Ves al contingut principal

Núvol tòxic.


Ja ho tic tot controlat!
(http://www.youtube.com/watch?v=TJaHlPmlAWc)

Ei, ara ja ho saps! Que ho tinguis en compte!

"Els Manel son un grup música per pastorets i bens pastorant,  i es van fer famosos gràcies al Guardiola".

Derrapem?

Ei, tu, si, si… tu!
Escolta'm!
(o llegeix-me…
"Ha fet la seva web com la del Esquenazi".

Avui tots els bancs del parc del solet eren plens, he tingut que seure a la sorra…
"Has arribat i m'has fet estornudar… Què et penses que sóc jo, el núvol tòxic o què?

Ei, aquests dies estic nerviosa…(t'ho volia dir ahir quan et vaig trucar...
Et trucava... per ... si… bueno dóna igual… ja…
Al bar que sembla un xiringuito de la platja, si aquell de la Massana, el cambrer es va oblidar de cobrar-nos la primera cervessa…
era un regal, crec.... per que només arribar em va mirar i em va somriure marxant ( amb els anys, que em fan més sàvia i no més vella, estic aprenent que en aquests petits detalls de llenguatge no verbal es diuen moltes coses que no es dirien en paraules...
El gat vol que li grati la panxa, em desperta quatre vegades durant la nit…
Et vaig somiar, vestida de blanc… la teva germana t'ajudava amb la vora. Érem a alguna habitació amb una mica de llum solar…
Diuen els experts i expertes en somnis ( que no  són "son") que vol dir que et mostres davant de mi més innocent del que ets en realitat. Què em dius?
Dóna'm una mica de calor. Tinc ganes de fer-li un "toc".(Fes tu el primer pas, no deixis que decideixin per tu).
Però també vull el sopar romàntic, les espelmetes vermelles al voltant del llit, el massatge amb gel de sabor de plàtan...

Et mossegues els llavis...
ets com el flamenc... que enamora...

de cor...
moments tan sols nostre, etern a les matinades...
em mossego els llavis amb el teu sabor, sabor de mar....

Aquest dissabte no anirem a la festassa aquesta de les Nextownladys: para què?(si ella no hi anirà).pa, pa...paradís…
Va sorgir del no res…al foc viu, amb olor a canyella…
què has fet amb mi? què m'has ficat a la sang?
Veu de pell i canyella…
Petons suaus… un peto suau….
(em tallo, em reprimeixo….
Perquè? coi!. Quin sentit te tot?. Cap!
El sentit el poses tu (tota la resta... mastercard...
Ni twitter ni hòsties, ni ràdio ni paraules de flor de lluna...
És l'efecte del núvol tòxic d'aquest dies a la ciutat. Potser sí!.
Estic tota l'estona neguitant, sense causa... rebel la meva pell m'arronsa, em descabella les idees, que semblen enverinades...
Ni tan sols les cançons de calma...tenen ara remei a la meva revolta del gessamí personal...
Sobredosis de te verd? o de temps mort?, o de temps per pensar...
Ja he escoltat tots els podcast de Redes, Singulars, La noche en blanco....buff, alguna recomanació?
Una setmana sense cafè i estic més tensa que mai.
Que bonic seria poder volar i al teu costat posar-me a cantar, com sempre solem fer-ho nosaltres dues (karaoke de youtube).
La teva ànima amb mi sempre està... i se que mai de mi s'allunyarà...
Tan lluny, tan a prop....Aniria volant ara a fer-te un petó, però per un instant... potser no cal, fer-te una sorpresa, nova...
No t'ho esperes?... potser a tu tampoc t'agraden les sorpreses...
et deixo fer la teva... el teu temps (deixa que entri el vent entre les flors...fa olor a sal...
et sento així com alguna cosa que tens a les mans i acaricies....
però que no pots estrènyer del tot, sempre em falta un punt... per que tot sigui perfecte...
perquè ha de ser tot perfecte?

