Passa al contingut principal

Núvol tòxic.


Ja ho tic tot controlat!
(http://www.youtube.com/watch?v=TJaHlPmlAWc)

Ei, ara ja ho saps! Que ho tinguis en compte!

"Els Manel son un grup música per pastorets i bens pastorant,  i es van fer famosos gràcies al Guardiola".

Derrapem?

Ei, tu, si, si… tu!
Escolta'm!
(o llegeix-me…
"Ha fet la seva web com la del Esquenazi".

Avui tots els bancs del parc del solet eren plens, he tingut que seure a la sorra…
"Has arribat i m'has fet estornudar… Què et penses que sóc jo, el núvol tòxic o què?

Ei, aquests dies estic nerviosa…(t'ho volia dir ahir quan et vaig trucar...
Et trucava... per ... si… bueno dóna igual… ja…
Al bar que sembla un xiringuito de la platja, si aquell de la Massana, el cambrer es va oblidar de cobrar-nos la primera cervessa…
era un regal, crec.... per que només arribar em va mirar i em va somriure marxant ( amb els anys, que em fan més sàvia i no més vella, estic aprenent que en aquests petits detalls de llenguatge no verbal es diuen moltes coses que no es dirien en paraules...
El gat vol que li grati la panxa, em desperta quatre vegades durant la nit…
Et vaig somiar, vestida de blanc… la teva germana t'ajudava amb la vora. Érem a alguna habitació amb una mica de llum solar…
Diuen els experts i expertes en somnis ( que no  són "son") que vol dir que et mostres davant de mi més innocent del que ets en realitat. Què em dius?
Dóna'm una mica de calor. Tinc ganes de fer-li un "toc".(Fes tu el primer pas, no deixis que decideixin per tu).
Però també vull el sopar romàntic, les espelmetes vermelles al voltant del llit, el massatge amb gel de sabor de plàtan...

Et mossegues els llavis...
ets com el flamenc... que enamora...

de cor...
moments tan sols nostre, etern a les matinades...
em mossego els llavis amb el teu sabor, sabor de mar....

Aquest dissabte no anirem a la festassa aquesta de les Nextownladys: para què?(si ella no hi anirà).pa, pa...paradís…
Va sorgir del no res…al foc viu, amb olor a canyella…
què has fet amb mi? què m'has ficat a la sang?
Veu de pell i canyella…
Petons suaus… un peto suau….
(em tallo, em reprimeixo….
Perquè? coi!. Quin sentit te tot?. Cap!
El sentit el poses tu (tota la resta... mastercard...
Ni twitter ni hòsties, ni ràdio ni paraules de flor de lluna...
És l'efecte del núvol tòxic d'aquest dies a la ciutat. Potser sí!.
Estic tota l'estona neguitant, sense causa... rebel la meva pell m'arronsa, em descabella les idees, que semblen enverinades...
Ni tan sols les cançons de calma...tenen ara remei a la meva revolta del gessamí personal...
Sobredosis de te verd? o de temps mort?, o de temps per pensar...
Ja he escoltat tots els podcast de Redes, Singulars, La noche en blanco....buff, alguna recomanació?
Una setmana sense cafè i estic més tensa que mai.
Que bonic seria poder volar i al teu costat posar-me a cantar, com sempre solem fer-ho nosaltres dues (karaoke de youtube).
La teva ànima amb mi sempre està... i se que mai de mi s'allunyarà...
Tan lluny, tan a prop....Aniria volant ara a fer-te un petó, però per un instant... potser no cal, fer-te una sorpresa, nova...
No t'ho esperes?... potser a tu tampoc t'agraden les sorpreses...
et deixo fer la teva... el teu temps (deixa que entri el vent entre les flors...fa olor a sal...
et sento així com alguna cosa que tens a les mans i acaricies....
però que no pots estrènyer del tot, sempre em falta un punt... per que tot sigui perfecte...
perquè ha de ser tot perfecte?

