pero los zapatos valían más de lo que tenía...
entonces el hombre encontraba trabajo y tenía más dinero aún, iba a la tienda y el zapato también era más caro... total que se quedaba sin zapato...entonces explicaba el cuento que si el hombre hubiera metido su dinero en el banco podría haber pedido un pequeño préstamo para comprarlos... y así tendría el dinero y los zapatos...en ese momento...la cosa está en que ahora las cosas tienden a bajar de precio... algunas no... como la mayoría de inmuebles... o el oro, o el petróleo... que pueden bajar pero suelen volver a subir... según las reservar y la demanda y la oferta que haya...lo demás adquiere valor según los valores emocionales que aporte y…