Localocaloca... diu la Shakira...
t'estimo! si...

t'apropes... a poc a poc, vols besar-me... i somric, interrompen lentament el teu desig...
l'energia ens envolta, la teva i la meva, la nostra, a ritme.... ballem, en sintonia, d'aquestes que deixen en silenci a la resta del món...
els ulls es tanquen i no podem res més que sentir-nos de prop... de tan a prop.. com un raig de llum tènue...
que t'acaricia al migdia...
els dits de pell, de tot allò que sigui extremada ment delicat; baixen les pestanyes...
els llavis rodolen (no hi ha paraules prou intenses per definir l'estat sinèrgic de la nostra sincronització en aquests instants serens i fins, de fil ... de roba...
relaxada,.... volada, per un sospir....brisa marinera...
deliri...

ei...t'estimo...

ballem?
localocaloca...
(http://www.youtube.com/watch?v=0vqzjew8fZA)

potser estic intoxicada, pel teu núvol tòxic, d'escalfor blanca i suau....
potser,....

(li faig un "toc" si o no?
Vius a prop del mar....

*dígali: exés de dopamina, falta de serotonina (borratxera bioquímica a l'hipotàlam) dóna'm basopresina i oxitocina!...o un orgasme...

locura_calma_caducitat_tendència_universal*

Comentaris

Lluís ha dit…
Bueno, primer de tot dir-te que el fet de que el fons del blog ja no sigui negre és una senyal de que algo està canviant dintre teu. Vas pel bon camí. Continua caminant. Estàs a punt d'arribar a algun lloc. Endavant!. Confia confia confia confia.......

Entrades populars d'aquest blog

sentirse gorda feminista

me ha costado escribir el título de este escrito...

¿has dejado de lavarte los dientes algún día? seguro que tienes 3 minutos libres cada día...

pero si no te los lavas seguramente es porque no estás feliz...

*si te lavas los dientes eres feliz...
(este es el truco)

sin prisas...

Un hombre le dijo a Buda:
- Yo quiero felicidad.
Y Buda le respondió:
- Si dejas de lado el "yo" y el "quiero" ya la tienes.

hoy es un milagro, cada día lo es... cada detalle es milagroso...

Cuesta verse fuera del standard de belleza que la sociedad y que tú misma te impones... el no conseguirlo puede aminorar tu autoestima e incluso tu valía profesional... por darle vueltas al "qué pensaran"... cuando en realidad poca gente desgasta su energía en pensar sobre eso referente a otras personas... lo gastamos en nosotras mismas... y si comes lo que te apetece y no comes nada del otro mundo... puede que ganes unos quilos... y si eso supone lo que tu piensas sobre ciertas personas..…

divagando en el instante presente

nada como que te dejen de lado... nada como que pasen de ti... nada como que te hagan el vacío... nada de lo que creas que te hagan va dirigido a ti... sino que a ellas mismas... se odian tanto que se refleja su odio un poco cerca de ti... si pasas por ahí... y así toda la vida...

yo no dejo de lado y ayudo siempre que puedo... pero nunca recibo el mismo trato... quizás la gente esté acostumbrada siempre a joder y vivir jodiendo a los demás... creo en seguir mi manera de hacerlo lo mejor que pueda siempre y pensar en todo el mundo... no solo en mi...e intentar mejorar... a veces igualmente sueño cosas que me sacan de donde estoy...
sueño en otros sitios... no se qué hago aquí... en una cama ajena ... en la que apenas quepo... he descubierto un nuevo dolor... se llama ciática... esconderse el llanto... ante tu verdugo... ya no me hace más víctima.... si no se puede detener la pena... sale por algún sitio... la falsa ilusión de hacer por hacer que hace que mueran los días como días no…

de camino al hospital

Haré un "escape room" en dónde deberás evitar que otra gente te venda su "escape room". En realidad será meterte en una caja de cartón y llorar hasta que pase la tormenta.  Solo100€/hora.
De camino al hospital es uno de los peores títulos para un escrito que he escrito.
Suena tan mal que seguramente obtendrá menos lecturas que otro escrito cualquiera.
Podría ir en bus, pero no se hasta donde llegan... no se en qué lugar me dejaría... tomo el camino más seguro aunque tarde más...
quizás en el fondo no quiero llegar... Siempre que te invitan a un plan, sea el que sea, la mente se imagina un poco el "cómo será"...
siempre en relación a otras vivencias similares... sabiendo que nunca acertarás... en según que casos me gusta adivinar detalles del futuro... me reconforta... pero en este caso no quiero adivinar nada... Está enferma... muy mal... la han llevado a una habitación individual para que la familia esté sola... es joven... ronda los 70 años... los últ…