Localocaloca... diu la Shakira...
t'estimo! si...

t'apropes... a poc a poc, vols besar-me... i somric, interrompen lentament el teu desig...
l'energia ens envolta, la teva i la meva, la nostra, a ritme.... ballem, en sintonia, d'aquestes que deixen en silenci a la resta del món...
els ulls es tanquen i no podem res més que sentir-nos de prop... de tan a prop.. com un raig de llum tènue...
que t'acaricia al migdia...
els dits de pell, de tot allò que sigui extremada ment delicat; baixen les pestanyes...
els llavis rodolen (no hi ha paraules prou intenses per definir l'estat sinèrgic de la nostra sincronització en aquests instants serens i fins, de fil ... de roba...
relaxada,.... volada, per un sospir....brisa marinera...
deliri...

ei...t'estimo...

ballem?
localocaloca...
(http://www.youtube.com/watch?v=0vqzjew8fZA)

potser estic intoxicada, pel teu núvol tòxic, d'escalfor blanca i suau....
potser,....

(li faig un "toc" si o no?
Vius a prop del mar....

*dígali: exés de dopamina, falta de serotonina (borratxera bioquímica a l'hipotàlam) dóna'm basopresina i oxitocina!...o un orgasme...

locura_calma_caducitat_tendència_universal*

Comentaris

Lluís ha dit…
Bueno, primer de tot dir-te que el fet de que el fons del blog ja no sigui negre és una senyal de que algo està canviant dintre teu. Vas pel bon camí. Continua caminant. Estàs a punt d'arribar a algun lloc. Endavant!. Confia confia confia confia.......

Entrades populars d'aquest blog

La forma de les coses

L'exposició "Pau Casals i l'exili" vol mostrar la vessant del compositor com a exiliat polític actiu i també el seu compromís amb la llibertat i la democràcia que el va portar a obtenir condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i la nominació al Premi Nobel de la Pau, través de les nombroses manifestacions i accions d'ajuda als refugiats, així com el compromís polític i la fermesa moral que el gran músic català demostrà en les seves intervencions públiques. Palau moja. 'La forma de les coses' ... reflexió sobre el fenomen del remordiment…escriure per escriure… parlar…on ens porta la imaginació…amb els ulls tancats…on s’encengué la primera llum…avui hi tornaré a tu en la recreació dels nostres records... L’escenari del meu cor... mar... al mar... a la nostre mar... la veig... me l’ensenyes tu... la meva mar... Les teves mans a la meva pell... als meus cabells... silenci.. vent...bogeria...cargolades... Perquè a la gent li agrada tant l’or

Molta densitat, molt baixa.

Molta densitat, molt baixa. Això provoca mals de cap i tristesa a la gent que hi viu a sota d’aquest cel. El cel de Barcelona. Ara ho entenc tot Ciències no ètiques- Ningú està preparat per la mort, per la fi de les coses, el nostre cervell no ho entén. Je ne compren pas. Rien de rien. A vegades va be mirar el temps. Saber quin temps farà. Avui és un dia radiant. El sol i els seus suaus raigs acariciaven delicadament la pell de la meva cara. Uns quants raig sortien directament del sol, des de el cel, travessaven els petits nuvolets, aterraven a les aigües en calma del port i rebotaven fins la meva pell. Nº2 100 clips labiados. Un personatge que troba la mala sort faci el que faci. Distorsión de la realidad. Autoculpabilidad de todo. Falta de autoestima No dejas que tu autoestima crezca. Remarquen el Català i escriuen en Castellà. Pensat i escrit en Català. Escultures de Barcelona. Historia de l’art. Història del nostre art. Quina

frutas salvajes

me decido a hincar los dedos... entre las teclas negras... el humo de un cigarrillo manual... de tabaco salvaje, de frutas salvajes... necesito una canción 1917, suena en un perfil... la robo... y suena...ya... es un buen tema para mi lista "sin palabras"... mecano vuelve... returns, retorné... las luces apagadas en una mañana de lunes festivo... llueve... es la mejor casa para estar mientras llueve, pienso... se escuchan las gotas caer sobre las cosas del patio... se moja todo... y crea una melodía delicada...sutil... como las carícias... de piel con piel que quizás tu nunca puedas sentir... se escapan las oportunidades... pasa el tiempo... solo quería explicar que encotré sus ojos en aquel semáforo... la otra tarde, y parece fácil, pero no lo es... para ese encuentro... han tenido que pasar unos 5 años... la última vez que los vi estaban detrás de aquel mostrador de helados... y se agolpan al galope todos nuestros momentos vividos... recuerdos...