1.2.11

La sopresa és la millor opció.

Surto de la feina i et trobo de sorpresa esperant sota el solet de mitja tarda.
Un somriure. Màgia.
Petons i decidir on dinar.
Tant fa, un restaurant d'etiopia?
Ets la reina de Saba?
La meva.

Tornem, t'en vas, amb la tarda.
Torno al meu nou mirall, i tu a fer que fas de què.
Dóna igual, la qüestió és fer "vuele"(veure) que fas alguna cosa interessant pel teu futur, per ser algú, encara que la cosa que et faria mes feliç és quedar-te a casa amb les teus fills.

Però la sopresa és la millor opció.

Tot rutlla.

Tu vas a fer les teves coses i jo les meves, i al final del dia ens retrobem.
Al llit. La flama intensa de pell encessa.
M'encanta bessar-te, dius.

Escalfor il.limitada, des de sempre, per sempre...
La llum del matí.
Esperem que s'acabi la primavera i vinguin els dies d'estiu, anar a la platja i viatjar.
L'excursió aquella a la neu va estar be, uns dies a la costa brava, uns altres a la muntanya, etc.
Però sense calor solar no és el mateix.

Estic una mica farta ja del fred!
I tant!
Volem solet, calor, jugar, estar-nos a l'aigua, jugant, fent bombolles amb l'aigua de mar, nedant, fent el pi... i volteretes... fer castells de sorra amb les mans...
Beurem mojitos i caipirinhas, voleibol...
Palas..
i nedarem fins on poguem....
amb ulleres d'aigua... per si trobem un peix o alguna cosa natural...

Al poble beurem vi de franc, dormirem ben tapadetes i farem l'amor.
La rosa del dia de la rosa volarà.

Amb tota la calma, somric, somrius, vivim, amb els peus a terra, i sense parar de cantar mai.

2 comentaris:

Luis ha dit...

Veig que tens moltes ganes de cridar al món la teva felicitat. Escrius molt sovint ultimament, i això sempre és bona senyal. Jo, com a part que sóc del món al qual vols dirigir-te, et dóno les gracies per compartir les teves inquietuts i per fer-ho d'una forma tan especial.

Merci, Lutxana

Petons

lutxana ha dit...

gràcies a tu Luis* és genial saber que sents que és especial!!!